Ens mou l’esperança
Ens mou l’esperança
Desprès d’una aturada i un descans més que merescut, iniciem un nou curs carregats d’esperança. Foren molts els reptes a què haguérem de fer front però, com que a Salesians som gent alegre i optimista, tornem units com el gran equip que som i renovats amb l’aixopluc d’un nou lema de curs: ENS MOU L’ESPERANÇA.
Esperança és una paraula amb un significat profund. Molts hi ha meditat. Només entre els filòsofs antics, Sòcrates afirmava que “l’ànima necessita nodrir-se d’esperança, com l’estómac de menjar”, Plató la qualificava d’insensata consellera, mentre que Aristòtil la definia com el somni de la persona desperta. Per la seva banda, Ovidi, el poeta de les Metamorfosis i de l’elegia amorosa, ens ha llegat una visió més lírica que llegim en els versos de la seva obra Pòntiques: “l’esperança fa que el nàufrag agiti els braços enmig de les aigües, encara que no vegi terra per enlloc”.
En clau cristiana i salesiana volem posar l’accent en aquesta necessitat: NECESSITEM L’ESPERANÇA. És veritat que la realitat ens parla d’un món que mostra molta inhumanitat i provoca la trencadissa de molts cors, potser inclús el nostre en alguna ocasió. Tot plegat, evidentment, genera sentiments molt humans com ara el lament, el defalliment, el pessimisme, la indiferència. Tanmateix, per fortuna i gràcia de Déu, les persones també podem créixer vencent aquesta negativitat i vivint-la amb sentit i esperança fent experiència d’amor i de servei vers els altres. De tot això, de cors trencats i d’esperança, va aquest breu curt amb què volem arrencar enguany i sobre el que us convidem a pensar, des de la vostra posició de personal d’administració i serveis, alumnat, professorat, famílies, com podem ser portadors i testimonis d’esperança, com podem participar del miracle que l’amor veritable curi cors trencats en fragments.