+Hola Jordi: que no saps qui ha rebut més pilotades en la història de l’escola?
-Suposo que t’estàs referint a la soferta imatge d’aquell nen que hi ha al camp de futbol de davant del menjador.
+Exacte el pati de Domènec Savio. Va bé recordar els noms dels diferents espais! Has vist que hem posat uns cartells al pati? i fins i tot al monòlit de Don Boni i hem reformulat l’escrit. Hem posat: pati d’en Josep, pati de Don Boni i pati de Sant Domènec Savio, i al monòlit de pedra una dedicatòria a tots els educadors de l’escola.
-Si recordo que ho havíem parlat i em sembla molt interessant fer un esment a aquestes persones que han deixat petjades de bondat i i que ens recorden la nostra història, i em sembla molt adient fer un reconeixement públic a tots els educadors/es del present i del passat. Jo per exemple he tingut el gust de conèixer a en Josep Obiols i la veritat és que el recordo amb gran afecte i admiració. Un home que sempre somreia, que sempre animava, que sempre tenia una paraula amable. Està molt ben posat l’escrit que té a la placa homenatge del pati: … ens feies millors persones perquè amb tu el món era millor i el dia més clar.
+Tenim també la història de don Boni que va ser per moltes generacions d’antics alumnes el paradigma de l’home bo que sempre acollia i que sempre tenia una bona paraula. A ell li hem dedicat un pati i una entrada de l’escola. I està molt bé que en el monòlit de pedra hi hàgim posat un reconeixement a tots els educadors i educadores que seguint l’esperit de Don Bosco ens han educat amb la pluja i el sol. Trobava a faltar aquest reconeixement al gran grup de persones que han estat les pedres vives del nostre centre. Cada any, amb motiu de la festa dels Antics alumnes, els fem una ofrena floral.
-Cert. Un bonic i merescut homenatge. I … no oblidem la figura de Domènec Savio que tenim en el gran mosaic del pati. Podria ser reconeixement als alumnes que han passat per la casa i que també hi han deixat la seva petjada.
+Una composició de rajoles que es va fer el 1955, i que és la segona més gran de Mataró. Es va fer amb motiu de la seva canonització de Domènec Savio.
-Crec que hauries d’explicar alguna cosa més de la vida d’aquest noi, que si no m’equivoco va ser alumne de Don Bosco, oi?
+La seva festa la celebrem el día 6 de maig ( la semana pasada.) Domènec Savio va ser un jove que va no arribar a viure ni 15 anys, però que en aquest poc temps de vida arribar a ser un veritable model pels altres. Domènec va nèixer el 2 d´abril de 1842 a prop de Torí, en una família que li va transmetre els valors del cristianisme. Ja des de menut, Domènec va destacar per la seva maduresa humana. Amb el seu caràcter, sempre alegre, es va prendre la vida seriosament. Volia ser la millor versió de si mateix, seguint camí de Jesucrist i essent el gran amic de tots. Quan tenia 12 anys va conèixer D. Bosco, a qui li demanà poder ser admès a l´Oratori de Torí. D. Bosco, admirat, li va dir: “Em sembla que hi ha bona roba”. I Domènec li contestà: “Jo seré la roba i vostè el sastre”.
De caràcter pacífic i alegre, seré i confiat, Domènec s´esforçava per complir els seus deures com a estudiant, alhora que ajudava els seus companys ensenyant-los el catecisme, atenent els malalts i posant pau quan alguns renyien. Als nous companys que s´incorporaven a l´Oratori, Domènec els deia:”Heu de saber que la santedat és viure amb alegria i complint amb exactitud les pròpies obligacions. Era tanta la bondat de Domènec, que la mare de D. Bosco un dia li va dir al seu fill: “Tens molts joves bons, però cap ni un supera el bon cor i la bellesa de l´ànima de Domènec Savio”.
Domènec Savio va morir el 9 de març de 1857, quan estava a punt de complir 15 anys. Va ser el mateix D. Bosco qui va escriure la biografia d´aquest jove exemplar. Les seves restes es troben a la basílica de Maria Auxiliadora de Torí. El papa Pius IX el va definir com un “Gegant de l´esperit”.
-Ara entenc perquè es va voler posar la seva imatge en el pati. És un bon model per tots nosaltres: bondat, entrega, grans ideals, compromís amb els companys… Un petit gegant de l’esperit. Segur que rep amb alegria les nostres pilotades i que quan ens veu jugar sanament somriu.
+I saps que es patró dels puericantors i de les dones que están de part, i que va fundar la companyia de Maria Immaculada, d’on van sorgir els primer salesians? Bé però això ja és una altra història. Com a petit homenatge acabem amb una mica de música d’un grup de puericantors que canten a Maria, i que ens ajudaran a començar el dia amb una mica de pau interior.
https://www.youtube.com/watch?v=7ir3GOanz_g&ab_channel=FARAIuFARA