Dilluns 31 celebrarem la festa de Don Bosco.
Per culpa de la COVID, però, no podrem fer la festa com fèiem cada any, de passar tot el dia juntes, jugar, cantar i passar-nos-ho bé…però no volem deixar la festa de banda, perquè és una de les dates més importants que tenim a l’escola.
Així doncs, no patiu, perquè aquell dilluns farem cosetes diferents, intentant passar una bona estona…perquè així ens ho va ensenyar Don Bosco, amb la seva societat de l’alegria. Un grup de companys i amics que buscaven estar alegres, parlar de llibres que els haguessin agradat, divertir-se, xerrar una estona i deixar de banda aquelles coses que els feien sentir malament, es divertien fent passatemps…
Durant 3 setmanes parlarem de la imatge que tenim de Don Bosco, que com bé diu una cançó ben coneguda, la podem resumir en tres paraules…jo us en diré la primera: PARE.
I és que Don Bosco, malgrat que no era pare de ningú de sang era pare alhora de tots aquells joves pels que vetllava. Se’n preocupava, patia per ells i també se n’alegrava dels seus èxits. Penseu que els vostres pares també senten aquestes coses quan pensen en vosaltres? Perquè no els hi ho pregunteu? D’aquesta manera podrem pensar si Don Bosco també se sentia així o no… Bona setmana!