Ahir era la festa de Tots Sants. La gran festa que aglutina tradicions ben arrelades a casa nostra com la castanyada i també que atrau tradicions nouvingudes de nord amèrica com la de Haloween, que ens parla de la visita dels ancestres a les seves antigues llars: zombis i morts, ànimes en pena i esperits errants, carabasses il·luminades i esquelets, cadàvers revivificats i fantasmes movent-se arreu… uff. Totes tenen a veure amb la celebració del culte a la mort i al record dels nostres avantpassats. Una memòria estranya de tots aquells que ens han precedit i d’un món d’ultratomba que ens causa una certa basarda. Perquè? Per a què?
Penso que poder parlar de la mort d’alguna manera i controlar les pors que aquesta suscita ens pot ajudar a viure-la amb més naturalitat. Ens pot ajudar a sentir i reconduir les intricades emocions del misteri de la vida i de la mort que tant ens sobrepassa.
Cada religió té una manera d’expressar aquest realitat. Pels cristians el cimal d’aquesta celebració de tardor és la festa de Tots Sants que no és res més, ni res menys, que el record agraït a totes les persones bones que ens han precedit i que ara ja gaudeixen de la plenitud de la preséncia de Déu que és tot Amor. Són els sants… La paraula “sant” sovint l’associem a aquelles imatges representades a les esglésies i a les que retem un cert culte, que veiem als l’altars i són motiu d’admiració … Però la festa de tots sants ens recorda molt més: és la festa de tots els que no estan als altars, que són una immensa multitud. Són els sants que el Papa anomena de la porta del costat. Aquells que han viscut la seva vida intentant deixar petjades de be i que han superat l’examen del final de la vida: HAS ESTIMAT? HAS DEIXAT EL MON UNA MICA MILLOR?
Més enllà d’una determinada religió que ens pot convèncer o no… hi ha una espiritualitat, una manera de sentir que ens pot ajudar i fer-nos sentir més còmodes quan ens toca de prop el misteri de la mort. Es bo poder-hi posar paraules i poder-ho expressar. Hi ha un costum arrelat a totes les tradicions relacionades amb els rituals de la mort que és la de posar-hi algunes lluminàries: ciris, espelmes … Les petites llumetes ens indiquen que en el fons de la foscor que suposa la mort hi volem posar-hi llum, posar-hi esperança. En això coincidim pràcticament totes les tradicions culturals. En la literatura, en la música i en les arts plàstiques hi podem trobar expressions molt belles de tot això. Us convido a deixar un minut per pensar en aquelles persones estimades que ja ens han deixat… Posem-hi música com homenatge, que sigui una espurna de llum o d’esperança.