+Jordi avui podríem explicar un conte, una història… Com ho veus?
-Sempre és bonic començar o acabar el dia amb una narració inspiradora. Vinga en saps alguna que pugui ajudar-nos a començar el dia?
+Expliquen que una vegada un home caminant per la platja, en una nit de lluna plena, anava pensant en la seva vida i reflexionava en les coses que li passaven i en allò que li caldria per ser feliç. Pensava: si tingués un cotxe nou seria feliç; si tingués una casa gran seria feliç; si tingués un excel·lent treball seria tan feliç; si tingués a la parella perfecte seria la persona més feliç del món. En aquell moment empassegar amb una bossa plena de pedres i va començar a llençar les pedres una per una al mar. Cada vegada que deia seria feliç si … en llençava una. Si tingués diners, seria feliç. Si fos més guapo seria feliç. Si tingués èxit. Seria feliç si .. i anava desgranant coses i coses que creia que no tenia i que impedien la seva felicitat. En acabar de recorrer la platja se n’adonà que a la bossa només li quedava una pedreta i la va guardar. En arribar a casa i buidar-se les butxaques va veure que aquella pedra era en realitat un preciós diamant. Imagina quants diamants va tirar al mar sense saber adonar-se’n, sense saber-los apreciar-los.
-Bonica narració: Quants de nosaltres menyspreem els nostres preciosos tresors per estar esperant allò que creiem que és perfecte, o per desitjar o somiar el que no tenim, sense donar valor al que ja tenim.
+La lliçó és clara: cal mirar al voltant i veure tot allò de valor que ja tenim. Cal donar l’oportunitat a tot allò que ja tenim de bo, i és tant. Saber valorar el que tenim i no plorar pel que no tenim.
-I saber mirar a un mateix sabent que nosaltres també som un valuós diamant i que sovint no sabem apreciar. LLençar-lo al mar de l’oblit i del menyspreu és una gran error.
+Un minut de silenci per fer el repàs el que ja tenim i que aquest dia mateix ens està oferint: companys, família, amics, sostre, menjar, oportunitat d’aprendre … Cada dia és un diamant preciós, valuós i irreemplaçable.
-Dóna’ns Déu el que tu saps que ens convé i que no sabem demanar, dona’ns un cor amatent i activa les nostres mans i ment per apreciar i potenciar tot allò de bo que has posat en nosaltres i que tot plegat serveixi per construir un demà millor.