Bons Dies (Curs 20-21) | Salesians Mataró

General

Dimarts 15 de juny

Jordi: Bon dia, últim bon dia del CURS per part nostra. Ha estat tot un repte preparar el bon dia cada setmana, sort que els has anat preparant tu i els rematàvem junts els dilluns. Podem acabar amb una història que ens ajudi a pensar?

Narcís: En tinc una que és molt escaient en aquest moment.

Hi havia una vegada un rei que va dir als savis de la cort:

Jordi- M’estic fabricant un preciós anell. Vull guardar ocult dins l’anell algun missatge que pugui ajudar-me en moments de desesperació total, i que ajudi als meus hereus, i als hereus dels meus hereus, per sempre. Ha de ser un missatge breu que pugui estar sota el diamant de l’anell.

Narcís: Tots els qui van escoltar eren savis, grans erudits però donar-li un missatge de no més de dos o tres paraules que li poguessin ajudar en moments de desesperació total… Van pensar-hi molt però no podien trobar res. El rei tenia un ancià servent que també havia estat servent del seu pare. La mare del rei va morir aviat i aquest servent va tenir cura d’ell, per tant, el tractava com si fos de la família. El rei sentia un immens respecte per l’ancià, de manera que també el va consultar. I aquest li va dir:

Jordi: – No sóc un savi, ni un erudit, ni un acadèmic, però conec el missatge. Durant la meva llarga vida a palau, m’he trobat amb tot tipus de gent, i en una ocasió em vaig trobar amb un místic. Era convidat del teu pare i jo vaig estar al seu servei. Quan se n´anava, com a gest d’agraïment, em va donar aquest missatge…

Narcís: … l’ancià el va escriure en un diminut paper, el va doblegar i l’hi va donar al rei -. Però no ho llegeixis – li va dir – deixa’l amagat en l’anell. Obre’l només quan tota la resta hagi fracassat, quan no trobis sortida a la situació.

Aquest moment va arribar. El país va ser envaït i el rei va perdre el regne. Estava sol i els perseguidores eren nombrosos. Va arribar a un lloc on el camí s’acabava, no hi havia sortida: davant d´ell només hi havia un precipici; caure per ell seria la fi. I no podia tornar perquè l’enemic li tancava el camí. De cop i volta, es va recordar de l’anell. El va obrir, va treure el paper i allí va trobar un petit missatge tremendament valuós. Simplement deia: “AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ”.

Jordi: Mentre llegia “això també passarà” va sentir que es feia un gran silenci. El rei es sentia profundament agraït al servent i al místic desconegut. Aquelles paraules havien resultat miraculoses. “Això també passarà”. Va doblegar el paper, va tornar a posar-lo a l’anell, va reunir als seus exèrcits i reconquerí el regne. I el dia que va entrar de nou victoriós a la capital va haver-hi una gran celebració i ell se sentia molt orgullós de si mateix. L’ancià estava al seu costat al carro i li va dir:

Narcís- Aquest moment també és adequat: torna a mirar el missatge. AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ.

Jordi: Què vols dir? Ara estic victoriós, la gent celebra el meu retorn, no estic desesperat, no em trobo en una situació sense sortida.

Narcís; – Escolta aquest missatge no és només per a situacions desesperades; també és per a situacions agradables. No és només per a quan estàs derrotat; també és per a quan et sents victoriós. No és només per a quan ets l’últim; també és per a quan ets el primer. AIXÒ TAMBÉ PASSARÀ.

Jordi: El rei va obrir l’anell i va llegir el missatge: “Això també passarà”, i novament va sentir la mateixa pau, el mateix silenci, enmig de la unió que celebrava i ballava, però l’orgull i l’egolatria, havia desaparegut. El rei va poder acabar de comprendre el missatge.

Narcís: i que creus que ens diu això JOrdi? El curs ha passat. Hem après moltes coses oi? Valorar el temps, les persones… i saber posar el cor en allò més important. Allò que és permanent: l’amor, el que fem pels altres, la bondat, en definitiva els valors essencials de la vida. En acabar el curs val la pena recordar en què posem el cor. I veure si els fixem en allò que realment és més important.

Jordi: Totalment d’acord. T´escoltava i pensava: ens ha mogut i ens mourà l´esperança.

Narcís: Aquest és el LEMA del proper curs. Ens mou l´esperança. Una esperança transcendent, ben fonamentada i compromesa.

Jordi: Bon dimarts, bona setmana, bon estiu i mil gràcies a tots i a totes!

Dimarts 8 de juny

Narcís: Hola Jordi. Ja estem a la recta final. No creus que avui hauríem de donar veu als nostres alumnes i fer-los més protagonistes també d’aquest moment de bon dia adreçat a tots?

Jordi: I tant. Precisament pensava que el dia 5 va ser el dia internacional del medi ambient, i tenim un grupet de nois i noies i mestres molt sensibles a aquest tema. Tots els coneixem son ECOSALES MAT.

Narcís: Vaig sentir que havien participat en un concurs sobre ecologisme i medi ambient que tenia com a finalitat dur a terme un curtmetratge de 60 segons en el que el missatge mediambiental fos clar i interpelador. Sé que l’han fet amb moltes ganes i que íntegrament és fet per ells i això té molt mèrit… crec que s’hauria de penjar a les nostres xarxes socials.

Jordi: Ja hi són he vist. Per cert, diumenge llegia al diari una noticia sobre això que em va frapar molt: es titulava: ECOCIDI A CAUSA DELS PLÀSTICS QUE HI HA ALS OCEANS DEL MON. Mira el que deia: “La contaminació dels oceans mata cada any un milió d’ocells i 100.000 mamífers marins, segons les dades de la UNESCO. Aquesta contaminació marina ha deixat fins a 500 zones mortes als oceans que sumen 245.000 quilòmetres quadrats, una extensió similar a la de tot el Regne Unit. L’impacte és visible des del cel en la gran illa de plàstic que concentra la majoria d’aquesta brosa al nord de l’Oceà pacífic i que té una mida equivalent a dos cops la península ibèrica, però hi ha també l’impacte invisible dels microplastics que intoxiquen la vida marina. Pel seu gran abast i durada, aquesta contaminació pot ser considerada un ecocidi. I això vol dir que és un crim terrible contra la vida del planeta!

Narcís: Molt fort això que dius. Si ho pensem bé vol dir que posem en perill el futur de la humanitat. Hauríem de ser conscients que ens enfrontem a un col·lapse ecològic molt fort i hauríem de revisar totes les nostres accions amb canvis radicals. Ens hi juguem tant que val la pena treballar-ho a les escoles per prendre consciència de la urgència i de tot el que ens hi juguem. Que bé que ens va a tots els lema d’enguany. SOM 1 … també amb el planeta!

Jordi: Doncs deixem que el grup d’Ecosales ens presenti el seu curtmetratge. Gràcies comissió ECOSALES per fer-ho.

Dimarts 1 de juny

Bon dia dimarts 1 de juny

Narcís: Que et va semblar la festa de graduació el alumnes de 4t i de segon de batxillerat?

Jordi: va ser una festa extraordinària. Les graduacions ja fa anys que són tancaments magnífics de la trajectòria a la casa de dues generacions que acaban. Aquesta vegada va ser especialment potent a nivell emocional i estava molt ben preparat. Cal agrair a molta gent tot el treball: als alumnes de comunicació audiovisual de 1r de batxillerat, a la Selene per la currada i per liderar perfectament la moguda, a l´Imma … i molt especialment a l´AMPA que sempre hi és i un any més va sumar moltíssim.

Narcís: També hi va haver diumenge la trobada del final de catequesi. Va ser també un moment molt entranyable pels nens i nenes que es preparen per la comunió.

Jordi: Sembla impossible, però hem arribat ja als últims dies de classe. Quan aquell ja llunyà primer dia de setembre començàvem l’escola, veiem molt lluny aquest dia final.

Narcís: Però ja és aquí. I estem contents i nerviosos de que passi per fi els últims dies de classe i amb el seu final, les vacances tan desitjades.

Jordi: Ha passat tot un curs. Un curs que es presentava amb grans interrogants per la situació de la pandèmia.

Narcís: Hem crescut: ens hem fet més grans, hem madurat, hem après moltes coses. No som ben bé els mateixos del començament del curs.

Jordi: No ho som, no. Moltes de les nostres il·lusions s’han realitzat. Altres segurament que no. Hi ha hagut èxits i fracassos, alegries i penes…

Narcís: Un curs és important i significatiu en la nostra vida. És un bon moment per reflexionar una mica sobre tot allò que ens ha agradat i tot allò que millor que oblidem per sempre.

Jordi: Regalem-nos una estona per reflexionar. Seriem capaços de dir un aspecte cadascú en el que creiem que hem crescut com a persones?

US CONVIDEM A COMPARTIR LA RESPOSTA A AQUESTA PREGUNTA …

Dimarts 25 de maig

Avui celebrem la festa externa de Maria Auxiliadora. És una de les festes més especials de la nostra escola. Farem activitats diferents i procurarem passar-ho bé. Ho fem perquè la figura de Maria està sempre molt vinculada a l’Obra de Don Bosco. Ell ens ha ensenyat a veure-la com un referent. Una ajuda en els moments de dificultat.

Referent? Però que sabem de Maria? Realment si cerquem a l’evangeli se’ns parla poc de Maria i de Jesús quan era petit. L’únic fet que conservem de Jesús, quan era jovenet, és de quan va, amb la seva família al Temple. A l’evangeli de Lluc se’ns explica que tot tornant del Temple, Maria i Josep “perden” Jesús. No el troben per enlloc, ni amb els seus amics, ni amb els seus parents… Ens diu Lluc que els pares van trobar a Jesús al cap de tres dies de recerca angoixada. Jesús estava parlant amb els mestres de la Llei, aprenent i fent preguntes. Imagineu què devia suposar per Maria perdre durant tres dies el seu fill. Devia estar molt i molt preocupada. Per tant quan el veu allà assegut, s’hi apropa i li pregunta: “Per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia!” Ens explica l’evangelista que la resposta de Jesús no la van comprendre ni ella ni Josep. Però també ens diu que Jesús va tornar cap a casa amb ells i els va ser obedient. Maria guardava tot això en el seu cor. Segur que tots nosaltres hem preocupat algun dia la nostra mare. Segur que algun dia no hem fet allò que pertocava. Tal volta s’ha enfadat i potser ens ha castigat i tot.

Però segur que a la vostra mare li va passar el mateix que li va passar a Maria: Es va preocupar molt!! Però tot això que aneu fent i que li aneu dient, ella ho guarda dins el seu cor, tal com ho va fer Maria. Quan un estima, es preocupa perquè no li passi res dolent a la persona estimada, perquè estigui bé. Aquest patiment d’una mare, com Maria, es tradueix en Amor. A l’escola hem cercat contribuir amb els vostres pares a la vostra formació…

Aquesta setmana tindrem la festa de graduació dels nois/es de 4t d’ Eso i Batxillerat. La farem en un format diferent per ser curosos amb la normativa que ens marca la situació de pandèmia. Alguns posaran al punt i final a una llarga trajectòria a la nostra escola. Els felicitem i els desitgem el millor. Ens agrada pensar que l’escola ha sembrat en ells coses bones i ha cercat formar persones responsables, capaços d’assumir la vida amb la seva integritat, obertes a la transcendència, compromeses amb el seu entorn i capaces de desenvolupar-s’hi amb eficàcia.

Bona festa de Maria Auxiliadora i que ella sigui per nosaltres un ajuda en la dificultat i un referent d’amor i servei!

Dimarts 18 de maig

El dia 24 de maig celebrem la festa de la Maria sota l’advocació de “Mare Auxili dels cristians” o també es diu: “Mare del Bon Consell”. La família salesiana d’arreu del món festeja aquesta festa amb molta solemnitat. Don Bosco tenia una gran devoció a Maria, la mare de Jesús. Tant és així que sempre s’adreçava a Ella per confiar-li les seves preocupacions i les seves il·lusions; ell no deixava mai de demanar-li ajuda en totes les dificultats.

Des de petit ell va prendre a Maria com a model de vida i això el va el va ajudar molt a no deixar-se influenciar per les crítiques, ni desanimar-se davant les contrarietats o els problemes, sinó ben al contrari, totes les coses negatives les vivia amb paciència, amb humilitat, amb ganes de fer el bé.

Aquesta actitud el feia ser cada cop més capaç per realitzar la difícil tasca d’educar a tants joves del carrer que, si no hagués estat per Don Bosco, mai haurien pogut sortir de la misèria ni sentir-se estimats i valorats per ells mateixos. En aquesta música de fons de Maria podem descobrir un munt d’actituds que podem aplicar tant als que eduquem com els que estan formant-se.

Escoltem en silenci aquesta cançó i intentem descobrir algunes d’aquestes actituds. Convertim-ho en una salutacio a Maria, meditació o pregària…

Per acabar, escoltem aquesta reflexió d’una mare que diu com voldria educar el seu fill.

Si pogués tornar a educar el meu fill, construiria la seva autoestima primer, i la casa després.

Pintaria més amb el dit, i assenyalaria menys.

Faria menys correccions i més connexions.

Apartaria els ulls del rellotge i els utilitzaria per mirar.

M’interessaria per saber menys i aprendre a interessar-me més.

Faria més excursions i faria volar més estels.

Deixaria de mostrar-me seriosa i jugaria més de debò.

Travessaria més camps i contemplaria més l’univers.

Donaria més abraçades i menys estirades d’orelles.

Valoraria el fruit del seu treball cada dia i li diria com n’és d’important.

Li ensenyaria a mirar als ulls i menys a les pantalles.

L’ajudaria a descobrir el valor de la paraula.

Ensenyaria menys sobre l’amor al poder, i més sobre el poder de l’amor.

Molt bon dia i bona feina!!

Dimarts 11 de maig

Narcís: Estem en ple mes de maig. Estem preparant una de les grans festes de la nostra casa: la festa de Maria Auxiliadora. Com ho veus Jordi?

Jordi: Crida l’atenció la importància que ha tingut Maria en la història dels pobles cristians. És patrona de moltes poblacions, té una infinitat de santuaris arreu del món, moltes persones porten el seu nom… Sé que la figura de Maria ha estat sempre capdal en la vida de Don Bosco, però no et sabria dir gaire més.

Narcís: Ja has dit molt… Pels cristians Maria és important! per què? segurament perquè és mostra sempre disposada a acompanyar-nos i ajudar-nos. La Verge resulta un referent pels qui són creients convençuts i pels qui no ho són tant. Don Bosco li va donar una rellevància especial a Maria en la seva vida espiritual. Des de la seva infantesa va comprendre que la vida cristiana resultava incomplerta sense aquesta presència.

Jordi: Quin és el missatge que creus que ens pot portar avui aquesta celebració de Maria?

Narcís: Crec que ens anirà bé subratllar dues característiques de la seva manera de ser dona i mare: persona de saviesa i sensible a les necessitats dels altres, disposada a donar un cop de mà. Auxiliar!

Jordi: Una saviesa del cor! La saviesa de les persones intel·ligents es guarda en els llibres, que a vegades es cobreixen de pols. La saviesa veritable es conserva al cor i està sempre viva. És una saviesa que fica les seves arrels en el fons de la persona.

Narcís: Aquesta va ser l’actitud de Maria, la Mare de Jesús. Ella veia coses en el seu Fill que no arribava a comprendre. És el misteri de Déu. Per això, l’actitud de Maria va ser meditar amb fe en el cor, aquest misteri, il·luminada per l’Esperit Sant. Nosaltres no podem acontentar-nos amb la poca cosa que sabem de la fe, sinó que hem de reflexionar, hem de meditar en ella, per purificar-la i aprofundir-la.

Jordi: Suposo que tens raó: savi és el que sap anar a fons en les coses i sap cercar el que es realment més important. Sobre l’altre aspecte que deies: sensible a les necessitats i capaç de ser “auxili”. Crec que ho hem d’entendre bé… Ajudar (auxiliar) no és resoldre els problemes externament sinó ajudar a que cadascú pugui enfrontar-se a ells amb èxit. Cal fer créixer des de dins!

Narcís: Dius bé! Déu, el Mestre, va fer cosa semblant amb Maria; li va revelar el més fonamental, però no tot ni amb tots els detalls. Per això, diu dues vegades l’Evangeli que Maria no entenia el que li passava a Jesús. Era un misteri massa sublim.

Jordi: Suposo que sí… Ella va comprendre que no era sinò una humil col·laboradora del pla de Déu, amb la seva fe, amb el seu amor, i amb el seu lliurament incondicional.

Narcís: val la pena celebrar la seva festa, i el seu exemple de saviesa i sensibilitat per les necessitats dels altres.

Jordi: Podríem acabar escoltant una de les moltes músiques dedicades a ella.

Narcís: OK. En proposo una…

Bon dia a tots i a totes!

“ Ella sí lo ha hecho todo …

Dimarts 4 de maig

En una nit estrellada, un avi cherokee ensenyava als seus néts com havien d’orientar la seva vida, sobre com cadascun de nosaltres construeix, a poc a poc, quin tipus de persona és. Els deia:

«Tota persona té sempre una dura baralla en el seu interior. Una lluita que també existeix dins meu. Un combat terrible entre dos llops. Un és la ira en persona. Qualsevol cosa li provoca un esclat de mal geni. Aquest llop té por perquè és insegur, i encobreix aquesta por amb agressivitat, mentint i atacant a traïció. La ira i l’odi l’envaeixen, l’impedeixen dialogar i l’incapaciten per transformar res. L’altre és bo, pacífic, amorós, serè, humil, generós, compassiu, fidel, bondadós, honest, i ha de lluitar constantment per sobreviure i esforçar-se en cada moment per crear espais de pau, de llibertat, d’afecte, de comprensió. I aquests dos llops també estan lluitant dins vostre, no els noteu?», va concloure l’avi, mirant amb atenció.

Els néts es van quedar pensatius, llavors van sorgir els dubtes. Eren petites qüestions que confirmaven aquesta lluita interior que es produeix ja des la més tendra infància en qualsevol persona, i que convé ajudar a reconèixer i valorar com més aviat millor. Un dels néts, mirant fixament els ulls del seu avi, li va preguntar:

«Avi, és veritat que tots dos són dins nostre, però, al final… quin llop guanyarà?».

L’ancià cherokee simplement els va respondre:

«Aquell a qui tu alimentis».

Conte dels indis Cherokee, Amèrica del Nord.

Quan fem el bon dia estem fent com el savi indi cherokee, ajudant a pensar sobre la nostra vida veient què alimentem realment en la nostra vida. A què donem ales,

L’escola pretén alimentar el llop bo … Us convidem a pensar quin llop estem alimentant. Meditem amb una música, dedicada a Maria (estem en el mes dedicat a ella) i en les coses bones que poden alimentar-lo en dia d’avui.

Dimecres 28 d’abril

Jordi: QUÈ ÉS UNA ESCOLA?

Narcís:M’agrada aquesta definició: L’escola són gent que ajuda als altres a créixer i que vol preparar el futur de les noves generacions.

JOrdi: Això vol dir: Liderar un canvi que no és fàcil… preparar el futur no és fàcil. És un gran repte!

Narcís: Com fer-ho? Es tracta de donar molts continguts i molts coneixements? podem preveure el que passarà i donar estratègies per poder afrontar amb èxit aquest futur que imaginem?

Jordi: Diem que ja no estem en un canvi generacional simplement, els entesos diuen que el canvi és molt més profund: estem en un canvi d’era, i que les persones s’han de preparar per un món on la major part de les coses i de les feines no estan ni inventades.

Narcís: Hi haurà grans canvis i noves oportunitats.

Jordi: Per què ha canviat tant el món?

Narcís: La xarxa que ens connecta amb el coneixement és immensa. Tenim noves eines que ens faciliten. Això no havia passat mai!

