LA CAMPANYA “EM DIC MARTINA I M’AGRADA EL BLAU” ES POSA EN MARXA

El grup vols jove ja treballa en la planificació d’una campanya que tindrà com a eix conductor la visibilització de les dones

Els membres del grup vols (voluntariat solidari) jove, format per alumnes de Batxillerat i antics alumnes de Salesians Mataró, han començat a posar en marxa la campanya anomenada “Em dic Martina i m’agrada el blau” per tal de lluitar contra la desigualtat de gènere i desvetllar consciències.

El passat dissabte 18 de gener es presentà la campanya a nivell de comissions de treball. En concret, es formaren dos grups de treball i encara hi ha prevista la formació d’un tercer nucli de persones. Les accions seran diverses i van des de formacions als propis animadors i altres col·lectius de la comunitat educativa fins a l’elaboració de guies per fer un bon ús d’un llenguatge inclusiu i no sexista en les matèries, activitats per desenvolupar a les aules i moltes més iniciatives des d’un punt pedagògic i educatiu.

Origen

Aquesta iniciativa sorgeix fa gairebé tres anys en una trobada que es va organitzar a nivell nacional, a Barcelona, on es van reunir diferents grups de joves voluntaris vinculats a les ONGs salesianes, les quals van haver de compartir les seves pròpies propostes de projecte solidari per tal d’ajudar a la comunitat. Una d’aquestes propostes, similar a la campanya que es coneix avui dia com la de la Martina, va agradar al grup i arran d’aquí es va decidir iniciar el projecte modificant alguns aspectes.

Els dos darrers anys s’han dut a terme actuacions molt concretes i localitzades al voltant del dia 8 de març, però enguany hi ha la voluntat de dur a terme una campanya més global en el marc de la Secundària, així com també el Cicle Superior de Primària.

Per què Martina i el color blau?

La intencionalitat del títol de campanya triat ha estat principalment que cridés l’atenció a l’hora d’escoltar-lo. Aleshores es va decidir triar un nom de nena que fos quotidià com ho és Martina i agafar el blau perquè és el color que s’associa als nens i no a les nenes. D’aquesta manera, s’ha aconseguit donar-li personalitat al personatge fent que la nena es presenti en primera persona dient com es diu i quin color li agrada. Amb tot això, el que es busca aconseguir és acabar amb l’estereotip comú de relacionar a les nenes amb el color rosa i als nens amb el color blau i tractar-ho amb plena normalitat sense aquest tipus de prejudicis.

Punt de partida i objectiu a curt termini

Al llarg de set setmanes, un grup de quinze voluntaris, tots ells alumnes o exalumnes de l’escola, prepararan les activitats, que tractaran temes en relació amb la igualtat de gènere i fer més visible la condició femenina en el decurs de la història.

Les primeres activitats es realitzaran divendres  6 de març, durant tota la franja del matí, en totes les classes de la secundària. La jornada finalitzarà amb la lectura d’un manifest o amb la realització d’algun acte simbòlic relacionat amb la celebració del dia internacional de les dones (diumenge, 8 de març).

Fites a llarg termini

L’objectiu principal és “consolidar i fer créixer la campanya” amb la col·laboració de diferents organitzacions i/o individus que estiguin disposats a aportar iniciatives noves o simplement a ajudar, com és el cas de l’Ajuntament de Mataró, des d’on mostren gran interès envers el projecte. També es veu important donar a conèixer la campanya a través de les xarxes socials i de la premsa, així com fer actuacions concretes durant tot l’any fora del marc lectiu. Amb aquesta finalitat, s’està treballant la confecció d’una gran pancarta i d’un lot de samarretes, entre d’altres iniciatives.

Per altra banda, existeix també com idea de futur anar creant diversos perfils per treballar aspectes concrets de manera que no s’identifiqui únicament amb el nom de Martina però sí que es relacioni i tingui coherència amb el missatge de la campanya que és lluitar en contra de la desigualtat de gènere per poder viure en un món millor. Una cop clara la part teòrica, ara “és el moment de posar-ho tot en pràctica”. Des de l’organització s’espera amb il·lusió i esperança que el projecte tingui èxit per tal de “poder repetir-lo any darrere any i evitar, així, que no quedi en un fet anecdòtic”.

P.S. Aquest article ha estat fet pels alumnes de l'assignatura de Comunicació Periodística de 1r de Batxillerat M. Cabezas i A. Florensa