+Ahir celebràvem la festa de Don Bosco. Una bona manera d’acabar el mes de gener. Malgrat les limitacions va ser una jornada entranyable.
-Sovint tenim la imatge de Don Bosco molt a l’estil dels fenòmens mediàtics d’avui: El Don Bosco jove saltimbanqui que entreté els seus companys sembla que sigui la icona preferida. També hi ha la imatge del DOn Bosco alegre, atraient, amb moltes qualitats humanes, que certament posa al servei dels altres. Envoltada d’èxit i de persones que l’admiren… Va ser així?
- Seria bo presentar també presentar el rostre que sovint no veiem: el rostre del patiment, de la incomprensió i de les moltes dificultats que va tenir per portar a terme la seva missió. Repassem:
PERSONALMENT en l’àmbit de la salut, de la família …
ECONÒMICAMENT sempre ple de deutes i amb dificultats per arribar al mínim per sostenir els seus.
POLÍTICAMENT en lluita i perseguit políticament per un i per altres
RELIGIOSAMENT amb clar enfrontament amb algunes de les seves autoritats que no l’entenien.
-Com se’n surt de tot això?
- Va ser una home de fe i plenament esperançat. “Ens mou l’esperança!”Una gran fe que el mou a actuar, a posar-la en pràctica… La fe pràctica. “Obras son amores y no buenas razones” diu un aforisme castellà..I sobretot estimant. Va ser un home que estimava i que es va fer estimar. Amb la visió que li va donar Francesc de Sales. Alegre, optimista …De les dificultat en va saber treure oportunitats de creixement.
-.Em recorda un ésser marí molt curiós: la OSTRA. El podríem fer servir com a imatge: «L’ostra és suau, tendre i vulnerable. No es podria sobreviure sense el santuari de la closca. Però les ostres han d’obrir les closques per ser capaç de “respirar” l’aigua. De vegades, quan una ostra respira, un gra de sorra llisca dins la closca i de d’aquest moment es converteix en part de la seva vida. Els grans de sorra causen dolor, però Ostra mai deixa de ser suau, per aquest motiu. No s’ endureix o forma una crosta per aturar la sensació de molèstia. Continua confiant-se a l’oceà, obrint-se i respirant per viure. Però, d’alguna manera, genera la seva pròpia resposta. Lentament, pacientment, envolta el gra de sorra amb capes primes i translúcides de nacar que amb el temps acaben de formar una perla molt preciosa. Aquesta apareix només en el lloc en què va ser més vulnerable i on es va sentir dolor. Podríem dir perles són respostes d’ostres al seu patiment.
- Efectivament. Es una bona imatge del que va ser Don Bosco. Un d’aquests testimonis humans que saben transformar el patiment i el més difícil que li passa en oportunitats i en realitats precioses?
-Això ens va bé sentir-ho avui. Un temps on hi ha també moltes dificultats (pandèmia, crisi social…)
- Segur que Don Bosco avui ens parlaria de la necessitat de mantenir l’esperança. Una esperança ben fonamentada. Ens ensenyaria a confiar i deixar obrar l’Esperit. Ens mostraria que l’Evangeli i JC són una gran font d’inspiració i l’esperança.
-I també ens animaria a treballar esforçadament, per amor. “Tot per amor, res per la força”. I a creure que és possible allò que sembla impossible… perquè no sabem en quin moment les llavors sembrades començaran a brotar. Potser no les veurem florir quan i com voldríem… però ben segur que el sembrar-les ha tingut ple sentit..
+Seguim apostant per les pistes que ens va deixar Don Bosco: acollir tot allò de bo que hi ha en nosaltres i en els altres. Que tothom ens conegui com a gent de bon tracte. Interessats per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi.
-Bona manera d’acabar els dies dedicats a reflexionar sobre la figura d’aquest home que ha inspirat la nostra casa. Tant de bo sapiguem mantenir el seu llegat i perpetuar-lo pel bé de tots.