Jordi: Llocs de treball del futur estaran molt vi

nculats a la creativitat i a la recerca. Tindran èxit les persones amb talent capaces de trobar de noves solucions als nous problemes i reptes que el món haurà d’afrontar: ecologia, servei a les persones…

Narcís: Què creus que ens pot ajudar més a afrontar aquest gran canvi ?

JOrdi: Innovació. No hi ha innovació sense risc però el major risc és no innovar. Però la innovació no pot ser de cap manera un maquillatge o un innovacionisme que no porta enlloc perquè no va fons i no es transformador. Només té sentit quan ajuda a créixer i és realment transformador.

Narcís:Evitar la mediocritat / cercar el talent. Hi ha un llibre de Xavier Marcet que es titula ESQUIVAR LA MEDIOCRITAT. Fa una reflexió dient que cal escapar de tot allò que ens tira cap avall. Vol ser un homenatge a aquelles persones que surten de la mediocritat i que volen ser motors del canvi que s’està produint. HO fan des de la exemplaritat i amb la convicció ferma que liderar és servir. Afirma que cal ser capaços de crear espirals de creixement. Volem gent que creix fent créixer els altres.

Jordi: Els bons líders són els que creen sinergies i saben multiplicar a partir de les persones que se senten amb autonomia per fer el millor que saben fer.

Narcís:Les escoles han de ser això: gent que fa créixer els altres. Gent que és conscient del gran canvi que s’està produint i en vol preparar persones per viure’l amb èxit. I aquest èxit només pot anar de la ma de la coherència i la proposta de valors autèntics.

Jordi: També és important afavorir el talent. Busquem talent. En el fons crear talent és anar a fons i treure el millor de nosaltres. Ser la millor versió de nosaltres mateixos possibilitarà habilitats i capacitats increïbles. Soc conscient de tot el potencial que té la nostra escola, amb els seus equips de professors i el seu alumnat implicat i motivat. El talent atrau el talent.

Narcís:És un error somniar amb un futur fet de grans recursos o d’aportacions que venen de fora. Cal fer-ho amb el que ja tenim i intentant ser àgils, aprofitant tot el nostre potencial i creant sinergies. Hi ha un punt fort i és que tenim un propòsit que ens uneix i ens motiva a tots i que ens ve de la nostra idea de què vol dir educar i del nostre estil educatiu inspirant en un gran educador.

JOrdi: “Davant la sobredosi de tecnologia reivindiquem a la persona com a centre de l’Univers”(Xavier Marcet). Persones de fiar. Persones amb valors. Persones amb talent!

Bon dia i bona feina!

Dimarts 27 d’abril

Som una part de l’exèrcit invisible i necessitem la vostra col·laboració per un esdeveniment que tindrà lloc, en breu, a l’escola. Hi vols participar?

Ens calen:

Ampolles blaves o verdes de detergent, suavitzant, etc.
Ampolles blanques de llet.
Ampolles transparents begudes.
Tetra Bricks
Llaunes buides de …
Taps de plàstic, de tot tipus i color.
Tampons nous
Bosses de plàstic.

Molt important: cal portar els materials nets i secs.

On ho deixem: davant de la sala d’actes hi haurà una gran caixa on ho podeu deixar tot.

Fins quan ho puc portar? Fins divendres dia 7/05

Per una altra banda, també necessitem persones que compleixin els següents requisits:

Esperit artístic, sobretot arts plàstiques.
Gent amb ganes de col·laborar.
Preocupació per la sostenibilitat del planeta.

Els delegats i les delegades us apuntaran en una llista, heu d’estar sempre a punt pel que pugui passar.

Dimarts 20 d’abril

Aquests darrers mesos la notícia més important, o una de les que més ressò mediàtic ha tingut, ha estat l’arribada de les vacunes. El desenvolupament de les vacunes ha estat un repte científic sense precedents. Son diverses les cases farmacèutiques que s’han esforçat en la investigació i en un temps rècord, han inventat un medicament capaç d’ immunitzar persones en front d’un virus que ha provocat un autèntic caos en el mon.

La vacunació és el que permetrà controlar la pandèmia. A l’Estat espanyol s’han autoritzat quatre vacunes, però al món se n’administren moltes més. Sembla estrany, les vacunes que han d’investigar-se durant anys per tenir les condicions de seguretat necessàries, ara, amb la urgència del moment, han aconseguit accelerar el seu procés i ja són aquí. Les vacunes contra el COVID 19 JA SÓN AQUÍ i són eficaces. En un temps increïble, encara que ens hagi semblat llarg… A Catalunya El 20% de la població ha rebut la primera dosi de la vacuna, i un 6,6% ja ha completat la pauta immunològica. En total, a Catalunya, s’han administrat més de dos milions de vacunes des del 27 de desembre.

Ara vivim el problema de la distribució i de la vacunació de milions de persones. Diuen els experts que és complicat però que poc a poc s’anirà aconseguint.

Cal dir-ho també: les companyies farmacèutiques estan fent un negoci milionari, i segons sembla, la producció no és tan ràpida com seria de desitjar i com es va prometre.

També ha aparegut la picaresca. Persones que en principi haurien d’haver esperat el seu torn s’han avançat i s’han saltat la cua abusant del seu càrrec o del seu lloc privilegiat, amb l’escàndol consegüent per part de tots els qui esperen pacientment la desitjada injecció de protecció. És la ambivalència de la condició humana que ens ha de fer pensar i veure quina és l’ètica de les coses i en quin costat en posicionem.

Dos aspectes en tot això que no podem obviar, i que ens ha de fer pensar:

Quan l’ésser humà se sent amenaçat i posa tots els seus recursos, el seu potencial fa avançar la ciència i és capaç de grans proeses. Quan s’utilitza la intel·ligència al servei del bé apareixen invents veritablement humanitzadors. Ens n’hem de felicitar i això ens fa pensar en la grandesa de la humanitat.

Però no podem passar per alt l’altra cara de la moneda…La veiem també a tot arreu. Un mal que caldrà combatre amb la mateixa tenacitat que el COVID és la pobresa (misèria) i la desigualtat, i que s’ha accentuat en la situació actual. Caritas ha constatat el profund impacte econòmic i personal que la pandèmia ha portat al nostre país. Les dades són esfereïdores: més de 8,5 milions de persones es troben en situació d’exclusió social. D’aquestes, 4,1 milions viuen en exclusió social severa. Ha crescut la discriminació ètnica, els problemes de l’habitatge i l’energia, la bretxa digital.

La misèria està trucant a les nostres portes. No ens poden creuar de braços. Ha arribat l’hora de procurar que la vacuna es distribueixi amb eficàcia i justícia a TOTS I TOTES. Però també cal guarir el mal endèmic d’aquesta desigualtat.

La solució aquesta vegada no està en mans de científics sinó en les nostres. Aquesta vacuna de la solidaritat no ha de guardar-se en frigorífics especials… es guarda en el cor i no pot esperar gaire temps a ser repartida. La tens posada? ESTÀS DISPOSAT A REPARTIR-LA? Aquesta vacuna és gratuÏta … i el seu benefici engrandeix a cada persona i protegeix veritablement la humanitat! Us convidem a pensar-hi.

Bon dia!

Dimarts 13 d’abril

Els moments que vivim de pandemia, grup bombolla i d’un cert confinament ens fan propensos a petits i grans a algunes emocions: angoixa, depressió, crispació… I no ens ajuden a estar en pau amb nosaltres mateixos, ni amb el altres. És natural que una vida, privada de certes llibertats i tensionada per les pors, per les distàncies humanes, tingui repercussions en la nostra salut emocional. La primera cosa que cal és no negar allò que sentim. Si ho identifiquem i hi posem nom ens ajudarà certament també a fer-li front. Estem iniciant la primavera. Diu un adagi popular que “la primavera la sang altera”. Si a això li afegim aquesta situació que la pandèmia ens ha portat, vivim un estat emocional ben explosiu. Ser-ne conscients(alumnes, equip de l´escola i famílies) ens fa realistes i ens prepara per afrontar més positivament les nostres relacions humanes.

Què podem fer per evitar l’agror d’unes relacions crispades o desenfocades?

Hi ha una petita fórmula per al seu tractament que ens ve de la mà de Don Bosco i del seu sistema educatiu: EL SISTEMA PREVENTIU. Hi ha una paraula màgica: és la paraula italiana AMOREVOLEZZA. Paraula difícil de traduïr… Es tracta de procurar que les nostres relacions personals estiguin plenes d’amabilitat, tracte familiar, alegre, afectiu, que hi hagi un respecte profund a la persona i que es noti. Som salesians perquè sant Francesc de Sales estava convençut de l’eficàcia de l’amabilitat. De la paraula Sales… SALESIANS. Salesians com a sinònim d’acollida, amabilitat, tracte familiar i proper…

Diu la Wikipedia que l’amabilitat és una virtut consistent a acollir i tractar amb atenció i bondat sense emetre judicis. Existeix l’amabilitat envers les altres persones i també envers una mateixa. Permet la confiança i ajuda a millorar la convivència a la societat. Per a exercitar-la cal coratge, compassió i prendre’s a una mateixa i als altres seriosament.

Alguns, com Ramon Llull, per exemple, consideren que és l’essència de l’amor i el que fa estimable a una persona

Avui necessitem de l’amorevolezza. Les desqualificacions, els retrets, insults i amenaces s’han convertit en un estil massa present en els nostres mitjans de comunicació. El Papa Francesc en el seu darrer escrit programàtic “Fratelli tutti” parla de l’amabilitat com instrument de fraternitat i justícia. Diu per exemple: “Encara és possible optar pel conreu de l’amabilitat. Hi ha persones que ho fan i es converteixen en estels enmig de la foscor” (FT 222). “De tant en tant apareix el miracle d’una persona amable, que deixa de costat les seves ansietats i urgències per prestar atenció, per regalar un somriure, per dir una paraula que estimuli, per possibilitar un espai d’escolta enmig de tanta indiferència (…) obre camins on l’exacerbació destrueix els ponts.” (FT 224)

Necessitem persones que ens eduquin i acompanyin en aquesta característica tan del carisma de Don Bosco i tan necessària avui. Estem cridats a posar amabilitat i bon tracte en tots els racons de la nostra vida. El nostre món sovint crispat i angoixat trobarà bon alleujament i serem una miqueta més lluminosos, com diu el Papa Francesc.

Us convidem a un moment de silenci per pensar en el nostre grau d’amabilitat en les nostres relacions humanes.

Dimarts 6 d’abril

BON DIA A TOTS I A TOTES:

Ja hem tornat a l’escola. Ho fem en plena primavera i en el temps que li diem de PASQUA, temps en que, en la tradició cristiana, celebrem la Resurrecció de Jesús.

La resurrecció va ser una cosa inimaginable, sense precedents, un acte únic que va canviar la història. Jesús, un fuster de Galilea, convertit en mestre, en líder d’un grup petit grup va fer el ningú va fer el que cap fuster, ni cap mestre, ni cap líder havia fet. Ell que havia nascut i viscut com qualsevol humà, però d’una manera absolutament bondadosa i plena de sentit (sense pecat); i que va morir d’una manera terrible ajusticiat en una creu, aquest home VA RESSUSCITAR D’ENTRE ELS MORTS.

Què vol dir per nosaltres tot això?

Diu en David Jou, reconegut físic, poeta i assagista, filòsof, catedràtic molt anys de la Universitat Autònoma,

NO CREC EN LA RESURRECCIÓ COM UN MIRACLE

SINÓ COM UNA NOVA CREACIÓ DEL MON,

O DE MÉS MÓN, O D’UNA NOVA DIMENSIÓ DEL MON,

O D’UNA OBERTURA DEL MÓN A MÉS REALITAT.

Hi ha realitats que necessiten el símbol per poder ser explicades i celebrades. La resurrecció de Jesús és una transformació molt profunda… molt més que el miracle d’un cos que torna a viure. Un dels maldecaps més complicats del teatre i del cinema a l’hora de plasmar les darreres pàgines de l’Evangeli és el quadre de la resurrecció. Com representar una experiència tan fonda i vibrant? Com explicar aquesta transformació tan radical ?

La Pasqua no és la recuperació de la vida d’un cadàver… no és exactament un tornar a ser el que era (=Llatzer). Tampoc és l’aparició d’una mena de fantasma. És l’arribar a la plenitud del que aquesta vida porta en potencia. La imatge més clara és la de la llavor, que tan fa servir Jesús: una llavor no és un arbre, però d’alguna manera el conté (=el cuc i la papallona). No és tornar a la vida anterior sinó un sorgir d’una nova vida en plenitud.

Quan diem celebrar LA PASQUA estem dient que Crist ha iniciat a aquesta nova plenitud humana, però també

· Diem que la vida triomfa sobre la mort.

· Diem que l’esperança no mor mai.

· Diem que val la pena lluitar contra el mal. Que val la pena estimar, encara que faci mal!

· Diem que tota persona està cridada a tenir una vida digna.

· Diem que les benaurances existeixen, no són un somni impossible.

· Diem que cal cercar allò que és de dalt (allò que és més profund més essencial).

Venim d’un llarg i cru hivern, d’una experiència dura de dolor i passió en molts àmbits de la vida. No és hora d’amagar el passat i divertir-nos com si no passés res. No es tracta de mirar cap a una altra banda. Les seqüeles de la pandèmia i són per temps. La creu hi és. La nostra alegria neix de la mateixa mort, és a dir, de convertir allò que fa mal en allò que obre a l’esperança. És com la primavera que esclata en flors i fa possible un ressorgir de la vida després de l’hivern on tot semblava mort.

Acabem el bon dia amb un himne de joia. Expressar amb la música de l’al.leluia de Haendel que acollim amb goig aquesta etapa curulla de vida és una bona manera de començar del dia.

Dimarts 23 de març

Bon dia a tots i totes:

S’acosta una necessària aturada en el nostre ritme d’escola. Estem una mica cansats i per tant ens anirà bé aquest canvi de marxa i d’activitat. Anirà tant bé!!

És una aturada en una setmana que és especial i que li diem Setmana Santa. Santa perquè està carregada de significat religiós de contingut cristià. Recordem la darrera setmana de Jesús on hi van tenir lloc els esdeveniments més recordats a l’Evangeli: l’entrada triomfal a Jerusalem (diumenge de Rams), el darrer sopar (dijous Sant), la mort de Jesús a la creu (divendres Sant) i la festa de la resurrecció (La Pasqua) festivitat central per als cristians. Fer memòria d’aquests moments transcendentals de la vida de Jesús de Natzaret ens ajuda a aprofundir en un dels trets que marquen el tarannà de l’escola: volem ajudar a créixer en la reflexió i la interioritat. Volem fer-ho en la dimensió més espiritual, des d’una visió humanista i cristiana.

El perfil de sortida dels alumnes posa “persona OBERTA”. Què estem dient? Senzillament que pretenem fer-la capaç de preguntar-se sobre el sentit de la vida mitjançant l’educació de la interioritat, la descoberta dels valors evangèlics i la integració de la dimensió transcendent. En el fons volem ajudar els nostres alumnes a fer un projecte de vida amb criteris de bondat i plenitud. No està gens malament!

Avui, ambientant-nos per a la Setmana Santa, tan carregada de sentit transcendent, ens va molt bé sentir un text que va fer un famós escriptor francés autor de” EL PETIT PRÍNCEP.” Ell, en un període especialment difícil de la seva vida, va escriure una pregària per demanar-li a Déu un regal estrany: la senzillesa i la fidelitat tranquil·la i serena en les petites decisions de cada dia. Us convidem a escoltar-la des del cor.

No demano miracles i visions, Senyor,

demano la força per a la vida diària.

Ensenya’m l’art dels petits passos.

Fes-me hàbil i creatiu,

per notar a temps la multiplicitat i varietat del que és quotidià

els coneixements i experiències que em concerneixen personalment.

Ajuda’m a distribuir correctament el meu temps:

dóna’m la capacitat de distingir

allò essencial d’allò secundari.

Et demano força, autocontrol i equilibri

per no deixar-me portar per la vida

i organitzar sàviament el curs del dia.

Ajuda’m a fer cada cosa del meu present el millor possible,

i a reconèixer que aquesta hora és la més important.

Guarda’m de la ingènua creença

de que a la vida tot ha de sortir bé.

Atorga’m lucidesa per reconèixer

que les dificultats, les derrotes i els fracassos

són oportunitats a la vida per créixer i madurar.

Envia’m en el moment just algú

que tingui el valor de dir-me la veritat amb amor.

Fes de mi un ésser humà que se senti unit als qui sofreixen.

Permet-me entregar-los en el moment precís

un instant de bondat, amb o sense paraules.

No em donis el que demano, sinó el que necessito.

A les teves mans m’entrego.

Ensenya’m l’art dels petits passos!

(Antoine de Saint-Exupéry)

Es una gran reflexió/pregària per començar el dia:

Bon dia a tots i totes.

Dimarts 16 de març

Conversa informal entre el Jordi i en Narcís

Dimarts 9 de març

Bon dia

Ahir dilluns hi va haver una bona moguda a l’escola i a tot el mòn: el dia de la DONA. Especialment per als alumnes de l’ESO, gràcies a les joves VOLS. Ho recordeu? Celebràrem el dia de la dona i volíem dedicar la jornada a treballar la igualtat de gènere.

Igualtat de gènere? Dia de la dona? Què és això?

Tots sabem que malgrat que ja hem fet part de camí, i no ens podem comparar amb la major part del països del món, encara ens cal avançar per assolir la plena igualtat. Ho veiem en el nostre llenguatge, en les nostres actituds, en la pèrdua de treball en temps de pandèmia, i en molts dels patrons socials que encara resten vigents. Un grup d’alumnes i exalumnes voluntàries, vinculades a l’ONG Bosco Global, han volgut ajudar-nos a pensar i a experimentar a través de diferents activitats aquesta realitat. Es tractava de posar sobre la taula no només el que està passant sinó també, i sobretot, què podem fer per millorar el nostre món des del punt de vista de la igualtat. En el que va passar ahir hi veiem expressada una de les línies de l’escola: els ALUMNES PROTAGONISTES. La comunitat d’aprenentatge on tots aprenem de tots i totes. Ben aviat veurem una moguda similar liderada per les joves d’ECOSALESMAT.

La tercera setmana de quaresma ens convida a pensar en el gran valor de la persona humana siguin quines siguin les seves característiques, color de la pell, religió, la seva identitat sexual, el seu grau de riquesa o la seva edat. A l’Evangeli del diumenge passat es veia a Jesús en el temple indignat perquè s’havia convertit un espai dedicat a Déu i a la pregària en un lloc de comerç prostituït pels interessos mesquins d’alguns. Ens volia fer veure que el millor temple o, si voleu, el lloc més sagrat no són pedres sinó la persona humana i per això li devem el més profund respecte. El veritable temple no és el construït per mans humanes, sino L’HOME, creat per Déu. És en l’home on Déu vol ser venerat. Jesucrist diu de si mateix que és el temple veritable. En ell hi som inclosos tots. És en l’home on Déu ha de ser reconegut. És en l’home on Déu construeix el seu únic i indestructible temple. No està gens malament: cadascú de nosaltres TEMPLE DE DÉU, defensat fins el límit de la gosadia pel mateix Jesús.

Us convido a pensar en el que fem cada dia i en el respecte que mostrem a les persones que ens envolten siguin quines siguin les nostres creences. Són les nostres mirades, les nostres paraules i els nostres fets expressió de respecte a qui tenim al davant? Què podríem fer per millorar el tracte d’igualtat entre nosaltres?

Us proposo pensar-hi un minut mentre sentim una música que ens convida al silenci interior.

Dimarts 2 de març

Bon dia a tots i totes:

Estem ja iniciant el mes de març. Aviat farà un any que vam començar el confinament i la lluita per prevenir la transmissió del COVID19. Tenim algunes notícies sobre l’evolució de la Pandèmia i cal ser encara molt prudent. També tenim informació sobre la transmissió i les mesures que resulten més eficaces. Avui us volem passar uns retalls d’un programa on parla un dels millors experts en epidemiologia i ens dona pistes concretes: Sobre l’ ús de la mascareta, sobre la neteja d’espais i sobre la ventilació dels espais. Crec que val la pena escoltar aquests retalls per encertar en la prevenció.

