Alguna vegada has sentit fred? Però un fred que no és com quan arriba la tardor i l’hivern. No un fred d’aquell que agafes quan surts de la dutxa o de l’aigua calenta i no t’has posat la tovallola, no.
Parlo d’un fred que ve de dins. Un fred que de vegades no sabem explicar ben bé d’on ve, però el sentim.
Un fred que ens neix al pit, i podria semblar que ens neix al cor.
Has sentit mai aquesta fredor? Aquesta mena de tristesa?
Jo alguna vegada l’he sentit, i he provat diferents remeis: posar-me abrics, tapar-me amb mantes, prendre una beguda calentona…si pot ser un cacaolat calent millor…però res de tot això m’ha servit. De primeres si que notava certa escalfor…però era a la pell, superficial. Estava calent al tacte, però fred al cor.
Durant uns dies que se’m van fer llargs i tristos no sabia ben bé què fer, fins que li vaig explicar el que em passava a la meva família. Sense dir-me res es van aixecar i em van fer una bona abraçada. D’aquelles que quasi es toquen els cors de cadascú. Sentia el batec de la meva mare contra el meu. Va ser una abraçada sense paraules, però també sense presses. Una abraçada que va durar estona i que de mica en mica em va anar escalfant aquesta fredor.
En acabar, el meu pare em va dir que m’aniria bé explicar aquesta fredor a les meves amistats, però no em va dir el motiu.
La sorpresa va ser meva quan ho vaig començar a fer, de manera tímida, però decidida. Els meus amics van reaccionar de diverses formes: alguns em van abraçar, d’altres em van dir que sentien igual però que ens en podíem ensortir, d’altres es van posar a pensar un joc que a mi m’agradés, altres van començar a dir coses bones de mi sense que m’ho esperés i d’altres senzillament em van dir que m’estimaven molt i que jo els tenia allà sempre que els necessités.
Tots aquests petits gestos va fer que aquesta fredor que sentia s’anés convertint de mica en mica en escalfor, en una sensació agradable que emanava des del pit cap enfora i em donava forces per somriure, per fer coses noves, per atrevir-me, per anar a donar aquesta escalfor tan especial als altres.
Per això és tan important que sapiguem ser abric per als altres…i que sapiguem demanar-lo quan el necessitem. Per tant, abrigueu-vos bé…sempre.