Hem escoltat la veu d’un dels referents mundials en el tema del COVID i de la seva prevenció. Ens va bé per prendre consciència d’on posar el focus per evitar contagis i protegir-nos mútuament.

Estem en el temps de quaresma i precisament el pensar en els altres i posar el mitjans per protegir-nos n’és una actitud ben pròpia.

Bon dia i bona feina.

Dimarts 23 de febrer

Bon dia i bona setmana a tots i a totes,

Avui volem començar recordant i oficialitzant una notícia molt rellevant per al futur de la nostra casa: Salesians Mataró posa en marxa una nova oferta educativa que encaixa perfectament amb la seva missió i valors: el Cicle Formatiu de Grau Mitjà de “conducció d’activitats fisicoesportives en el medi natural”. Enguany es posa en marxa el primer curs de Grau Mitjà amb la idea d’anar progressivament implantant els cursos de Grau superior dedicats a l’ensenyament i l’animació esportiva. Seran dos anys de Grau mitjà i dos de Grau superior. Un gran canvi en la oferta postobligatòria de la nostra escola. Establir els quatre cursos de que constarà aquest Cicle formatiu dedicat a l’animació esportiva i a la cura de la salut és un repte que ens il·lusiona i ens compromet.

És una proposta formativa que dona resposta a les necessitats actuals i que vol preparar professionals de sòlida formació en un àmbit de servei cada vegada amb més demanda social. Tenir cura del propi cos, ajudar a tenir cura de la salut dels altres i preparar a les persones per ser animadores del lleure i de l’activitat esportiva en general. Ajudar a la formació en aquest àmbit és una gran oportunitat i alhora una contribució que ens agrada i motiva. Esperem d’aquí un anys tenir gent ben preparada i formada a la nostra casa que animi el món esportiu i del lleure. Animadors/des que des d’una sòlida formació encomanen els veritables valors.

Una altra bona notícia és que per adequar els espais a les necessitats d’aquests cicles, i al creixement de l’escola, es millorarà la zona esportiva (en concret es farà una renovació important de l’equipament esportiu), i es dotarà l’escola d’una nova sala polivalent.

Seguim caminant en aquest temps de quaresma que ens convida a cuidar la nostra interioritat i a anar a les arrels, a allò que ens sosté des del fons. Expliquen de la famosa actriu Mexicana Adriana Paz, que ha guanyat tres premis Ariel i ha estat nominada pels Goya, que afirma: “La meva vida real és tan dura com ho són els meus personatges. Em sento forta, tendra, generosa i valenta per donar una imatge positiva i heroica de la dona llatinoamericana i del món, que lluita per uns ideals de justícia, d’amor i de pau. No em dono mai per vençuda. És curiós, la gent veu només els meus èxits, però no veu el que hi ha darrere d’ells: una vida de sacrifici, de renúncia, de superació de mi mateixa…”

Tots hem vist i escoltat a homes i dones del mon de la ciència, de l’art i de les lletres, de l’esport, de la espiritualitat …Persones que ens han sorprès per la seva categoria humana i per la seva aportació a la millora del món. Són precioses perles que han tingut un llarg procés de gestació. Mireu bé i comprovareu que tots ells han afirmat en algun moment que el seu èxit ha estat una petita part d’un gran tot. Que la part més important de les seves vides ha estat la vida la que no es veu, la que està a la base i que sovint es teixeix amb molt de sacrifici que ningú veu, ni sabrà mai. “L’arbre verd i florit deu el seu esplendor a les arrels que estan enterrades i regades.”

Us convidem a pensar en un minut en les vostres arrels i en allò que les alimenta.

Dimarts 16 de febrer

Bon dia a tots i totes.

Després d’aquest llarg cap de setmana, curull d’esdeveniments polítics i socials: pandèmia que sembla que doblega la seva corba de contagi, eleccions autonòmiques, jornada de Mans Unides, festes de carnestoltes, festa dels enamorats … podríem dir que hem passat uns dies plens de distraccions i debats que ens conviden a una cera dispersió…

Ara venen uns dies que ens volen ajudar a mirar cap endins. Dies per revisar la nostra vida personal i social. Aquest és el sentit de la quaresma que comencem demà. Un camí de 40 dies que ens vol preparar per la Pasqua, festa central de la vida cristiana ja que representa el triomf de la vida sobre el dolor i la mort. Tot comença amb un dia que li diem: dimecres de Cendra. Demà!

En la tradició cristiana és el dia en que s’imposa una mica de cendra sobre el cap i es convida al dejuni i a la penitencia.

La Cendra: ens fa pensar en la relativitat i caducitat de les coses: tot el que es material caduca. En el fons el dimecres de cendra ens dona un missatge: la nostra vida passa… cal saber mirar i valorar allò que és més important i allò que no caduca.

S’explica la història d’un rei molt poderós i ric. Tan poderós que tenia de tot, un gran palau i unes riqueses indescriptibles. Ho havia heretat i sorprenia molt que mai se n’havia gloriat. Semblava que no li donava cap importància. Els seus súbdits fàcils a les enveges i a les comparacions entre ells no se’n sabien avenir, fins que un dels seus súbdits en nom de tots li va preguntar:

-Senyor com és que vós que sou el més poderós dels monarques mai heu ostentació de la vostra riquesa i del vostre gran poder, i que fins i tot vestiu i viviu com un humil ciutadà?

-Ho entendràs: ves i mira tot el que tinc. El va portar fins a les galeries dels tresors reials. Mira-ho tot atentament, però a la llum d’aquesta espelma. Ara bé si aquesta s’apaga et tallaré el cap. Quan va fer el recorregut per tot el palau el rei li va preguntar què li havia semblat. EL pobre súbdit havia estat massa atent a que no s’apagués la flama i no havia apreciat les extraordinàries riqueses materials del rei…

Hi ha coses més importants que les riqueses, la fama i els honors. LA VIDA! Tot allò que queda en aquest món quan ens morim realment és relatiu. Importa la vida i el que fem amb ella.

La quaresma ens crida a escoltar, a mirar l’essencial de la vida. Ho podríem representar amb un COR. El cor és imatge de tot el que porten a dins, del millor de nosaltres mateixos: de la nostra capacitat d’estimar. Tenir un bon cor (ser bona persona) és el que realment importa. Un bon cor és aquell que vol transformar la realitat que l’envolta perquè li fan mal les que no van bé. Es la flama que no s’ha d’apagar mai.

A vegades a aquest cor s’endureix i queda calcificat, DE PEDRA per la indiferència, l’egoisme, l’ orgull …

La quaresma ens convida a ESCOLTAR-LO I A GUARIR-LO. CONVERTIR EL COR DE PEDRA EN COR DE CARN.

Jesús ens dóna bona pistes per fer-ho possible:

EL camí cap a un mateix cercant allò que és essencial: aquest és el sentit del dejú.
El camí cap als altres: aquest és el sentit de l’almoïna o la solidaritat amb aquells que més ho necessiten.
El camí cap a Déu: la pregària. Cercar moments d’intimitat per trobar-nos amb Déu.
Us convido a fer un minut de silenci tot escoltant el vostre cor.

Dimarts 9 de febrer

Bon dia a tots i totes.

Estem a 9 de febrer. Una setmana clau en el nostre panorama polític. Hi ha eleccions autonòmiques el dia 14 de febrer. Unes eleccions carregades d’interrogants i de tensió pel moment social que ens toca viure. És bo que en moments així busquem els valors i referents que ens ajuden a viure-ho bé, i que hi posen els ancoratges necessaris per impedir perdre’ns en paraules buides i demagògies populistes. Voldríem proposar com a reflexió les paraules d’un polític que fa poc va dimitir del seu càrrec per a veure’s incapaç d’ exercir-lo amb les condicions necessàries. Un polític que va estar a la presó més de 12 any per defensar les seves idees i que després va ser escollit president del seu país. Aquí van les seves paraules. Us convidem a escoltar-les atentament i recollir-ne alguna que pot il·luminar el nostre moment.

Després d’aquestes paraules intuïm un far que pot fer llum sobretot pel que hi ha al darrere: agraïment, voluntat de reconciliació, humilitat, esperit de servei i lluita per les grans causes. Sobretot recerca de justícia, pau, solidaritat; i també confiança en el canvi i en les noves generacions. Vosaltres infants i joves. I nosaltres equip de l´escola i famílies.

En Pepe Mujica, expresident de l’Uruguai, diu sovint que: “cal viure com es pensa per no acabar pensant com es viu”. Ell n’és un bon exemple: no s’ha enriquit en la política sinó que l’ha sentida com una vocació de servei i de transformació social. Així ha de ser! Com a president no ha volgut viure en el palau presidencial… sempre ha viscut a la seva casa, una casa normal, com qualsevol altre ciutadà. Tot un exemple per a tots i totes!

Bon dia i bona feina!

Dimarts 2 de febrer

Avui dia 2 de febrer. Hem passat el meridià del curs 20/21. Hem celebrat la festa de Sant Joan Bosco adaptant-nos a les circumstàncies. Però l’ hem celebrat i gaudit, com correspon. Ara posem la nostra mirada cap a la segona meitat del nostre curs i ho fem amb esperança i confiança. Mirem el que ja hem fet i sapiguem agrair-ho. Està bé fer una parada de reconeixement i agraïment. Ens fa bé a tots! Avui proposem fer-ho d’una manera molt simple, amb música, amb poesia…amb ritme. Fem un cant a l’esperança. Us convido a tancar els ulls i sentir-la des del fons.

Sé que hay en tus ojos con solo mirar

Que estas cansado de andar y de andar

Y caminar girando siempre en un lugar.

Sé que las ventanas se pueden abrir

Cambiar el aire depende de ti

Te ayudara vale la pena una vez más.

Saber que se puede, querer que se pueda

Quitarse los miedos, sacarlos afuera

Pintarse la cara color esperanza

Tentar al futuro con el corazón.

Es mejor perderse que nunca embarcar

Mejor tentarse a dejar de intentar

Aunque ya ves que no es tan fácil empezar.

Sé que lo imposible se puede lograr

Que la tristeza algún día se irá

Y así será, la vida cambia y cambiará.

Sentirás que el alma vuela

Por cantar una vez más…

Saber que se puede, querer que se pueda

Quitarse los miedos, sacarlos afuera

Pintarse la cara color esperanza

Tentar al futuro con el corazón.

Saber que se puede, querer que se pueda

Quitarse los miedos, sacarlos afuera de tú corazón.

Saber que se puede, querer que se pueda

Quitarse los miedos, sacarlos afuera

Pintarse la cara color esperanza

Tentar al futuro con el corazón

Con el corazón, con el corazón…

Pintem-nos la cara color esperança! Bon dia i bona setmana!

Dimarts 26 de Gener

Bon dia a tots i totes:

Estem en una setmana ben especial: la setmana de Don Bosco. Que qui és aquest D.Bosco? Home!.. Te’l presentem.

*Fundador dels salesians… i sant.

*Fundador dels Cooperadors salesians i inspirador de la gran família salesiana estesa per tot el món..

*Patró de les escoles professionals, de l’espectacle, del cinema…

*Capellà que volia anar amb mànigues de camisa, com el més humil dels treballadors. Home intel·ligent i d’acció que tractà també amb primers ministres, reis, i amb el Papa de Roma.

*Inventor d’un estil educatiu: “El Sistema Preventiu”.

*Incansable lluitador pel bé dels joves, especialment dels més necessitats.

*Orfe de pare… va fer de pare de molts nois.

*Des de jove amb el hobby de la música, del teatre, dels jocs de mans …

Don Bosco atén les necessitats del seu temps i per això fa: escoles, cases d’acollida, tallers … i posa en pràctica una pedagogia diferent.

Sant Joan Bosco, doncs, fou un gran somiador (alguns li van dir boig), però estava ancorat en la seva fe en Déu i en la confiança profunda en els joves.

Avui dia el somni de Don Bosco és una realitat, i la presència salesiana és immensa: 14063 salesians religiosos, presents a 134 països, 90 inspectories, 3693 escoles, 68000 mestres i 15.000 educadors, 830 centres de formació professional, 94 universitats i instituts d’ensenyament superior, nombroses plataformes d’educació social, esplais, parròquies … Els salesians, en suma, són la major agència educativa del món.

Avui a milers de cases salesianes s’està continuant la seva obra de transformació per fer un món millor… per ajudar a nois i noies a construir-se un futur, a obrir-se portes i a creure en totes les possibilitats que els dona la vida. Una gran xarxa, la nostra xarxa.

L’esperança és una planta d’arrels profundes. Arrels que es fan fortes en situacions difícils. Una esperança que demana la força del grup.

Don Bosco no va ser un heroi solitari. Va cercar la complicitat de molts per transformar la societat. Nosaltres en formem part.

El seu somni és també nostre.

Una proposta: que la seva festa sigui també una crida a anar a les arrels. Que el seu testimoni ens animi a nosaltres a fer coses bones i a fer caminar juntes la fe i l’esperança.

Us convidem a fer un minut de silenci per pregar-ho o per plantejar-vos: quin és el meu somni, aquell que vol transformar el nostre món: què és el que alimenta la meva esperança?

SILENCI

Has pensat ja el que alimenta la teva esperança?

Bona dia i feliç festa!

Dimarts 19 de Gener

Bon dia a tots i totes:

Estem vivint una situació especial de pandèmia, i ho vivim en un mes també especial, el mes de Don Bosco. I avui volem relacionar les dues coses. Veureu perquè…

Ben segur que ja hem agafat el costum, quan comprem aliments, de mirar la qualitat dels productes, la data de caducitat … És un hàbit és certament molt saludable. També en aquests dies en que la pandèmia se’ns ha descontrolat una mica, un tema molt repetit és que cal vigilar la transmissió del virus a través de l’aire. Per això portem mascareta i cal cuidar la qualitat de l’aire que respirem.

Sembla que val la pena fer una reflexió sobre la qualitat de l’aire que respirem ja que sabem que una de les vies principals de transmissió és precisament aquest. Diu l’ OMS “ el virus es pot propagar a través de petites partícules expulsades per una persona infectada a través de la boca o el nas. Aquestes partícules tenen diferents dimensions, des de les més grans anomenades gotícules respiratòries fins les més petites anomenades aerosols… les dades actuals suggereixen que el virus es propaga principalment per aquest mitjà entre persones que estan en contacte proper. La transmissió es pot produir més fàcilment en els casos identificats amb les tres “C”:

Llocs Congestionats amb moltes persones en contacte proper.
Situacions de Contacte proper, en particular quan les persones conversen molt pròximes entre si.
Espais Confinats i tancats amb ventilació deficient.

Aquests dies estem mesurant a les classes la qualitat de l’aire que respirem i hem de ser conscients que és important mantenir aquesta qualitat a través d’una bona ventilació, encara que això comporti la incomoditat del fred. La qualitat de l’aire es mesura amb un aparell que serveix per calcular la concentració de CO2 i per tant la capacitat de l’aire per concentrar partícules que podrien ser molt contaminants. Cal felicitar-nos per què ho estem fent força bé… som conscients de l’esforç i del sacrifici que comporta. Ens hi juguem molt.

Estem en el més de Don Bosco. És un personatge que sempre ens dóna que pensar… ell va patir també una situació semblant a la nostra. De fet les epidèmies han estat habituals en la història humana. El que fa particular la nostra és que té un abast mundial. La situació molt greu que va viure està relacionada amb una epidèmia de còlera que es va declarar a una part del Sud d’Europa, especialment França i Itàlia. També va arribar d’una manera molt virulenta a la Ciutat de Turí.

És molt interessant constatar com don Bosco i els seus joves van assumir el repte que aquesta calamitat suposava. Diu la seva biografia: “S’havia declarat a tota la zona una epidèmia de còlera que havia fet molts estralls a Gènova. Quan va arribar a Turí cap a finals de juliol ja s’havia cobrat moltes víctimes. L’epicentre de l’epidèmia a Turí va ser el barri de Dora, a pocs passos de Valdocco on vivia Don Bosco amb els seus nois. Allà en cases pobres i barraques s’apilaven els emigrants, la gent mal alimentada i sense possibilitats d’higiene. En un mes va haver-hi 800 afectats i més de 500 morts. L’alcalde va dirigir una crida a la ciutat: calia gent valenta que anés a assistir el malalts, calia transportar-los als hospitals (lazaretos els deien) per evitar més contagis.

Don Bosco va fer la crida als seus nois més grans. Des d’aquell dia un bon grup de nois van assumir aquest repte de voluntariat. Era una feina dura i absolutament gens agradable. Don Bosco exigia totes les precaucions. Cada noi portava una ampolleta de vinagre, i després de tocar el malalts s’havien de rentar les mans. I segueix la crònica explicant molts detalls d’aquesta operació que va tenir el reconeixement de tota la ciutat segons va escriure el mateix don Bosco.

Ens situacions difícils és on es veu la talla de les persones i de les institucions. Avui a nosaltres potser no se’ns demana aquest compromís tan exposat de sortir a atendre persones però potser sí que se’ns demana ser curosos amb el nostre comportament, estrictes en el seguiment de les normes de prevenció i soferts amb els inconvenients que aquestes comporten. Passaran aviat aquests dies tant freds, passaran també les restriccions de mobilitat.. però mentrestant encoratgem-nos amb l’exemple, com ho sabem fer, i això ens ho farà tot més suportable. Mirant a Don Bosco deixem-nos portar pel seu entusiasme i fem front a l’adversitat amb coratge i alegria.

Bon dia i Bona feina a totes i totes

Dimarts 12 de Gener

Bon dia i benvinguts a l’escola:

En primer lloc: BON ANY! Esperem que hagueu gaudit d’unes bones festes i de la necessària desconnexió després d’un primer trimestre intens i diferent. Iniciem la segona part del curs amb força i amb els neguits propis de la coyuntura actual. Ho farem bé i amb rigor com sabem fer-ho. Sigui benvingut el nou any!

Acollim aquesta nova etapa amb alegria, esperança i responsabilitat. Tres paraules que defineixen actituds ben estratègiques que ens faran caminar confiadament!

ALEGRIA.

Alegria perquè estem contents de retrobar-nos. Sí! Ens sentim a gust a l’escola perquè és un lloc on ens trobem amb els amics, un lloc on podem compartir i aprendre, un lloc que ens prepara per a la vida tot ajudant-nos a viure ara ja amb intensitat. Estem en el mes de Don Bosco. Ell ens parla sovint de l’alegria i de la festa que ha d’habitar tot cor jove. Una alegria que ens ve de quelcom profund i que va més enllà de la celebració d’un moment. Té la seva base en un cor que es deixa impregnar dels valors més profunds que ens fan profundament humans.

ESPERANÇA.

L’esperança no és una il·lusió vana, ni és passivitat per assumir el present. Esperança vol dir somni de futur i lluita i compromís per fer-lo possible. El Rector Major dels Salesians ( és a dir l’actual successor de Don Bosco) ens ha proposat un tema per aquest any que ens va molt bé: “ENS MOU L’ESPERANÇA”. D’ell voldria copiar una petita història d’un diàleg entre una àvia i la seva neta:

-Àvia si fossis la meva fada madrina, quin regal em faries?

-Si fos la teva fada madrina, no et donaria vestits ni carruatges, ni regals materials –va somriure l’àvia, sinó un coneixement de l’art de saber viure amb esperança. Per a que sapiguessis des de jove que el temps passa i cal anar a allò més essencial … que el teu cor sigui gran, capaç d’acollir en ell tota la vida de tots aquells que arribin a tu. T’ho regalaria petita però no cal…tu ja ho tens: tens la vida i l’amor que Déu t’ha donat a través de tantes persones que t’estimem.”

En un any on la pobresa s’ha disparat, però també la generositat de molts, on hi ha hagut comiats dolorosos, però també mirades i silencis que han abraçat, té ple sentit, com en el cas de l’àvia a la seva neta, desitjar-nos aquesta vida plena d’amor que es construeix cada dia, a vegades amb llàgrimes i cansaments, però també amb somriures, somnis i esperança.

COMPROMÍS.

En la situació actual que ens toca viure hem de subratllar la importància de l’esforç col·lectiu per superar la pandèmia que ens tenalla. Les autoritats han insistit en que és un moment especialment greu. Alguns països d’Europa han optat pel confinament total .Compromís en el nostre cas que vol dir? Vol dir complir les normes de distància, portar les mascaretes i seguir complint els protocols de neteja. Ara que fa fred és més dur i cal mantenir els espais molt ventilats. Ens hem d’abrigar bé. No és fàcil però aquest és el compromís que se’ns demana en aquest moment. Serà bo entre tots recordar-ho i fer-ho complir.

La vida humana és un viatge en el mar de la història, a vegades fosc i tormentós, un viatge en el que hi ha estrelles que ens mostren la ruta. Les veritables estrelles de la nostra vida són les persones que han viscut compromeses amb el seu entorn i amb el món i l’han fet una mica millor. Elles són llum d’esperança. Siguem nosaltres part d’elles! Bon dia i bona setmana a tots i totes!

Dimarts 15 de desembre

1.-Camí del Nadal. Temps d’esperança i d’il·lusió, encara que aquest any es presenten aquestes festes impregnades d’interrogants i de limitacions i, possiblement, d’una certa tristesa perquè no tots els que ens voldríem trobar al voltant de la taula podrem fer-ho… Però ningú no ens pot arrabassar la nostra esperança més fonda, que la fonamentem en el Jesús que neix pobre, en un lloc mancat de tot i ningú no ens pot privar de veure molts motius d’esperança en el nostre món d’ara i aquí.

Hem demanat a diferents membres de l’Obra Salesiana que ens diguin motius d’esperança en aquest temps incert que ens toca viure. Hi han començat a desgranar-se un munt de moments i d’activitats plenes de vida, de bondat, de creativitat, de generositat. Val la pena que les posem en valor!

2.- Des de l’escola podem parlar de l’esforç i encert dels mestres i professors per donar normalitat a les classes i fer-les amb qualitat i segures. Podem dir que l’escola no ha estat un lloc de contagi i expansió del virus. GRÀCIES per tot l’esforç per seguir i fer seguir els protocols! Hem acabat amb èxit un trimestre que es presentava difícil i amb molts interrogants i n’estem més que contents!

Tots aquells grups que s’han hagut de confinar uns dies han estat molt ben acompanyats pels seus mestres i pel seu propi grup de companys.

Hem continuat treballant amb rigor i creativitat a totes les aules, tot i les restriccions i limitacions que ens imposa la pandèmia.

Des de l’AMPA: Els pares i mares s’han seguit trobant virtualment i aportant la visió de les famílies per construir una millor escola. Han seguit compromesos a través de la junta de l’AMPA; han facilitat materials, i ajudes en les diferents campanyes, han ambientat amb llums nadalenques la façana de l’escola, com sempre, fent realitat el lema SOM 1.

3.-Des de la Comunitat Cristiana. Podem parlar de les Reunions i trobades virtuals amb les famílies de la Catequesi Familiar de 1a Comunió. De tot el seguiment i l’acompanyament dels grups de fe: AMICS i FOC.

Famibosco: Podem parlar de les 3P: PELI, PIZZA I PALOMITAS cada dissabte fent un “cinefòrum virtual”. Podem parlar del PROYECTE DE SERVEI a l’estiu pintant i arreglant la capella!!! Un lloc comú, casa de tots, un lloc per trobar Déu i trobar-nos nosaltres…

Els salesians Cooperadors segueixen fent l’esforç cada diumenge de transmetre la missa a través del canal Youtube per tal d’apropar la celebració quan no podem sortir de casa. Donen suport als animadors dels grups de joves, i a la Catequesi.

Des de Vols s’ha fet una gran campanya de sensibilització en els diferents projectes solidaris de Caritas, de la ONG Bosco Global i s’ha orquestrat la campanya “Cap nen sense joguina” .

Antics alumnes: El grup d’Antics Alumnes, “Alumni”, aporta tota la recaptació de la quota dels associats que serviria per a promoure les seves activitats a l’Any Centenari de la fundació de la seva associació, perquè així es pugui ajudar els més necessitats del nostre ambient.

La Verònica: La Confraria de la Verònica fa la seva aportació econòmica a causes solidàries i vol prestar el seu servei en l’apadrinament dels Reis.

4.-Des de la PES Han editat un vídeo, “Recreate”, fet per joves del projecte Neu, on es qüestionaven diferents estereotips sobre els joves del barri de Cerdanyola. Han participat a la rehabilitació de pisos municipals que acolliran gent que es troba en situació d’exclusió social.

Dins l’àmbit formatiu de joves gairebé tots els que van preparar la prova d’accés la van aprovar i aquest curs han pogut accedir a un Grau Mig.

Pel que fa a infància: s’han pogut millorar les condicions amb què estan afrontant aquesta crisi les famílies repartint menjar i altres materials com roba. Tots els serveis que es fan des del centre Obert i l’Aula d’estudi han pogut seguir amb força normalitat.

La UEC ha seguit oferint tots els seus serveis al 100%, ja que tots els alumnes conformen una única bombolla.

En quant a l’equip d’educadors i educadores, aquesta pandèmia ha fet que es cohesioni molt més, que es reinventi i que hagi descobert coses noves com les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

ECOSALESMAT, la comissió ecológica de l´escola, amb alumnes, docents, joves VOLS i famílies seguim treballant amb força com podeu veure als passadissos i observant una mica vora la sala de mestres de primària!

I, finalment no ens oblidem del Consell Escolar i del Consell d’Obra que també han continuat amb les reunions amb una nova realitat: virtualment.

Ja ho veieu QUANTES COSES I QUANTS MOTIUS D’ESPERANÇA!! …malgrat l’atzucat del moment. Només cal obrir els ulls i mirar i admirar la grandesa de l’ànima col·lectiva. Podem dir-nos que l’esperit de Nadal ja aleteja en els nostre cors, i els fa grans, perquè els omple d’amor i esperança.

Enhorabona a tots els qui heu fet possible aquest miracle!

Dimarts 1 de desembre

Bon dia a tots i totes:

Recordeu de què parlàvem la setmana passada? Del nom del sistema educatiu de les escoles salesianes: SISTEMA PREVENTIU. Avui ens agradaria aplicar-lo a una realitat a la que a tots ens convé prestar molta atenció: el benestar emocional. Fa una setmana un prestigiós diari titulava així la seva portada: Joves i adolescents superats per la pandèmia. Deia també: la pandèmia ha trastocat les rutines, els somnis de milers d’adolescents que s’han vist obligats a fer classe i a mantenir contacte a través de la pantalla… Els psicòlegs detecten més por, angoixa i preocupació. Els més joves estan en una edat per socialitzar-se i ara no ho poden fer amb normalitat… (ARA 22 de novembre del 2020)

Quins són els aprenentatges essencials que ens convenen en temps de COVID? Com prevenir, preparar o restaurar situacions d’angoixa i d’estrès que ens porta el que ens toca viure? En definitiva, quines eines podem tenir presents per tal d’acompanyar-nos millor?

En podem apuntar tres que ben segur ens aniran bé:

1.- Ser conscients que les emocions que ens passen per dins no són ni bones ni dolentes. Són! No ens hem de sentir malament pel fet d’experimentar ràbia, por, irritació, angoixa o tristor. No en som culpables. Ho sentim i ja està! Posar-hi nom i poder-ho expressar ens farà bé. Compartir-ho amb algú de confiança ens ajuda a diluir aquest pes emocional.

2.- Acceptar que vivim una acumulació de renúncies, i que això té un gran impacte emocional. Fa molts mesos que s’està renunciant a tot allò que és natural: sortir, experimentar, conèixer-se, socialitzar-se, veure el rostre de l’altre, abraçar-se, jugar, viatjar … Tot plegat provoca irritabilidad, apatia i tristesa i té el perill d’aïllar-nos i fer-nos veure l’altre com una amenaça. Què podem fer? Podem assumir les pèrdues com un repte al creixement personal. Una oportunitat per alimentar la fortalesa interior. Totes les generacions que ens han precedit fins ara han viscut una circumstància adversa important: una guerra, una calamitat… Els que van néixer fa cent anys han viscut: una pandèmia mundial (la grip espanyola) amb 50 milions de morts, una guerra civil de tres anys, una guerra mundial amb 60 milions de morts, la guerra de Corea i de Vietnam en el context de la guerra freda, tremendes crisis econòmiques … Aquestes circumstàncies, no volgudes, els han fet generacions fortes, resistents.

Probablement la COVID 19 és la nostra prova, la nostra adversitat, la nostra guerra… Es tracta de donar-li la volta al sentiment negatiu de pèrdua i veure que això ens pot fer valorar encara més la vida normal de cada dia, que ara vivim amb tants límits. Ens fa forts per afrontar les contrarietats de la vida, i posa en valor a les coses que realment importen.

3.- Cal cultivar en nosaltres una virtud, l’esperança, que va unida a una convicció: tot això és passatger. L’esperança és un actitud molt pròpia d’aquest temps d’advent. Ens convida a mirar en positiu la nostra vida i a veure més enllà un horitzó millor, tot treballant per fer-lo possible!

I són tantes coses les que ens permeten somniar en positiu!! I ens convida a ser agraïts. Hi ha tant per agrair!

I ens convida finalment a veure que aquest mal que ara ens atenalla no durarà gaire. És passatger. De fet les darreres notícies anuncien que l’any 2021 és l’any de la vacuna, de les vacunes. Milers de científics han fet una cursa maratoriana, i estan trobant la vacuna per prevenir el Covid 19. Diuen els experts que les més avançades i segures són a Europa: Oxford-AstraZeneca, Pfizer-BioNTech i MOderna encapçalen la cursa. Des de la verola, fa 200 anys que la immunitat massiva conjura malalties.

Ja ho veieu: la pandèmia ha posat especialment de relleu que el benestar emocional és un dels pilars de la salut i un dels requisits per sortir el més ben parats i ben parades possible de situacions adverses. Segur que si som conscients de les nostres emocions sense culpabilitzar-nos-en, si aprofitem les adversitat per fer-nos forts interiorment i si cultivem la virtud de l’esperança estem prevenint i fent possible una bona salut emocional.

Bon dia i bona feina a tots i totes!

Dimarts 24 de novembre

11a setmana! Si, si iniciem l´11a setmana presencial del curs 20/21. Què bé! I queda només un mes per NADAL. No ha fet gaire fred fins ara. Però en farà i ho sabem. I hem de seguir deixant el màxim de ventilació a les aules…

Sabeu quin nom té el sistema educatiu de les escoles salesianes? Té una denominació que ens ve del mateix Don Bosco? No ho sabeu? Dues paraules que ens han de fer pensar i ens han de fer actuar d’una manera sàvia: SISTEMA PREVENTIU. Prevenir vol dir actuar intel·ligentment per posar les condicions que evitin problemes. Preventivitat! Es pot aplicar a molts camps: salut; gestió de recursos humans i econòmics; relacions humanes…

Avui us volem parlar d’un aspecte concret de la prevenció que té a veure amb la pandèmia del Coronavirus. Ho fem documentant-nos en els especialistes epidemiòlegs que han estudiat abastament el fenomen del virus del COVID 19 i que ens ha fet arribar el departament d ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Diu així:

“Una de les principals vies de transmissió del virus és el contagi de persona a persona, a través de la inhalació i/o intercepció de petites gotes que es produeixen quan una persona infectada tus, esternuda, respira o parla a distàncies curtes. Aquestes gotes són relativament pesades, no viatgen lluny i es dipositen ràpidament al terra o a les superfícies properes. Per això és molt important l’ús de mascaretes, la distància entre persones, i la neteja i desinfecció de mans i superfícies. Però el virus pot romandre també unes hores a l’aire en aerosols més petits, que es poden desplaçar a més distància i ser inhalats per altres persones que comparteixin el mateix espai. En un espai tancat, si l’aire no es renova suficientment i hi ha una persona infectada, la concentració del virus anirà augmentant i el risc de contagi serà més elevat. Per reduir aquest risc, és necessari ventilar el màxim possible els espais tancats. Com més ventilació hi hagi, menor serà la probabilitat de contagi.

En què consisteix la ventilació? La ventilació d’un espai tancat significa renovar-ne l’aire amb aire procedent de l’exterior. La ventilació natural s’aconsegueix mitjançant l’obertura de finestres i portes. Cal recordar, però, que la ventilació complementa, no substitueix, les mesures preventives que tots seguim i coneixem.

Com es pot aconseguir una bona ventilació natural? Per aconseguir una bona ventilació cal mantenir la màxima aportació possible d’aire exterior a les aules i a totes les dependències dels centres, mitjançant ventilació natural i/o ventilació mecànica. Com més ventilació hi hagi, menor serà la probabilitat de contagi. És aconsellable, en la mesura del possible, mantenir les finestres obertes permanentment amb la màxima obertura.”

Ja ho veieu: Preventivitat que voldrà dir seguir les pautes que impediran els contagis (fins ara ho hem fet força bé! …i sabem també el què caldrà fer ara que arriba més fred: Abrigar-nos per no agafar refredats. Entre tots ens ho hem de recordar. Ben segur que ho sabrem fer… Molts ànims en aquesta setmana de tancament de la primera avaluació!

Dimarts 17 de novembre

Narcís: Jordi et vull fer una pregunta personal. Em permets?

Jordi: I tant.

Narcís: No ens ha tocat un temps fàcil. I malgrat les dificultats sempre t’he vist serè, compromès i animat. Jo diria que et sents realitzat en la teva tasca a l’escola. Això et fa força incombustible. La teva feina va més enllà del que toca. Per què? … Sé que dirigir/animar/acompanyar un grup de persones tan complex com el nostre no és fàcil. No és fàcil en temps ordinari i ho és menys encara en temps de pandèmia.

Jordi: Agraeixo les teves paraules Narcís. M´agrada molt la meva feina i dona sentit a una part de la meva vida. La docència sempre m’ha apassionat i és una sort ser docent a la nostra escola i com bé dius, en plena pandèmia a tots ens ha tocat fer el màxim possible pel bé comú. Formar part d’un equip madur i vocacionat ens està ajudant molt per fer que l´escola segueixi en plena forma.

Amb la mateixa confiança jo també voldria preguntar-te el mateix. No pots dissimular que estàs satisfet del que fas, del teu equip, dels teus alumnes, de la nostra escola. Per què?

Narcís: És part de la meva vida. Sento que fent el que faig aquí realitzo la meva vocació de servei als altres. Ho visc com un regal que em permet també crèixer com a persona. Sento que estar aquí em fa millor i que treballant per fer les coses bé poso el meu granet de sorra per millorar l’escola i la societat.

Hi ha molts motius per estar orgullosos de l’escola que ens ha tocat animar, no creus? .

1. L’equip que ens acompanya …

2. Els nens i nenes, adolescents i joves ….

3. Els pares i mares que confien en nosaltres i ens donen el seu suport

4. El projecte educatiu i pastoral compartit… potent i transformador

5. El nostre ideari que mira més enllà i busca la plenitud de la persona…

6. Podríem seguir dient tantes coses… tants detalls.

7. Però no ens podem allargar… que és un bon dia …

Narcís: I tant… Gràcies a tots i totes per fer la nostra vida més plena. També us volem dir que qui descobreix la seva vocació i amb ella veu que creix i fa créixer, ha descobert un veritable tresor.

Jordi: Tant de bo cadascú trobi allò al que està cridat i pugui realitzar els seus somnis. I que amb ells es faci millor i faci millor el nostre món.

Bon dia,bona setmana i bona feina!

Dimarts 10 de novembre

Aquests dies hi ha una gran soroll a la política. Soroll a EEUU amb l’elecció d’un nou president. Soroll a casa nostra amb la convocatòria de les eleccions autonòmiques. Soroll a les Corts espanyoles amb l’aprovació dels pressupostos i de noves lleis. Fins i tot podríem dir que hi ha una certa crispació perquè la situació de la Pandèmia del COVID no facilita el diàleg serè i el poder comptar amb totes les veus per buscar entre tots el millor camí. Aprendre a escoltar i respectar… ÉS TANT IMPORTANT! Cal escoltar més. Es trist i deplorable veure insults i manques de respecte en els qui ens han de dirigir i han de ser els nostres referents.

Ara mateix s’està tramitant una nova llei d’Educació sense el consens necessari. Una qüestió tan capital i de futur cal que tingui el màxim de complicitats i de consensos. El desitjat Pacte per l’Educació sembla que queda encara lluny, i és un llàstima. Perquè en un tema tan important com l’EDUCACIÓ cal molt consens i estabilitat Sabeu quantes lleis d’educació portem en els darrers 20 anys? LOGSE, LOCE, LOE,LOMCE, i ara LOMLOE. Tot un rècord en lleis educatives…

Diàleg, escolta i respecte! En definitiva servei al poble, al marge d’ ideologies o de prejudicis que sovint enceguen o embrutem la nostra mirada. Ens hi va tant! I això ho hem de tenir present en tots els àmbits de la vida! Hauria der ser la consigna de tota persona i de tot grup humà! DIÀLEG, RESPECTE, per arribar al millor consens!

Ens podríem preguntar en l’àmbit de la família i de la classe fins a quin punt estem facilitant això. Us convidem uns segons a pensar en la capacitat de DIÀLEG I RESPECTE que tenim personalment i com a grup. Quina nota ens posaríem? Fins a quin punt tenim prejudicis o posem etiquetes als altres? O, senzillament, els faltem al respecte en paraules, imatges … Regalem-nos uns segons de silenci i reflexió individual.

Esperem que us hagi ajudat a pensar-hi. Ser conscients d’allò que fem o no fem i de les nostres emocions ens ajuda a ser una mica millors cada dia.

Queda un mes i mig per a les festes de Nadal i ja tot pinta que aquest Nadal serà diferent al que estàvem acostumats. També queden menys de dos mesos per l’arribada dels reis d’Orient. L’ ONG VOLS, ara Bosco Global, està organitzant, com cada any, una campanya per facilitar que els reis puguin arribar a tot arreu. Enguany la Pandèmia ho fa més difícil. Els joves voluntaris i molta gent del nostre entorn volen fer possible el gran miracle dels REIS PER A TOTHOM. No volem que aquests personatges tan plens de màgia deixin de trepitjar els nostres carrers. Fes Campanya!! Ajuda a d’altres a participar-hi!

BON DIA I BONA SETMANA!

Dimarts 3 de novembre

Comencem una setmana especial (moltes ho estan essent). Acabem de celebrar la castanyada i la festa de Tots sants (alguns s’han quedat amb el producte americà del halloween)

1.- CASTANYADA, HALLOWEEN: Enmig del que tenen de “friki” especialment les tradicions que ens venen de Nord-amèrica hi ha un pensament que ens ha de fer reflexionar. El record dels qui ens han deixat, especialment d’aquells que han deixat empremtes a la nostra vida: recordar-los, posar flors al cementiri i resar per ells és una manera de retre’ls homenatge.

Recordar i celebrar les seves vides i l’amor que han dipositat en cadascú de nosaltres, ens fa bé! Pensar que el millor homenatge que els podem fer és la nostra vida vida plena de saviesa, honradesa, sentit, ens fa bé!

Podem recordar el que deia, tan ben dit, un gran poeta català, Pere Casaldàliga:
Al final del camí em preguntaran:
¿Has viscut? ¿Has estimat?
I jo, sense dir res,
obriré el cor vessant de noms.
No es tracta de la mort, sinó de la vida
No es tracta de “Com va morir?” , sinó de “Com va viure?”
No es tracta de “Quant va guanyar?” sinó de “Quant va donar ?”
Són aquestes les unitats per mesurar
el valor de tots els éssers humans, i no el seu naixement.
No es tracta de “Va tenir diners?”, sinó de “Va tenir bon cor?”
Com va representar el paper que Déu li va donar?
Va tenir sempre una paraula amable, un somriure?
Va saber eixugar les llàgrimes?
No importa quin va ser el seu temple,
el que importa és si va ajudar als necessitats.

2.- Com sabeu: s’ha declarat l’Estat d’alarma a tot país. Cada Comunitat Autònoma en fa l’aplicació i pren les mesures segons el moment de la pandèmia que està vivint. Ho hem repetit moltes vegades: La responsabilitat individual és fonamental! TOTS SOM IMPORTANTS per parar la transmissió del virus.

Des de l’escola ho fem sempre donant també el màxim servei i acompanyament als nostres infants i joves.

La normativa d’extraescolars ens diu que,a més de totes les mesures prèvies, a partir d´ara només els nens d’una mateixa classe poden conformar un equip o grup per a realitzar qualsevol activitat i seguint aquests criteris a l´escola farem el següent:

Teníem previst i preparat poder donar continuïtat online a la SALESIANS ENGLISH ACADEMY i el CLUB de JUDO. Així ho farem immediatament.
Mantenim presencial: l’activitat d’anglès de petits (primer i segon EP), classes de Caixaproinfancia, aula d’estudi ESO (reforç escolar), el Combo, el patinatge i el ping pong garantint que estan separats per grups bombolla.
Dissortadament no podem oferir durant 15 dies totes les activitats d’educació infantil (Play & Fun, expressió corporal i sensibilització musical), robòtica, multiesports, gimnàstica rítmica i el nostre club de futbol.
En els Grups de Fe del divendres combinarem la presencialitat (només membres del grup bombolla) amb la virtualitat online quan aquella no es pugui garantir.

Treballarem intensament aquesta setmana per tal d´oferir propostes noves (mentre duri aquesta normativa) per a cada grup bombolla: activitats esportives i futbol, per exemple. Sabem que els infants i joves necessiten fer activitat física i l’escola serà creativa per fer-ho possible. Us mantindrem informats.

Esperem que tot plegat ens ajudi, malgrat tot, a passar aquest dies amb aprofitament, seguretat i optimisme. Recordeu: #Som 1! Bona setmana.

Dimarts 27 d’octubre

Molt bon dia i bona setmana!
Aprendre importa. Molt. Importa molt.
Aprendre sempre, cada dia, en tot moment, a dins i fora l´escola. Aprenem (si volem), sempre.
Narcís, durant el confinament, que van ser tres mesos llargs i complicats… ens pots dir què vas aprendre? Ei, és per en Narcís i per tots els oients. Ens donem uns segons per respondre… (20 segons de silenci) Què vas aprendre?

En el meu cas, durant els mesos de confinament he après que podem viure sense moltes coses, fins i tot sense moltes activitats.
He après que podem organitzar-nos d’altres maneres. Que podem ser molt creatius.
He après que les dificultats ens fan forts.
He après que junts podem arribar molt lluny.
He après que hi ha coses importants i que n’hi ha que no ho son gens.
He après a valorar totes les coses petites de la vida: anar amb la cara a l’aire, respirar a fons sense filtres, mirar el somriure del qui tinc al davant…
He après a valorar gestos tan senzills però tan humans i profunds com poder estrènyer la mà o fer un petó.
He après a valorar i cuidar la salut… El gran tresor de la salut del que només en som conscients quan ens falta.
He entès millor ( ja ho sabia) que sóc en una família que estimo. He entès millor ( ja ho sabia) que formem un gran equip i que estic envoltat de molt bona gent, i que això no té preu.
He entès millor que quan no us tinc a prop us trobo a faltar.
Jordi, ja ho veus si he après coses… I tant!!

i TU? i VOSALTRES?
Segur que tots hem après d’aquesta situació adversa.
I saps què? M’he confirmat en una convicció molt profunda: tots estem tan interrelacionats que el que fa un afecta a l’altre…Un cop més repetim: SOM U!! És el lema d’aquests anys que ens va tant bé! Tant!
Us proposo un exercici similar per avui … a tothom. 20 segons per pensar: Què vas aprendre ahir dilluns?

Si som capaços d´aturar-nos i dir-nos-ho (posar-hi paraules sempre ajuda a entendre) hem fet un gran exercici de creixement. Això es diu METACOGNICIÓ! Segur que tots aprendrem i creixerem FENT-LA. Proveu-ho!
Aprenem ara, ahir i demà. Però… només si volem. I aprenem més si som conscients de fer-ho. Feliç aprenentatge a tots i totes!

Dimarts 20 d’octubre

Tots tenim imatges de superherois. Aquests personatges tenen el seu origen en la industria americana dels anys 30, especialment lligades al món del còmic. Presenten un perfil peculiar de lluitadors pel bé: Batman, Superman, Spiderman… Estan dotats d’alguns superpoders que els fan especialment seductors i extraordinaris.

Portem anys fent un projecte a primària que parla dels nostres superherois. Els nostres! Superherois més propers … i cada any venien a l’escola a presentar-se! Ho recordeu? Infermers, bombers, metges… professionals que es dediquen a fer un servei útil a la societat. Hi ha molts herois a la nostra societat! Ara en aquests temps difícils de pandèmia si obrim els ulls els trobarem molt a la vora…

Avui us volíem parlar d’uns superherois que no surten gaire a les notícies però que són veritables supeherois. Aquest cap de setmana han estat motiu d’una Campanya especial. Aquests superherois són els missioners i la campanya es diu DOMUND. El lema d’enguany és AQUÍ ESTIC, ENVIA’M.

Qui són els missioners? Són persones que han dit que SÍ a un servei generós en nom de Jesús. Se senten enviats a anunciar amb paraules i obres el que ell va venir a anunciar: un món millor que hem de construir entre tots.

Na Pilar Rahola, una famosa periodista catalana deia presentant el DOMUND.

“Quina idea tan lluminosa. Quin ideal tan elevat sacseja la vida de milers de persones que un dia van decidir sortir de la seva casa, creuar fronteres i horitzons i aterrar en els llocs més abandonats del món, en aquells forats negres del planeta que no surten en els mapes. Quina revolta interior han de viure, quina grandesa d’ànima han de tenir, dones i homes de fe, quin amor a Déu que els porta a entregar la vida al servei de la humanitat! No imagino cap revolució més pacífica ni cap fita més grandiosa!

La missió d’evangelitzar és, també, una missió de servei al ésser humà, ja que el missatge cristià és una poderosa eina transgressora i revolucionaria, la revolució del que no vol matar a ningú, sinó salvar a tots… Sóc una creient fervorosa de tots aquests homes i dones que, gràcies a Déu, ens donen intenses lliçons de vida i de creença en la humanitat… Les missions catòliques són una ingent força de vida, un immens exèrcit de soldats de pau, que ens donen esperança en la humanitat, cada vegada que sembla perduda.”

Val la pena que en fem menció i els retem homenatge. Ells són veritables testimonis de l’amor de Déu per a tota la humanitat.

ELLS HAN DIT SÍ A LA CRIDA que han rebut, i ho han fet generosament. Una crida que no és res més que una crida de Déu a viure des de l’amor i el compromís per una societat millor. Nosaltres també podem dir SÍ fent bé (el millor possible) allò que ens toca fer cada dia. Aquesta és la nostra crida avui!

Bon dia i bona feina a tots i totes.

Dimarts 13 d’octubre

Dimarts 6 d’octubre

Bon dia i bona setmana!

Comencem la quarta setmana d’aquest curs tan atípic amb l’alegria de tornar ser tots i totes a l’escola; també els grups que havien estat confinats temporalment. Benvinguts i benvingudes!!
Caldrà seguir extremant les mesures preventives per a que l’escola segueixi essent un lloc segur. Un espai on no hi hagi transmissió d’aquest virus, ans el contrari un lloc de transmissió de valors autèntics, coneixement i afecte. Comptem amb tots i totes per fer-ho possible!
Com sabeu, les extraescolars estan en marxa, per exemple el Judo i el futbol ja fa setmanes que van començar. I aquesta setmana, a primarià, ESO i batxillerat comença la Salesians English Academy i Robòtica. I a l´ESO, tenim l´inici de l´Aula d’estudi, Tennis Taula i Combo.
Aquestes i altres propostes completen un ventall formatiu molt variat i ric.

Com sempre, les inscripcions segueixen obertes durant el curs. Aquest any a més de totes les mesures de seguretat establertes per sanitat tenim especialment en consideració les ràtios i l’espai que usem en funció de l´activitat ofertada.

També hem posat en marxa a través del WEB o mòbil una aplicació per facilitar apuntar-se al menjador i a l’acollida matinal. Facilitem els tràmits i evitem haver d’anar presencialment a la recepció de l’escola. Ja sabeu que el responsable de tot això és n’Albert Legido que està a la vostra disposició pel que calgui. albert.legido@salesians.cat.

Hi ha una activitat extraescolar que per nosaltres com escola cristiana i salesiana té un valor especial: Són el grups de fe. Hi ha un grup d’animadors voluntaris, il·lusionats, que ofereixen el seu temps per fer possible un projecte d’educació i aprofundiment més enllà del currículum escolar. És el IEF: Itinerari d’Educació en la Fe.
Es tracta de completar la nostra formació cristiana tot fent camí de grup amb altres que comparteixen les nostres inquietuds. Don Bosco deia: Honrats ciutadans i bons cristians.
S’ha de dir que portem tres anys fent camí. Hi ha alumnes que han estat vinculats a aquest itinerari des de fa anys i constaten que aquest compartir en grup els ha ajudat a créixer en tots sentits. Aquesta setmana es tanquen les inscripcions i es farà una trobada virtual amb els pares el dijous per a poder explicar en que consisteix aquest itinerari.

Bon dia i bona setmana!

Dimarts 29 de setembre

Bon dia a tots i a totes:

Comencem la tercera setmana de curs: La reobertura de l´escola ens fa estar molt satisfets com a equip docent i no docent, i ho volem compartir amb vosaltres. Ens dona molta alegria tornar a donar VIDA a aquesta casa salesiana amb totes les seves possibilitats!
La setmana passada donàvem les Gràcies a alumnes, personal de l’escola, mares i pares, avis i àvies… perquè dèiem que havíem estat capaços d’adaptar-nos a un canvi difícil. Ara que ja som a l’escola i comencem a agafar el ritme que toca ho reiterem. Com a equip ho estem fent tant bé com sabem i podem.
No ens cansarem de recordar-nos uns als altres les mesures que semblen més eficaces per contenir la pandèmia:

1.- Distància social
2.- Higiene (especialment de mans)
3.- Mascareta.

Ara és molt important seguir fent el que estem fent: extremar aquestes mesures de contenció en el dia a dia, dins i fora l’escola. Anem agafant noves rutines que les inclouen. No és fàcil però això ens fa més forts i resistents
Estem en permanent contacte amb l’equip del CAP de referència i amb epidemiologia. Seguim els protocols i les instruccions de l’Agència de Salut Pública establerts per a aquests casos. Això ens dóna seguretat i ens marca un camí fiable.
Els grups afectats sempre estan informats directament del protocol a seguir. Tots han fet ja la PCR, a la mateixa escola, amb molta rapidesa. De fet, avui dimarts el primer grup ja torna a l’escola amb normalitat. I com sabeu per la premsa, ja ens han confirmat que els confinaments passen a ser de 10 dies.
Estem al costat dels alumnes que han de restar en confinament preventiu, amb les connexions i les tasques a fer per fer fàcils i productius aquests dies. Ben segur que l’acompanyament emocional i pedagògic que farem farà més lleugera aquesta circumstància d’haver de restar a casa.
Procurem donar la informació ràpidament i amb transparència, tot atenent a les indicacions que ens fan les administracions públiques. Per això preguem, que quan vulgueu informació sobre aquest tema, aneu sempre a consultar les fonts fidedignes. Estem a la vostra disposició en tot moment. Davant del dubte, ara més que mai, és millor passar-nos per excés.
A l’octubre s’acabaran de posar en marxa la resta de les activitats extraescolars que encara no han arrencat: grups d’anglès, la catequesi infantil (la propera setmana) i els grups Amics i FOC.
Volem compartir amb tots vosaltres que és un orgull poder tornar a l’escola i poder seguir acompanyant els alumnes en el seu dia a dia en les seves variades i riques possibilitats.
No és, ni serà fàcil… Ho farem junts, com sabem fer, amb professionalitat i esperit salesià!

Bon dia

Dimarts 22 de Setembre

Bon dia a tots i totes.
Hem començat el curs. Ja hem cobert la primera setmana. Complicada perquè era després de sis mesos de parada. Hem emprès la marxa en unes condicions totalment diferents a com estem acostumats: nous horaris d’entrada i sortida, grups bombolla, patis restringits, mascaretes, distància, desinfecció… Unes condicions que a ningú agraden i que ens fan estar a vegades especialment incòmodes. És veritat! És el que ens toca viure i assumir!
Les famílies no podeu entrar i per això us convidem a veure, a través del web, algunes imatges del que està passant a l’escola i les nostres noves rutines.
Hi ha una paraula que s’ha de dir ben fort i clar, en lletres gegants: GRÀCIES! Gràcies a tots i totes (alumnes, personal de l’escola, mares i pares, avis i àvies…) Hem estat capaços de fer un canvi difícil i, a vegades, feixuc. I ens hi hem posat amb ganes i sense plànyer-nos. Una setmana i ja anem agafant el ritme… No baixem la guàrdia. Com a equip ho estem fent tant bé com sabem i podem: Endavant, sempre endavant!
Hi ha unes dades que ens han de fer pensar. Segons dades del Ministeri Espanyol de Sanitat, Espanya és a data 18/9 el 1r país d’Europa en casos actius de Covid per 100.000 habitants; i el 2n del món. Hi ha un repuntament importants dels casos especialment entre les persones entre 15 i 40 anys. Això passa a Espanya i a tota Europa. Algunes Comunitats Autònomes i algunes poblacions estan especialment tocades i han de tornar a situacions de confinament que no voldrien.
Quines són les mesures que semblen més eficaces per contenir la pandèmia? Són les que s’han dit repetidament i les que mirem d’aplicar a la nostra escola:

1.- Distància social
2.- Higiene (especialment de mans)
3.- Mascareta.

Estem en permanent contacte amb l´equip del CAP de referència (directora, infermera i referent COVID). La comunicació amb el CAP està sent molt ràpida i eficaç. De manera que quan ens trobem amb un cas positiu l´equip mèdic i la direcció de l´escola podrem actuar amb celeritat. Treballar de conjunt famílies i direcció serà més important que mai.
Un alumne comentava que li xoca que siguem tan estrictes a l’escola i a fora alguns no segueixen per res els protocols i normatives. Son conscients que ens hi juguem molt?
Mai com ara, des de que ha començat aquesta pandèmia, hem estat sis hores al dia convivint un grup estable de persones en un espai més o menys tancat (tot i que ben ventilat). Cada una d’aquestes persones porta la “motxilla” del seu nucli familiar.De poc serviran les precaucions dins l’escola si no mantenim les mesures de prevenció sempre(distància, mascareta i higiene) o no ens esforcem per reduïr els contactes a fora.
Entra en joc la pròpia salut, la salut de les persones que més estimem i el sortir aviat d’una situació que a tots ens limita i ens fa patir. Es tracta apel·lar a la responsabilitat individual. Junts ho podem fer. Però si algú no ho fa, ens perjudica a tots (Hem de ser especialment curosos quan ens movem en els nostres ambients socials). #SOM1 és això!
Probablement hi haurà casos … els gestionarem amb rigor i transparència si passa a la nostra escola. No és, ni serà fàcil… Ho farem junts, com sabem fer, amb professionalitat i esperit cooperatiu! Som una Comunitat Educativa que arribem lluny en el compromís i en el bon fer, especialment en moments complexos com aquest.
Bon dia i bona setmana!

ESO

Dijous 03 de juny

Agraïm el curs viscut

Déu vos guard. Ha estat un curs i mig complex i diferent, ple de reptes però també d’oportunitats. Serà difícil que cap de nosaltres se n’oblidi del tot mai. Precisament per això encara té més rellevància el camí recorregut, en un terreny de joc prou diferent però sense perdre el nostre marc essencial. Serveixi el muntatge fotogràfic posterior per posar en valor dues actituds fonamentals en la nostra pastoral: l’expressió d’un profund agraïment a Déu Pare, un donar gràcies per haver arribat fins aquí, i la formulació d’una veritable intenció adreçada a Ell, però que consisteixi més en un estar veritablement disposats a donar i a donar-nos que no pas a exigir i demanar.

Que tingueu un molt bon dia, una bona setmana i un molt bon final de curs.

Dimecres 02 de juny

Dijous 27 de maig

Setmana dels Alumni

Déu vos guard. Associat al mes de Maria arriba sempre el temps de les graduacions de l’alumnat que deixa l’escola. Enguany i malgrat les restriccions derivades de la pandèmia, demà farem la festa de graduació de l’alumnat dels nostres cursos finalistes, 4t d’ESO i 2n de BAT, a qui es fa lliurament de la insígnia dels Alumni.

La insígnia dels Alumni és el símbol amb què s’identifica tothom qui ha estat antic alumne de Salesians i enalteix i dignifica el seu pas per l’escola. Es tracta d’una efígie gravada, una imatge de Don Bosco, acompanyada per una llegenda que diu praeit ac tuetur, paraules llatines que en el seu context original significaven “obre la marxa i protegeix” i que nosaltres podríem adaptar tot dient “Don Bosco, qui aconsella i vetlla per nosaltres”.

La imposició de la insígnia és una oportunitat per a la recapitulació de les experiències viscudes a l’escola i per a la reflexió i identificació d’allò significatiu que l’alumnat s’emporta com a persona després de la seva vivència amb nosaltres. Per contra, per a nosaltres, qui continuem aquí any rere any, és un moment d’anàlisi i valoració d’aquests essencials que volem transmetre com a obra salesiana. Ja fa uns anys que a 4t d’ESO treballem una activitat de testimoni d’Alumni que ens aporta evidències en aquest sentit. Esperem que sigui un bon aperitiu per a les graduacions de demà. Que tingueu un molt bon dia.

Dimecres 26 de maig

Dijous 20 de maig

Maria Auxiliadora a Valdocco

Bon Dia. Mes de maig. Mes de Maria, la mare de Déu, a qui els antics cristians s’hi referien mitjançant l’epítet boetheia, que vol dir literalment “la qui porta els auxilis vinguts del cel”. El mateix Don Bosco ens convida sempre a expressar i a celebrar la nostra confiança en ella com a mare de Déu i mare nostra. I ens deixa dit: “Ella ho ha fet tot”.

La significació de Maria abraça un ventall ben ampli de possibilitats: Maria, imatge de la fortalesa de la dona; Maria, símbol de l’entrega incondicional de les mares; Maria, la patrona de l’escola; Maria, una santa. Nosaltres, però, us convidem a fer una passa més i veure Maria com una dona senzilla i compromesa, plena de gràcia, mare de Jesús i mediadora entre ell i nosaltres, la qual revela el rostre maternal de Déu i ens assenyala el camí cap a la nostra plenitud existencial a través de valors com la senzillesa, la humilitat, la disponibilitat, el compromís fins al final, l’escolta atenta, la generositat en el servei.

En aquest bon dia especial de Maria us volem presentar una de les obres icòniques dels ambients salesians: la gran pintura de la Verge que presideix l’altar major de la basílica i santuari de Maria Auxiliadora a Valdocco, prop de Torí, i que és l’indret d’on cada any parteixen els missioners salesians. Presideix l’església aquest quadre de la Verge, obra de Lorenzone i ideat pel mateix Juan Bosco. En ell apareix Nostra Senyora coronada, qui sosté amb la seva mà dreta un ceptre i amb l’esquerra el Nen Jesús La Verge es troba rodejada d’àngels i rep la veneració dels Apòstols, entre els quals destaquen Sant Pere amb les claus del paradís i Sant Pau amb l’espasa, així com els quatre Evangelistes (Joan amb l’àguila, Marc assentat sobre un lleó, Lluc damunt d’un bou i Mateu amb l’àngel). El mateix Don Bosco la descriu com a mare de l’església, rodejada de la comunitat dels deixebles de Jesús. Això es reflecteix en la seva rica simbologia: el ceptre com a signe del seu poder; el Nen Jesús, qui obre els braços en acollida als fidels que ingressen al Santuari; la seva túnica daurada com a signe de divinitat, el mantell vermell com a símbol de la seva passió humana a la creu; el colom que simbolitza l’Esperit Sant; l’ull que remet al Pare Celestial; el gran mantell que cobreix la Verge, per tal que moltes ànimes puguin subjectar-se a ell i ser salvades.

Amb el desig que aquesta estona us hagi estat profitosa per conèixer més a fons aquesta imatge tan característica i que tenim tant a la vora sempre impresa en els calendaris de l’escola, que tingueu un molt bon dia!

Dimecres 19 de maig

Dijous 13 de maig

Per una economia veritablement social i solidària

Avui en dia aquella economia més vigent, aquella que més s’explica a les aules és l’economia més convencional, l’economia que podríem dir neoliberal, que evidentment no respon a les necessitats de les persones i que l’hauríem d’acomiadar immediatament. Aleshores, cal crear un nou paradigma que respongui a la idea bàsica de l’economia: l’economia funciona per cobrir les necessitats de les persones. Per tant, jo diria que hem de partir d’aquesta idea de cobrir les necessitats de les persones i veure quin tipus d’economia hauríem d’anar tirant endavant. Afortunadament això sembla que en aquest moment en el nostre entorn comença a aparèixer una mica.

Tanquem aquest bloc de Bons Dies en memòria de l’Arcadi Oliveres posant el focus en aquesta idea tan seva de construir una economia veritablement social i solidària, que doni resposta a les necessitats de tothom i no només d’uns quants privilegiats. I aquí, malgrat el missatge capitalista en el sentit que la nostra principal ocupació i preocupació al voltant dels diners ha de ser tenir-ne més, sense que importin els mitjans, i que el consum compulsiu genera la veritable felicitat, cal dir, al costat de l’Arcadi Oliveres, que hi ha una altra manera de fer les coses, que no caiguem en la trampa de pensar que això de l’economia és molt complicat i que nosaltres no hi podem fer res. Fals. Sí que podem fer. I molt. N’hi ha prou amb dir: “Amb els meus diners, no! Amb els meus diners no permetré que talin boscos ni que comprin armes, amb els meus diners no permetré que explotin laboralment a les persones i que no es pagui el que toca a qui de veritat ho mereix”.

Tot depèn de nosaltres, de tu, de mi, de tothom. Nostra és la llibertat de comprar un moble o unes fruites que acompleixin amb els requisits ètics i ecològics necessaris. Nostra és la llibertat d’escollir un banc a qui lliurar els nostres estalvis. Nostra és la llibertat de fer tractes i treballar amb multinacionals de qui no sabem gairebé res o amb cooperatives i empreses de proximitat. De coses com aquestes, i de conceptes afins com ara mercat social, intercooperació, moneda social, contractació publica responsable parla aquesta exposició que tenim muntada a la sala d’actes de l’escola. Tots els canvis comencen amb petites accions. No deixeu que us convencin del contrari. Actuem amb consciència i veurem que no som els únics que ho fem. Existeix la banca ètica, existeix el comerç just i de proximitat, existeixen les empreses que defensen la dignitat de les persones treballadores. Existeixen al nostre voltant, tan sols cal mirar més enllà del que és habitual. Coneixent, treballant i teixint aliances amb persones que pensen com nosaltres, crearem una força que canviarà el món. Que tingueu un molt bon dia!

Dimecres 12 de maig

Dia internacional dels museus

Déu vos guard. Avui parlarem del Dia Internacional dels Museus. Una diada que se celebra anualment cada 18 de maig des de 1977, promoguda pel Consell Internacional de Museus (ICOM), i el seu objectiu és sensibilitzar la nostra societat en el sentit que els museus són una institució al servei de societat i del seu enriquiment cultural. Es tracta, en definitiva, d’un dia on s’intenta apropar els museus a la ciutadania. Mataró, en concret, té un ric patrimoni museístic que esteu convidats a conèixer. Amb el lema “El futur dels museus: recuperar i reimaginar”, els museus i equipaments patrimonials de la ciutat oferiran una proposta d’activitats que inclou concerts, espectacles, exposicions, visites dinamitzades i tallers, entre d’altres. Tot això passarà entre el dissabte 15 i el dimarts 18 i totes aquestes activitats són gratuïtes, però amb aforament limitat a la normativa actual i cal reserva prèvia. Podeu tenir accés a tota aquesta programació a l’agenda de cultura de l’Ajuntament de Mataró: http://visitmataro.cat/ca/agenda. Les persones interessades en museus de Barcelona i altres municipis trobaran informació a l’espai web de Patrimoni Cultural de la Generalitat: http://patrimoni.gencat.cat/ca/dim/la-nit-dels-museus.

El Museu de Mataró oferirà visites guiades especials amb els col·laboradors de les diferents exposicions que es poden veure a les tres seus (Can Serra, Can Marfà i Ca l’Arenas), però també ha programat un concert i un espectacle teatral. Dissabte 15 de maig a Can Marfà s’hi farà el concert “Simfonia d’una ciutat”. En el marc de l’exposició “Mataró: paisatge sonor d’una ciutat”, diferents intèrprets mataronins mostraran les seves veus, sense que l’espectador els pugui veure. Amb els ulls clucs, es convida a viure una experiència diferent per reivindicar la importància del so, de l’oralitat i de la música en les nostres vides. Al clos arqueològic de Torre Llauder diumenge 16 al matí s’hi podrà veure el monòleg “Iras i el casament de Cleòpatra”, que recrearà els preparatius d’una gran festa, la boda de la famosa reina d’Egipte amb Marc Antoni.

La Nau Gaudí ha programat dues activitats per celebrar l’efemèride. Dissabte 15 de maig a les 18 h oferirà la visita guiada-concurs “Gaudí et posa a prova”, un examen divertit del coneixement que tenen els participants de la vida i obra d’Antoni Gaudí. I diumenge vol portar “Al ring!!” a les famílies. A partir de l’obra El Ring, de Manuel Rubiales es desfiarà als visitants a un combat cultural.

La Casa modernista Coll i Regàs oferirà les seves tradicionals visites guiades però a més dimarts 18 de maig oferirà una activitat que se centrarà en les arts aplicades de la casa i anirà acompanyada d’una dinàmica de fotogrametria i de realitat augmentada. Obligatori anar-hi amb dispositiu mòbil.

Us animem que descobriu el ric patrimoni cultural de la ciutat. Que tingueu un molt bon dia!

Dijous 06 de maig

La Pau segons Arcadi Oliveres i l’alumnat de 1rESO

Déu vos guard. Arcadi Oliveres, com ja s’ha dit del dret i del revés, era un referent dins els moviments socials que busquen altres camins dins l’actual procés de globalització i dins les injustícies del planeta. Fermament convençut que la responsabilitat per als canvis comença amb les actuacions locals i individuals. En paraules seves: “en les accions diàries hi ha petits detalls que se’ns escapen i per actuar amb coherència cal conèixer com funciona el món, desemmascarar els qui juguen brut i buscar alternatives viables”. En resum, ens està dient que la lluita per als canvis comença per convertir les accions diàries en petites lluites locals i individuals, com ara: buscar altres maneres d’informar-se, trobar fórmules alternatives per al desenvolupament econòmic, educar en uns valors menys competitius i més solidaris, etc.

Un d’aquests valors és el pacifisme, que ell vincula molt a l’antimilitarisme i a la fabricació de discursos de guerres i enemics per part dels poders dominants. Seves són les expressions: “guerres inventades”, “guerres creades artificialment en un despatx”, “rentar la guerra de les nostres ments”, “objecció laboral”, “objecció fiscal”. Avui, escoltarem les paraules de l’Arcadi acompanyades dels dibuixos i creacions artístiques creades per l’alumnat de primer d’ESO a partir d’aquesta pintura tan potent de Picasso que és el Guernica.

Dimecres 05 de maig

Un curt basat en una història real de la vida de Gandhi

Bon dimecres.

Gandhi forma part de la selecta llista de grans personatges de la contemporaneïtat, com ara Mandela o Luther King, qui, amb el seu pensament i actuació, van qüestionar el sistema ideològic del món en el segle XX i van esdevenir referents de qualsevol tipus de protesta contra la injustícia. Tot i que fou l’artífex de la independència de l’Índia, rarament se’l recorda per això sinó més aviat pels mitjans emprats que foren gairebé 30 anys de perseverança en un activisme pacífic basat en la no violència i en la força de les conviccions. Unes conviccions que anaven molt més enllà de la independència territorial i que abraçaren l’abolició de les castes, la justícia social, la transformació de les estructures econòmiques i la concòrdia entre religions. Avui veurem el curt “L’altre parell”, que està basat en una anècdota real de la vida de Gandhi. Amb aquesta obra la jove directora de 20 anys Sarah Rozik va excel·lir en el festival de curtmetratges d’Egipte del 2015.

En una societat tan materialista com la nostra, quants parells de sabates que realment no fem servir desem dins dels nostres armaris? Realment ens fan falta totes aquestes coses que acaparem? El curt i la història ens conviden a la reflexió. Que tingueu un molt bon dia!

Dijous 29 d’abril

Bondats de les vacunes

Déu-vos-guard. Tres alumnes de 2n de Batxillerat que cursen l’assignatura de Biologia han preparat aquest vídeo per explicar d’una forma clara i sintètica el que és una vacuna i com es fabrica. L’únic apunt que jo faria és al voltant de l’afirmació “sense tenir en compte l’escàndol del possible risc de trombosi de provoca”. La paraula “escàndol” té una connotació dramàtica i de gravetat que aquí pot distorsionar una mica, perquè sí que és cert que s’han produït algunes defuncions associades a l’administració de la vacuna, però també cal dir que han estat en uns percentatges mínims, que ja s’assumeixen amb normalitat en el cas d’altres medicacions tan populars com l’Ibuprofè i el paracetamol, i gairebé en tots els casos vinculades a persones amb patologies prèvies. Per tant, aquí caldria precisar que els beneficis compensen amb escreix el risc associat a tenir una trombosi en totes les franges d’edat.

En aquest sentit, aquests dies no paren de sortir notícies als mitjans de comunicació sobre els perills que s’han detectat en algunes de les vacunes i aquest fet ens hauria de tranquil·litzar. Per què? doncs perquè significa que el sistema de control sanitari dels medicaments comercialitzats funciona bé i que les autoritats sanitàries valoren contínuament els riscos en relació als beneficis de cadascuna de les vacunes que ara mateix estan comercialitzades. Una cosa està clara, des que ha començat la vacunació la incidència de casos, així com de defuncions en els col·lectius vacunats, s’ha reduït dràsticament. I això què significa?, doncs que cada cop estem més a prop de tornar a la vida que teníem abans de la pandèmia.

I nosaltres, què podem fer davant de tot això? Doncs dues o tres coses almenys. La primera: donar gràcies a la comunitat científica que està liderant la investigació i pregar perquè, en efecte, el progrés científic i tecnològic esdevingui testimoni d’esperança per al món sencer. I la segona: posar en joc la nostra competència crítica, fent una lectura comprensiva potent de l’allau d’informació que ens arriba i discriminant el que procedeix de fonts contrastades del que no. Cedim, ara, la paraula als nostres joves de 2nBAT.

Dijous 22 d’abril

Catalunya, terra d’acollida

Bon dia. Demà serà la diada dels llibres i de les roses, i cada nivell de la Secundària la significarà amb diferents activitats. Avui, però, vull començar amb aquesta frase. Escoltem-la amb atenció. La diversitat i la diferència construeixen la identitat dels pobles. Això ho tenim clar els qui sabem una mica d’història i intentem viure amb els mínims prejudicis de què som capaços. Els moviments migratoris han estat una constant des de l’inici de la nostra espècie. Per tant, hauríem de convenir que no es tracta d’una cosa ni bona ni dolenta, sinó que senzillament és, passa, esdevé. El que potser cal és, com ens van llegar ja els antics romans, fer-ne un marc normatiu. Però regular-ho no vol intentar dir posar-hi traves legals ni invisibilitzar les persones, com postula el liberalisme. Arcadi Oliveres ja ens ho va deixar escrit en els seus llibres: el liberalisme no solament no és coherent sinó que deixa que tot circuli menys les persones … En la locució que segueix, el mateix Arcadi ens parla del tema des d’una altra perspectiva, més simbòlicament però no pas menys contundentment:

El que et deia és que, si jo vull conèixer Catalunya, haig de fer un circuit i, en aquesta Catalunya que visitaré, la primera etapa d’aquest viatge imaginari la situo a Girona, vaig a l’oficina de turisme de Girona i pregunto què cal visitar d’aquesta ciutat i em diuen: “miri, hauria de visitar el Call jueu i els Banys àrabs”. També et diuen que has de visitar la Catedral i dues coses més. I què passa? Doncs que ja tens dues petjades migratòries històriques: el Call jueu i els Banys àrabs. Surts de Girona i, no gaire lluny de Girona te’n vas a la capital del Baix Empordà, que és diu La Bisbal, i allà La Principal de la Bisbal toca una sardana. Balles la sardana i, quan preguntes “què és això de la sardana”, tu mateix t’has de respondre que és una dansa d’origen bizantí, és a dir, que va sortir de Bizanci (Constantinoble), que és l’Istambul actual, que va anar passejant per la Mediterrània, va passar per Grècia i es va convertir en un ball típic que encara ballen a Grècia i que es diu “sirtaki”, que es va fer molt famós en una pel·lícula que es deia “Zorba, el griego” protagonitzada per un actor conegut que es deia Anthony Quinn. Sortint d’allà arribes a l’hora de dinar i, a l’hora de dinar què passa, doncs ara a l’estiu no, però si vas a l’hivern et donen panellets i et donen torrons. Què són els panellets? Un postre àrab de tota la vida. Viatja a Marroc, demana postre i allà et donen un panellet. I, si enlloc dels panellets vols els torrons, potser et pensaràs que els han fet a Xixona, però a Xixona els hi van portar els àrabs durant la seva permanència aquí. Hauràs dinat i, com que hauràs dinat, hauràs begut. I, com que hauràs begut, la teva eufòria catalana pujarà de to i aleshores, com a mostra de catalanisme, et posaràs una barretina. I quan et preguntis d’on surt la barretina, veuràs que la barretina és un gorra típica de l’Àsia Menor, és a dir, de la part asiàtica de Túrquia. I aleshores, amb aquella barretina catalana que no és catalana sinó que és turca, seguiràs l’excursió i et plantaràs al Monestir de Montserrat, que té moltes essències catalanes però comprovaràs que la Verge és negra. Ja sé que l’han tenyit els anys, però diguem-ne que és negra. I per acabar aquesta història te n’aniràs a la tarda a veure un partit de futbol al camp del Barça i què és el Barça: doncs un equip creat per un immigrant suís que es deia Joan Gamper. I també ho dic com un acudit, però és veritat que el Real Madrid el van fundar dos immigrants catalans que vivien a Madrid i aleshores tu veuràs un partit de futbol al camp del Barça i t’adonaràs que els jugadors són argentins, brasilers, de Camerun, de no sé on … I amb tot això pots fer-te una petita configuració de com és Catalunya, que no és altra cosa que el fruit de totes les migracions que hi han passat.

Per últim, un breu retorn de les dues darreres campanyes que hem tirat endavant, a nivell d’escola, atenent a la crida de Càritas Interparroquial de Mataró. El seu director ens ha fet arribar un parell de comunicats agraint-nos la col·laboració. Tanquem amb la informació que la nostra Nit Solidària va recaptar 497 euros, que seran lliurats a l’ONG salesiana Bosco-Global en benefici del projecte solidari “Joves liderant processos de pau a Niamana (Mali)”. No voldria acabar sense destacar l’aportació de 17 euros, a afegir a la anterior quantitat, procedent dels nois i noies de la classe de 2nESOB, que van tenir la dissort d’estar confinats aquell divendres. La solidaritat sempre és un valor encomiable, i el volem fer extensiu a tot l’alumnat-docents-i famílies de l’Obra que s’hi van implicar, però en aquest cas és pertinent fer esment d’aquells qui, a més, van superar l’obstacle que va suposar la seva no presencialitat a l’aula a causa de la pandèmia. Que tingueu un Bon dia i que sapigueu donar caliu a la diada de Sant Jordi.

Dimecres 21 d’abril

El repte d’en Roger Boixet: creuar l’oceà Atlàntic en solitari

Si vols donar suport a en Roger, entra a la plataforma ‘Where is the limit?’ i vota el seu projecte.

https://www.witl.es/proyecto/cruzar-atlantico-regata-oceanica-sindrome-22q11

També pots ajudar-lo a través del seu compte @boixet_sailing

Dijous 15 d’abril

Recordem amb estima Arcadi Oliveres

Déu vos guard. Construir un altre món és possible i necessari. Amb aquestes paraules comença el primer llibre que vaig llegir d’Arcadi Oliveres, un profeta que sempre va anar desarmat però que va aconseguir sacsejar les nostres consciències davant les injustícies socioeconòmiques i la degradació mediambiental.

En un decàleg d’Arcadi Oliveres, un pilar fonamental són les seves profundes arrels cristianes: “Del que es tracta és d’establir el Regne de Déu sobre la terra”. I un altre, que la defensa dels drets i de les llibertats democràtiques passa inevitablement per donar eines a la gent per saber pensar i donar-los a conèixer: “què és el que realment passa, perquè sinó estem distrets, que si hi ha l’Eurocopa, que si hi ha no sé què, i no veiem el que s’amaga al darrere”.

Va presidir durant 14 anys l’associació Justícia i Pau, una organització cristiana que defensa els drets humans, la justícia social, la pau, la solidaritat i la protecció de la naturalesa. Lluitador infatigable contra el negoci de les armes i de les guerres “que els exèrcits es preparen per la guerra, no pas per la pau”, tenia molt clara la recepta “segons estimacions de Nacions Unides, amb el que es gasta al món en despesa militar cada any s’eliminaria la fam al món trenta vegades cada any”.

Així, sense deixar mai de denunciar els poders fàctics amb un somriure, “en general, en el comerç internacional s’apliquen uns preus que no són uns preus justos, sinó que són uns preus a benefici del país del primer món i a perjudici del país del tercer món; dit d’una altra manera: els hi comprem el cafè barat i els hi venem la maquinària cara”, la seva sòlida formació d’economista li permetia formular alternatives veritables i factibles a la insaciable voracitat del capitalisme, i així a la justa reclamació del 0’7% per al tercer món i a la justa condonació del deute, hi afegia: “alliberar del deute és molt convenient, però crear les condicions perquè es pugui donar un veritable desenvolupament és quelcom que ha de venir immediatament després”.

Les properes setmanes parlarem d’altres temes que va il·luminar amb la seva saviesa i sentit comú, com ara són els moviments migratoris, la banca ètica i la pau. Avui, però, voldria acabar amb la seva darrera lliçó de vida. En els darrers mesos, després d’anunciar l’agreujament de la seva malaltia, encara va trobar la temprança per acomiadar-se públicament en vida. Seguint la seva vocació vital pacifista, és una manera de buscar la pau, també en aquests darrers moments de la vida: “Jo no sé com és morir-se, de fet ningú de nosaltres ho sap, però us asseguro que, tal com m’està arribant la mort en aquests moments, no podria ser ni més feliç ni més agradable ni més ben acompanyada. Ja m’agradaria que en aquest planeta tan injust tothom pogués tenir un final com el que estic tenint ara jo en aquest moment i de quina manera l’estic vivint acompanyat. No allargo massa, em costa xerrar, tinguem sempre molta empenta, mirem sempre de ser coherents, mirem sempre de no esgotar mai, mai, l’esperança. Moltes gràcies. Moltes gràcies a tu, pel testimoni, el mestratge i el compromís. Descansa en Pau.

Dimecres 14 d’abril

Dijous 08 d’abril

Més alegres que unes pasqües

Déu vos guard. Fer Pasqua abans de Rams és una dita que popularment es deia de les noies que havien quedat embarassades abans de maridar-se, en el sentit que havien anticipat el plaer de la relació sexual al compromís seriós de matrimoni, amb el qual es promet a la parella fidelitat, fins i tot en les circumstàncies més difícils. Aquest modisme es basa en el fet que la Pasqua és la festa grossa dels cristians i, per tant, s’associa a l’alegria i a la satisfacció, però és el diumenge posterior a Rams, que inicia la Setmana Santa i recorda el patiment de Jesús durant la seva detenció i crucifixió. Naturalment, segons la lògica dels esdeveniments, la passió i la mort precedeixen a la resurrecció.

Una altra expressió, més alegre o content que unes pasqües, és un enunciat optimista que caracteritza a qui té una gran alegria o està boig de satisfacció. El català té molts altres modismes amb aquest sentit, com per exemple més content que un gos amb un os o engreixat de content. Cal cercar l’origen de l’expressió en el significat bíblic del terme “pasqua”, que literalment vol dir trànsit de l’esclavitud a la llibertat. La Pasqua, en majúscula, era (i continua sent) la festa jueva que commemora el relat bíblic de l’Èxode sobre la sortida del poble hebreu d’Egipte per l’acció del Senyor i del seu mediador Moisès.

Més endavant, els primers cristians adoptaren aquesta festa per commemorar la resurrecció de Jesús, que, en sentit teològic té també una significació d’alliberament: amb el seu sacrifici, Jesús redimeix la humanitat del pecat i en garanteix la vida eterna. El següent vídeo, compartit Diumenge de Pasqua per la comunitat cristiana de Salesians Mataró, en dona pistes i claus prou entenedores.

Posem, doncs, punt i final als bons dies més catequètics i explícits que hem fet durant el curs, és veritat. No és menys cert, tanmateix, que venim de la celebració de la Pasqua i que la Pasqua, cosa que molta gent no sap, és la festa més important del cristianisme. I acabo amb una altra càpsula etnològica. El Dilluns de Pasqua els padrins regalen la mona als fillols. Ja ho diu l’adagi: Diumenge de Rams, mona entre mans. L’etimologia de la paraula mona, muna en àrab antic i munda en llatí, ens porta al significat de ‘tribut’ o ‘ofrena’ en forma de paneres de pastissos i ous durs. La tradició de la mona, fet i fet, representa la fi de les abstinències de Setmana Santa, en què no es podien menjar ni carn ni ous. Per això, els ous que es col·loquen en aquest pastís representen el principi de la vida com a símbol de la resurrecció, sigui primaveral sigui teològica. Que tingueu un molt bon dia!

Dimecres 7 d’abril

Dijous 25 de març

Un any més de Nit Solidària

Déu vos guard. Doncs sí, tot estirant la Quaresma demà arriba una edició més de la Nit Solidària. Malgrat les excepcionals circumstàncies que estem vivint, enguany no hem volgut tampoc renunciar-hi. I és que la Nit Solidària és la principal acció que Salesians Mataró fa en benefici del projecte que ens proposa l’ONG Bosco-Global i en el qual hi col·labora també l’Ajuntament de Mataró amb una notable aportació. Això sí, com en el curs passat, la Nit Solidària serà on line i, per fer-la més accessible a tot l’alumnat de la Secundària, la farem en format de migdia. Tot seguit, membres de la comissió organitzadora us diran com s’organitzarà i com hi podeu col·laborar. Animeu-vos. Val la pena.

ANNA: Ei, com esteu? Us venim a informar que demà es duu a terme la Nit Solidària on line.

DAVID: Però, algú sap quan es farà?

LAIA: Sí, David. L’esdeveniment comença a la una i quart i hi haurà una rifa on se sortejaran tres paneres i un pernil.

DAVID: Ostres! I com puc participar?

ANNA: Si voleu participar, demà porteu un euro per comprar l’entrada de la Nit Solidària i d’aquesta manera aportareu al projecte i estareu dins del sorteig.

LAIA: Us hi esperem amb ganes!

Dijous 18 de març

Tan difícil és això de pregar?

Bon dia. Dimecres de cendra vàrem contextualitzar la relació del Carnestoltes amb el temps de la Quaresma i vam convidar a iniciar un camí de revisió personal centrant-nos molt en la dimensió del dejuni. En paraules nostres, abstenir-nos del que no és pas essencial i proposar-nos actituds i obres que ens facin créixer com a persones. Avui voldria posar l’accent en el tema de la pregària. Buf, quin pal, què difícil, per què serveix això de pregar? Començo amb una escena d’una pel·lícula que veiem a la Secundària: “Bruce totpoderós”, potser més coneguda amb el seu títol en castellà: “Como Dios”.

Ho veieu? No és pas tan difícil, sempre, és clar, que, com tantes altres coses, ho fem de cor i de manera completament altruista, amb el convenciment profund de la presència i de l’acció de Déu. Doncs en aquestes coses pensàvem els joves i l’equip d’animació de grups divendres passat. Esperem que aquest muntatge us doni pistes i us agradi.

Dimecres 17 de març

Dijous 11 de març

VOLS ser un jove d’ECOSALESMAT?

Bon Dia. Amb el bon regust de boca que ens deixa la diada de la Martina i la constatació que aquest petit miracle només acaba de començar i que tot està per fer encara, avui ens agradaria posar el focus en una altra petita meravella de casa nostra, petita però potent, i que és EcoSalesMat. Una comissió de joves, alumnes i antics alumnes, acompanyada per algun membre de l’equip docent i de l’AMPA, molt sensibilitzada amb el tema del medi ambient i que tracten de qüestions com ara les següents.

EcoSales ha volgut filmar algun dels espais de l’escola en el que es concentra molta brutícia.

No cal que anem molt lluny. Casa nostra també és bruta. Hem de prendre consciència i actuar.
Tu també pots aportar el teu granet de sorra. No llencis brossa al terra, l’escola és de tothom i hem de cuidar-la.
Des d’EcoSales volem recordar-vos que, tot i estar vivint uns moments complicats de pandèmia, el planeta segueix tenint un estat d’emergència climàtica molt elevat i que no hem de baixar la guàrdia.

Dimecres 10 de març

Divendres 5 de març

Dijous 4 de març

#Beabellamyfriend

Aquest és el vídeo amb què des de VOLSJove i la Fundació Maresme hem contribuït a la presentació de la campanya Sigues abella, amic meu. Amb aquesta campanya l’ONG salesiana Bosco Global vol treballar la sensibilització per a una solidaritat global autèntica. La solidaritat autèntica es caracteritza pels trets següents:

ser una amb les altres persones: amb qui és a prop i amb qui està lluny;
tenir cura de la casa comuna, de manera que cal consumir amb responsabilitat, reciclar, reutilitzar i, sobretot, reduir;
tenir empatia, posar-nos en la pell de qui està en una altra situació i anar amb compte amb el que fem i diem quan ens expressem;
comprendre que les dones i els homes tenen els mateixos drets i han de tenir les mateixes oportunitats.

I perquè la solidaritat sigui realment global:

hem d’afrontar col·lectivament els problemes globals;
no podem deixar ningú enrere;
no podem permetre que continuï agreujant-se la situació de qui menys té;
no hem de posar remei a situacions complexes amb pedaços.

I què hi tenen a veure les abelles amb tot això?

les abelles són un magnífic exemple d’interconnexió entre les persones i el planeta;
les abelles són essencials per al manteniment de la vida, pol·linitzant les flors i ajudant a la flora i als cultius;
les abelles són éssers socials que requereixen de la seva cooperació entre totes per a la seva supervivència;
les abelles requereixen de la cooperació i de la feina en equip de tot el rusc, car una abella sola no fa la mel.

Animeu-vos a participar de les activitats que us proposarem algun d’aquests dies des de la tutoria i les hores COR. Que tingueu un bon dia!

Dimecres 3 de març

CIÈNCIA: SUBSTANTIU FEMENÍ

Fa uns dies sortia a totes les notícies la gran fita del robot “Perseverance” arribant a la superfície de Mart.

Aquest, és un fet importantíssim en el coneixement sobre el Sistema Solar, ja que els equipaments que porta aquest robot li permetran obtenir moltes dades sobre el planeta vermell.

El que ha tingut poca premsa és el fet que darrera d’aquest èxit tecnològic hi ha tota una història de superació, la de la Diana Trujillo, enginyera responsable de part del vol. En aquest article de La Vanguardia es pot conèixer millor la seva història personal.

Al món de la ciència, i en concret de l’astronomia, les dones han estat molts cops invisibilitzades, com és el cas de les “Computadores de Harvard”, contractades com a mà d’obra barata, o el de la Katherine Johnson, responsable de que l’Apolo 11 pogués tornar a la Terra després d’aturar-se a la Lluna.

Si busquem casos més recents, podem trobar el de les astronautes Christina Koch i Jessica Meir, que no van poder fer el primer passeig espacial íntegrament femení per no disposar de prou material de la seva mida.

Però, per què s’han menystingut les dones al llarg de la història de l’astronomia? Per que avui segueixen tenint majors dificultats per accedir a la carrera espacial? Què ha canviat i què ha de seguir canviant per aconseguir una igualtat d’oportunitats entre homes i dones? Pensem-hi

Dijous 25 de febrer

Arriba el mes de la solidaritat global

Bon Dia. Doncs sí. Amb el pas del Carnestoltes i l’arribada de la Quaresma ha arribat el mes dels esmorzars solidaris i de la nit solidària. Tradicionalment aquestes han estat les principals accions que des de l’escola hem fet en benefici del projecte que ens proposa cada any l’ONG salesiana BOSCO GLOBAL, que coopera vers els col·lectius més desfavorits dels països del sud i que no són altres que els de sempre: els infants, els joves i les dones. La campanya solidària està vinculada al temps de la Quaresma, un temps de preparació per a la Pasqua, un temps d’interiorització i de revisió personal (temps de DEJUNI en dèiem la setmana passada), però també per compartir, per tenir presents als altres. D’aquesta bona sinèrgia cap en fora i cap als altres, en terminologia religiosa en diem ALMOINA. Així doncs, són dies per compartir, lluitar amb les dificultats del dia a dia, no conformar-se, tenir presents les persones que passen necessitat, ser solidaris.

Com que aquest curs, i ja veurem en propers, no podrem dur a terme l’acció dels esmorzars solidaris, enguany ens centrarem en dos aspectes. El primer serà la Nit Solidària. Serà el divendres 26 de març i, per motius obvis, tindrà com el curs passat un format on line. Com podrem participar? Doncs de dues maneres: comprant l’entrada a partir d’1 euro (més endavant, en donarem més detalls) i preparant una actuació grupal, que haureu d’enregistrar-vos en un vídeo i fer arribar a la comissió organitzadora de la Nit Solidària. El termini per fer-ho és dijous 18 de març. Qui esteu interessades a protagonitzar una actuació, heu de contactar amb els mestres de religió de l’ESO (Narcís, Carles, Genís i Joan). A BAT els referents són en Josep-Ignasi i la Càrol.

El segon focus durant aquest mes solidari serà la formació i la sensibilització. Hem d’estar informats per poder ser sensibles i proactius envers els temes del que s’anomena EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT i els projectes de COOPERACIÓ internacional, promoguts per la família salesiana i cap a on van a parar els diners recaptats amb les nostres campanyes. Treballareu aquests aspectes durant algunes de les properes hores COR a cada nivell i a partir de propostes i materials que ofereix l’espai web de l’ONG salesiana BOSCO GLOBAL.

Acabarem avui amb una mínima concreció del concepte de SOLIDARITAT GLOBAL. Per viure aquesta solidaritat a nivell global, hem de ser capaços de construir societats justes, sostenibles i solidàries que necessiten incorporar els següents ingredients, tant individualment com col·lectivament: EMPATIA, SENTIT DE JUSTÍCIA, EDUCACIÓ, CONEIXEMENT DE LA REALITAT, AFECTE, ALEGRIA, SUPORT, DRETS, RESPECTE, DIVERSITAT, UNITAT, ÈTICA, EQUITAT, GENEROSITAT, DIGNITAT HUMANA, COL·LABORACIÓ, COMUNITAT, COMPLEMENTARIETAT, INTERDEPENDÈNCIA, RESPONSABILITAT i COMPROMÍS.

Dimecres 17 de febrer

Dimecres de cendra

Bon dia. Avui és dimecres de cendra, que és la data que tanca les festes de Carnaval. A Mataró tradicionalment es fa un acte que inclou diferents ritus simbòlics que indiquen la fi de la dibuixa, com ara són la lectura del testament d’en Pellofa, rei dels Poca-soltes, l’arribada de les forces quaresmals, la crema del cos del rei del Carnestoltes, la lluita resistent i infructuosa dels vicis i l’aparició de la Vella Quaresma. Tot aquest seguit de manifestacions està íntimament associat a la cerimònia de l’enterrament de la sardina, que ve del costum popular consistent a fer un berenar a l’aire lliure on es menjava peix i després es colgaven les restes com a símbol de l’abstinència quaresmal que s’allarga fins a la Pasqua. En relació a això, l’etimologia ens diu que la paraula “Quaresma” procedeix de l’abreviació vulgar de l’expressió llatina quadragesima dies, que vol dir “quarantè dia (abans de Pasqua)”.

Així doncs, la Quaresma és el període de quaranta dies anteriors a la Setmana Santa i és el temps que els cristians dediquem a preparar-nos per celebrar la festa grossa que és la Pasqua: la passió, mort i resurrecció de Jesús. I ho fem a través del ritus de la imposició de la cendra, que es símbol de caducitat de la condició humana, signe de penitència i de conversió. Durant aquest acte el sacerdot pronuncia les paraules “Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris”, és a dir: “Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar”. Està bé pensar-hi, estar bé prioritzar la senzillesa per damunt de l’orgull i la vanitat.

Els dies de Quaresma, doncs, són dies d’introspecció i mirar cap endins, però també de revisió i canvi. Tota preparació implica esforç, millorar coses, canviar, “convertir-se”. Quaresma ens parla de preparació. Quan s’apropa un esdeveniment important, s’arreglen les coses, es pinta i es decora la casa, es renova allò que no és digne del que preparem. En llenguatge religiós, d’això en diem DEJUNAR. I si la Pasqua és la Vida Nova, hem de treure de nosaltres tot el que ens parla de coses velles, sobretot les actituds que no ens fan realment feliços, i ens hem de fer propòsits que ens ajudin a fer camí i créixer i madurar com a persones, com ara són:

Somriure; dejuna de tristors i pessimismes, i omple’t el cor d’alegria i optimisme.
Saludar amablement i tenir bons detalls cap a qui veus cada dia; dejuna de paraules feridores i transmet bondat i cordialitat.
Ajudar i estar atent a les necessitats de qui ens envolta; dejuna d’egoisme i omple’t de compassió pels demés.
Triar el que no uses i regalar-lo a qui ho necessita; dejuna de cobdícia i avidesa i omple’t de solidaritat i generositat.
Gaudir de la vida; dejuna de queixar-te i omple’t de les coses senzilles i quotidianes.
Perdonar; dejuna de venjances i rancors i omple’t d’actituds de reconciliació.
Fer una aturada i escoltar; dejuna de crits, soroll i paraules sobreres i omple’t de silenci i escolta activa.
Donar sempre les gràcies; dejuna de descontentaments i omple’t de gratitud.
Escoltar els altres; dejuna d’enuigs i omple’t de senzillesa i paciència.
Obrir-se a la transcendència; dejuna de preocupacions i omple’t de confiança en Déu.

Pot passar que, per a alguns, esdevingui un període excessivament llarg. Potser d’aquí ha sorgit el modisme “llarg com una quaresma” per expressar la sensació que quelcom dura massa. Sigui com sigui, convé recordar que el primer pas cap a una conversió sincera és, naturalment, la voluntat de voler canviar nosaltres mateixos i exercir una autocrítica responsable.

I ara què? Doncs us volem plantejar un repte, com el que vàrem llançar el Bon Dia llarg de Don Bosco. Després de gaudir d’una estona de música tranquil·la i silenci mental, us proposem que féu una mica de revisió interior i expliciteu, en un tiktok adreçat a les persones que més estimeu, algunes actituds i/o coses materials de què podem prescindir. En un segon moment, podeu formular algunes intencions en forma de bons propòsits per fer a partir d’ara. Ens costa sortir de la nostra zona de confort? Segur que sí, però ningú no ha dit que créixer i madurar com a persones sigui d’allò més fàcil. Us animeu?

Dijous 11 de febrer

Carnestoltes és alegria però també mirada interior

Bon dia. Avui és dijous gras, també anomenat dijous Llarder o més popularment dia de la truita, i és el dia amb què comencen els actes de Carnaval o Carnestoltes, que s’allargaran fins al proper dimecres 17, dimecres de cendra, amb l’enterrament del rei Pellofa i l’arribada de la Vella Quaresma. Enguany, dissortadament les restriccions del moment actual motiven que els diferents actes s’hagin de fer al Teatre Monumental, amb aforament limitat. Això sí, es podran veure en directe per Mataró Audiovisual.

Per Carnaval tot s’hi val, diu la dita. I és que aquests dies celebrem arreu una festa ancestral pagana que té l’origen en les celebracions d’acomiadament de l’hivern relacionades amb el cicle solar i el cicle agrícola. Els romans, en concret, tenien les Saturnals, durant les quals es commemorava el regnat del déu del temps: Saturn (Cronos per als grecs). Es tractava d’un període en el decurs del qual no hi havia discòrdies, ni restriccions socials de cap mena, criats i esclaus tenien per uns dies plena llibertat i s’intercanviaven els papers; fins i tot, era costum que els tribunals no actuessin i les accions militars se suspenien. Eren uns dies de deixar-se anar, de disbauxa, que hem anat perpetuant, sobretot en els països que van experimentar més la romanització.

En el microclima de la nostra escola, el temps de Carnestoltes, a més de amb festa i alegria, també va a associat amb una mirada més interior preparatòria de la Quaresma. El vídeo que segueix correspon al tràiler de De Profundis, la pel·lícula feta a partir de pintures a l’oli animades de Miguelanxo Prado amb música de Nani Garci i veu de la soprano Ainhoa Arteta. El títol al·ludeix al fons del mar, des d’on s’alça una música misteriosa. El film també parla d’una casa enmig de l’aigua, d’una violoncel·lista melancòlica, d’un pintor de somnis, d’un nin que canta, d’esques de llum, de balenes que dansen i de sirenes que acompanyen els mariners que han naufragat cap a un món desconegut. Una pel·lícula que ens convida a fer una aturada, a defugir del nostre entorn més immediat, a submergir-nos en un univers de fantasia, a fixar la vista en el nostre interior, a deixar de banda el món de la raó per entrar en el món dels sentits i dels suggeriments, una recepta ideal pel temps que ve de la Quaresma. Una pel·lícula que delectarà sobretot, però no només, a qui gaudeix d’una posta de sol sense paraules.

Amb el desig que us hagi agradat i que siguem receptius envers la crida de Càritas per a la recollida de roba d’infant, que tingueu un bon dia!

Dimecres 10 de febrer

Dijous 4 de febrer

Celebrar Don Bosco

Bon dia. Vull començar avui amb aquesta imatge, perquè ens vincula molt al que estem vivint. Sí, som en un temps complex, incert i crític, però no per això nosaltres ens deturem. La felicitació del dibuixant Fano, a més d’incloure les dues icones salesianes i demanar la nostra protecció en clau multilingüe, incorpora un desig final que ens recorda que la inevitable distància física que hem de tenir entre nosaltres no implica necessàriament distància o allunyament espiritual. Ans al contrari: el temps de pandèmia, malgrat les doloroses circumstàncies, esdevé una oportunitat per allunyar-se del soroll i créixer interiorment.

Com dèiem, l’escola no s’atura i no deixem de significar allò essencial. La setmana passada vàrem celebrar la festa de Don Bosco. Divendres cada nivell de la Secundària, a partir de dos vídeos inicials, va plantejar les seves pròpies dinàmiques.

Després de conèixer la figura de Don Bosco durant el mes de gener, els alumnes de Primer havíem de fer-nos una fotografia recordant aspectes de la seva vida. Amb aquestes fotografies vam fer un mural en què donàvem color a la figura de Don Bosco. D’altra banda, vam treballar també el dia de la Pau a partir del quadre del Guernika, que els alumnes van recrear de forma viva.

2n d’ESO vam celebrar la festa amb diferents activitats; després d’escoltar el Bdia, vam anar a la pista de Don Boni, on vam poder veure les performances de saltar la corda que els companys van preparar des de música i educació física. Després vam veure la pel·lícula “Campeones”, molt recomanable per als qui encara no l’hagueu vista. Tot seguit vam tenir una estona per seguir assajant les escenificacions de la vida de Don Bosco que representarem davant dels companys la setmana que ve. Per acabar la jornada vam fer un kahoot sobre la vida de Don Bosco. Ja sabeu el que passa amb els kahoots, vam acabar el dia ben amunt, amb la sensació que vam celebrar bé la festa de Don Bosco.

A 3r d’ESO vam iniciar la celebració del dia de Don Bosco amb una pel·lícula que volia transmetre el missatge que tothom pot fer realitat els seus somnis si té esperança i és perseverant. I després seguint la línia de Don Bosco, de l’alegria i de la festa vam voler passar el matí a la platja gaudint d’un dia esplèndid, de la natura, i vam aprofitar per buscar moments de distensió, de joc, d’esport i d’alegria amb els companys.

4t d’ESO aprofundirem en els dos reptes de com podem ser testimonis d’esperança i com ens inspira Don Bosco avui. Ens vàrem donar una estona per interioritzar-los i expressar-nos per parelles a través d’un TikTok. Tot seguit, uns tallers de perfil donbosquià: els malabars, karaoke i ball, teatre, jocs d’interior i un de customització que també invitava a expressar-nos en relació al seu llegat. Molta alegria però acompanyada també de temps més interior.

El batxillerat no vam voler deixar d’afegir-nos-en i, després de la visió del documental “La màfia jove”, ens proposàrem reflexionar i actualitzar la figura de Don Bosco: els educadors socials comparteixen vida amb els joves i es comprometen per la dignitat humana: què fem nosaltres per reeducar, per no jutjar ni condemnar tant, per estimar més i millor? Per acabar, també activitat de caire més lúdic: ping-pong, ball i jocs de taula.

Diumenge la comunitat cristiana va dur a terme la tradicional eucaristia dominical amb totes les mesures de seguretat, però a més va donar l’oportunitat de seguir-la en directe a través d’Internet, a la nostra comunitat educativa i especialment als joves de grups i a agrupacions de salesians cooperadors d’altres obres. Va ser una celebració molt participada, tant de manera presencial com virtual. A més, també va tenir un moment molt emotiu recordant el testimoni de la comunitat de Mataró i de dos salesians recentment traspassats molt apreciats per la comunitat educativa.

Acabem el Bon Dia recordant-vos la crida que ens ha arribat de Càritas Mataró. Ja sabeu de la gran feina que fa la bona gent de Càritas. Si s’adrecen a nosaltres, és que la necessitat obliga. Des de Càritas ens demanen, ras i curt, roba d’infant de zero a catorze anys. Per donar-hi resposta el més ràpidament possible, els voluntaris de VOLSJove han muntat unes capses grans per a la recollida en diversos punts de l’escola. És important que portem la roba dins d’una bossa tancada per mantenir les mesures d’higiene anticovid.

Amb el desig que puguem continuar compartint bona nova i donant gràcies a Déu per fer camí amb nosaltres i revelar-se en el rostre de tantes bones persones, que tingueu un molt bon dia!

Dimecres 3 de febrer

Divendres 29 de gener

Festa interna de Don Bosco

Bon dia. Avui fem festa grossa. Per què? Doncs perquè un dia com avui de fa 133 anys va morir a la ciutat italiana de Torí el sacerdot i pedagog Joan Bosco. Com dèiem la setmana passada, un somniador. Però un somniador amb els peus a terra, un corredor de fons que va fundar l’orde religiosa dels salesians amb una missió molt clara: la promoció humana des del camp de l’educació i del lleure, treballant per a la transformació social i la millora del nostre entorn.

Avui dia el somni de Don Bosco és una realitat, i la presència salesiana és immensa: 14063 salesians, 5 continents, 134 països, 7 regions salesianes, 90 inspectories, 1802 obres salesianes, 3693 escoles, 94000 alumnes, 68000 mestres, 830 centres de formació professional, 200300 estudiants, 15000 educadors, 94 universitats i instituts d’ensenyament superior, plataformes d’educació social, esplais, parròquies … Els salesians, en suma, són la major agència educativa del món. Una gran xarxa de la qual, no ho oblideu mai, formarem part tots per sempre.

Això de somniar està molt bé, però aconseguir que els somnis es facin realitat, buf. I més ara, que sembla que tot se’ns giri en contra: els estralls provocats per la pandèmia, la crisi econòmica, les xifres de l’atur, el progressiu aïllament social. Quina mena de futur ens espera als joves?
Doncs mira, Don Bosco deia que tothom pot fer realitat els seus somnis amb confiança i esperança. Confiança i esperança en qui? Doncs primer de tot en tu mateix! També en els qui t’envolten… hi ha molt bona gent al teu voltant! I sobretot confiança en Déu. Ell deia que si el somni és per a millorar el món, Déu s’hi apunta de seguida! És un bon fitxatge, no?

Certament, la història de la construcció del somni de Don Bosco, com ja sabeu a partir de la pel·lícula que veiem durant la Secundària, va estar plena de dificultats i de moments crítics. Però hi ha un episodi de la història de l’Oratori que és bo recordar perquè presenta força similituds amb la situació actual de pandèmia que estem vivint. Som a finals de juliol de 1854 i a Torí esclata la infecció del còlera. Revisant les fonts que narren aquest episodi, impressiona la confiança i la solidaritat que Joan i els joves de l’Oratori mostraren davant de la gent que només es preocupava d’ella mateixa i de les seves necessitats. Ells, com moltes altres bones persones, esdevenen, en temps de crisi i incertesa, testimonis d’esperança.

El Rector Major, Don Ángel Fernández Artime, que és la persona triada entre els salesians per ser el successor de Don Bosco, presenta cada any un lema i unes orientacions que volen il·luminar la mirada, el pensament i l’acció de la congregació en el món. Enguany, el títol de l’estrena és “Ens mou l’esperança”. Escoltem-ne un breu fragment: El sol hace germinar, lo llena todo de flores, el sol de Dios nos da una nueva primavera. Así es, una nueva primavera. Y nosotros: ¿somos gente de primavera o de otoño? Dios nos habla a través de tantas personas, personas que son primavera, personas que saben y han sabido vivir con esperanza. Don Bosco miró más allá de los problemas y esta fuerza para mirar lejos le dio fe y esperanza. Pensemos en la situación del cólera. Había mucha gente que solo se preocupaba de sí misma y de sus necesidades, mientras que Don Bosco y sus muchachos, como otros muchos, trabajaban duro para ayudar a todos a superar esa tragedia. Porque nadie se salva a sí mismo. Y si tienes a alguien que te ama, entonces te salvas. Y todos tenemos a Dios que nos ama.

Seguint, doncs, l’estrena del Rector Major dels salesians, volem proposar a una representació de l’alumnat dels cursos finalistes de la Secundària, 4t d’ESO i 2n de BAT, que són els qui sempre protagonitzen el tancament de les nostres vetllades de Don Bosco, que esdevinguin testimonis d’esperança i ens donin pistes de com podem entrenar-la, perquè en clau cristiana és deure ineludible preguntar-nos si el que estem vivint i patint ens ensenya alguna cosa i si de veritat estem disposades a renovar-nos, a canviar coses i a repensar valors i visions de vida:

Tant de bo que tinguem esperança amb la pandèmia i millorem les relacions familiars entre nosaltres.
Tant de bo que tinguem esperança que la situació viscuda ens ajudi a valorar millor les coses i que el nostre projecte de vida es pugui aconseguir amb esforç i dedicació.
Tant de bo que tinguem esperança i passem de l’aïllament i quedar-nos tancades dins de nosaltres mateixes a obrir-nos als altres.
Tant de bo que tinguem esperança, aconseguim sortir de la buidor existencial i mostrar-nos oberts a la transcendència.
Tant de bo que tinguem esperança que la societat s’uneixi per superar aquesta pandèmia i així puguem tornar a la normalitat.
Tant de bo que tinguem esperança que la societat del futur sigui més comprensible i empàtica envers els altres.
Tant de bo que tinguem esperança per superar la divisió, les faltes de respecte, l’egocentrisme i ser capaços de canviar-ho per la fraternitat i obrir el cor als nostres companys.
Tant de bo que tinguem esperança i passem del desànim, la desmotivació i el pessimisme a una gran confiança i a fer realitat el somni de Don Bosco.

Moments de crisi com aquest palesen que l’esperança es converteix en virtut comunitària que s’alimenta amb l’exemple mutu i a través de la comunió fraterna. De casos en tenim a dojo, començant pel personal sanitari i acabant per la gent del món educatiu. En tot cas, i retornant a la figura del nostre fundador, el seu llegat ens mostra la cara més transcendent de l’esperança, car ell creia fermament en la Providència. Una fe-confiança que participa ja en la configuració del projecte de vida i que es fa cada cop més gran amb el transcurs dels anys. Una mena de fil conductor que recorre la seva existència i tot allò a què ha donat vida. Amb el desig que nosaltres vulguem ser també testimonis d’aquesta esperança, que tingueu un molt bon dia!

Dijous 28 de gener

Dia Escolar de la No violència I de la Pau

Déu Vos Guard. Estem ja a la darrera setmana del mes de gener i gairebé a l’equador del curs. Un curs, és veritat, ben diferent, però que de moment estem salvant dignament gràcies al coratge i a l’enteresa de l’alumnat, professorat i personal d’Administració i Serveis. Tothom recorda aquelles setmanes en què l’escola, buida de persones i de vida, plorava. Els qui tenim una sensibilitat més religiosa donem gràcies a Déu que l’escola romangui oberta i li demanem que tant de bo pugui continuar així fins al mes de juny. Volem, en efecte, seguir aspirant a la màxima normalitat possible i, per això, no volem deixar de significar, ni que sigui només amb aquest Bon Dia, el DENIP, Dia Escolar de la No violència i de la Pau.

El Dia Escolar de la No violència i la Pau se celebra cada 30 de gener, en commemoració de l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. Durant aquesta jornada els centres educatius organitzen diferents activitats per difondre els valors de la no violència i la pau. Podríem parlar de les guerres i de les injustícies que hi ha al món. Avui seria un bon dia per fer-ho. Però on cadascú de nosaltres pot tenir un paper actiu per treballar per la pau i la no violència és aquí, a l’escola. Aquí és on hem de demostrar el compromís real que tenim amb aquests valors. Hem de saber detectar situacions que es poden donar a les aules, al passadís, als patis i que sovint deixen a la persona que les pateix sense resposta.

Hi ha maltractaments físics directes. Aquests són molt evidents: amenaçar o pegar. Però també poden ser indirectes: amagar, trencar o robar objectes personals o material escolar d’algú. Això també és violència.

Hi ha maltractaments verbals: insultar, parlar malament d’algú, inventar rumors, ignorar algú, no dirigir-li la paraula, no deixar que participi amb la resta del grup, pressionar els companys perquè no hi parlin i no es relacionin amb aquesta persona. Això passa i també és violència.

Amenaçar per provocar por, per aconseguir un objecte o diners. Obligar a fer coses en contra de la voluntat de l’altre, fer xantatge, escriure missatges intimidatoris o que ridiculitzin l’altre persona a les xarxes socials. Això també és violència.

Si tens aquestes actituds agressives, deixa de molestar els altres. Pensa què estàs fent i pregunta’t si t’agradaria que t’ho fessin a tu.

Si les estàs patint, no et sentis culpable i demana ajuda tan aviat com puguis.

Si n’ets un espectador, no passis de llarg. El teu silenci et farà còmplice. Implica’t i dona suport a la víctima. Parla amb els professors o amb la teva família. No ets un ‘xivato’. Ets una persona responsable.

Us demanem, doncs, un minut de silenci. Un minut per recordar les violències que tenim més a prop nostre i que fan patir alguns dels vostres companys d’aula i d’escola. Us demanem una actitud de respecte, silenci i empatia.

Que tingueu un molt bon dia!

Dimecres 27 de gener

Dijous 21 de gener

S’acosta Don Bosco

S’acosta Don Bosco Déu Vos Guard. Ja passat el bell mig del mes de gener, s’acosta la diada de Sant Joan Bosco. Cada any recordem don Bosco, recordem tot el que ell ha fet, el seu estil, la seva vocació envers els joves. Joan Bosco va ser un home de vida activa, entregada als altres, però també amb una rica vida espiritual. Don Bosco fou una persona que feia cas als seus somnis quan encara ni Freud ni Jung hi eren. Se’l coneixia pel somniador. Un profeta, vaja. Un home capaç d’avançar-se als seus temps. que reclamava dels joves que estessin sempre alegres. Considerava l’alegria com una qualitat imprescindible per poder madurar, créixer i viure interiorment. Sempre alegre en companyia dels joves. Per a aquesta actitud d’acollida incondicional i de confiança enorme en els seus talents, els salesians han encunyat un terme italià, amorevolezza, una estimació des del cor. I aquesta és la base del seu mètode pedagògic, el sistema preventiu: que el jovent se senti estimat i respectat, i així pugui extraure el millor de si mateix.

D’altra banda, Don Bosco era especialment sensible al teatre, al cinema, a la música, als jocs de malabars, al circ. En suma, a tot allò que fa referència a l’àmbit de la comunicació i de l’expressió artística i al món de l’espectacle. Tenia molt clar, a més, que les festes havien de vincular-se a la veritable vivència: celebrem allò que vivim. Però també valorava molt que es visqués intensament allò que se celebrava: vivim més intensament allò que festegem. Per tot plegat, us convidem a engrescar-vos amb les activitats de les hores COR prèvies i a participar de les propostes que aquest any us farem per a cada nivell el proper divendres 29. Perquè, tot i l’excepcional situació que estem vivint, no volem pas renunciar a la celebració de la festa del nostre fundador. Que tingueu un molt bon dia!

Dimecres 20 de gener

Dijous 14 de gener

Eco de les campanyes nadalenques

Déu Vos Guard. Com és costum cada any, iniciem el temps d’Epifania, és a dir, de la vinguda de Jesús al món dels homes, amb un retorn de com han anat les nostres dues campanyes nadalenques: la recollida d’aliments i la campanya de Reis. Han estat una oportunitat per donar forma concreta a les nostres voluntats solidàries. Més encara, en la situació complexa i difícil de pandèmia. Un context que fàcilment hagués pogut generar inacció, però que finalment ha propiciat que traguem el millor de nosaltres mateixes.

ÒSCAR: M’agradaria felicitar-vos. Aquest any, un any difícil per tot el que hem viscut i encara estem vivint, hem aconseguit rebentar els índex de participació de la campanya d’altres anys, especialment a les etapes d’Infantil i Primària. Perquè us en feu una idea, altres anys havíem omplert la furgoneta fins a dalt i llestos, però enguany han hagut de fer 3 viatges amb la furgoneta plena. Aquest èxit tan rotund no té una sola cara visible, sinó que és el resultat de l’esforç de tota la Comunitat EducativoPastoral. La resposta ha sigut brutal, tant que els mateixos voluntaris que han vingut estaven al·lucinant. ENHORABONA, així, en majúscules. De ben segur que hem ajudat a moltíssimes famílies que ho necessiten. Gràcies, des del cor.

REIS MAGS (adreçant-se bàsicament als padrins): Estimats padrins i padrines. Gràcies, germans i germanes. Gracias por participar en la campaña de Reyes. Aquest any la COVID ha fet més difícil la campanya, però tots junts l’hem tirat endavant. Gràcies a Déu aquest any estem aquí, tant de bo estiguem aquí l’any vinent. Gracias a vosotros ningún niño se ha quedado sin regalo. Tots plegats hem portat màgia i il·lusió a la llar de cent-cinquanta infants. Gràcies per haver regalat el que els infants han demanat. Gràcies i fins l’any vinent. Recordad, portaros bien y nos veremos el año que viene.

Aprofitem l’avinentesa per donar gràcies al Senyor, que haguem estat capaços de concretar i dur a terme aquestes dues campanyes tan tradicionals curs rere curs. I també per demanar-li que continuï compartint amb nosaltres els bons i els mals moments de les nostres vides. Que tingueu un molt bon dia!

Dimecres 13 de gener

Dijous 17 de desembre

Celebrem el Nadal

Déu Vos Guard. El vídeo que acabem de veure ens mostra una de les coses que més valorem durant aquests propers dies de Nadal i que és la celebració familiar. Tanmateix, amb un punt d’ironia i sarcasme, apareix un dels temes estrella del món educatiu: l’ús (i abús) de les noves tecnologies i, especialment, en contextos de trobada amb altres persones.

Nadal és temps de regals. Sovint ens trenquem el cap per buscar regals originals. I de vegades tan sols aconseguim gastar diners en coses extravagants. Hi ha una altra manera de fer regals, menys costosa en l’econòmic, més interessant humanament parlant. Aquests són alguns regals que pots fer aquest Nadal i que, a més de no costar res, són extraordinàriament portadors d’esperança i te’ls agrairan molt més.

A. El regal d’escoltar. Però realment escoltar, sense interrompre, badallar o criticar. Només escoltar. I si et poses en el lloc de la persona que t’explica els seus problemes o preocupacions, ho estaràs fent de forma genial.

B. El regal de l’afecte. Ser generós amb petons, abraçades, una paraula amable, una encaixada de mans. Amb aquestes petites accions demostres l’afecte per la teva família i amics.

C. El regal del somriure. Omple’t la vida de imatges amb somriures, dibuixos, caricatures, i el teu regal dirà «m’agrada riure amb tu»

D. El regal d’una nota escrita. Pot ser un simple «gràcies per ajudar-me». Un detall així pot ser recordat tota una vida, fins i tot canviar-la.

E. El regal del reconeixement. Un simple, però sincer «estàs guapíssima amb aquest vestit», «has fet una gran feina», «sense el teu ajut no hauria acabat aquesta tasca», «va ser un sopar magnífic»… poden convertir en especial un dia ordinari.

F. El regal del favor. Cada dia procura fer un favor. I demanar les coses «si us plau».

G. El regal de la gratitud. Una manera de fer sentir bé als altres és dir coses com: «moltes gràcies», «quina sort tenir-te a prop».

Aquests regals haurien de ser els primers i més importants a fer…

En clau més cristiana, i per viure un Nadal realment veritable i que no converteixi en rutina simpàtica i familiar una festa tan extraordinària com és la celebració que Déu es fa Infant de Betlem, ens atrevim a suggerir-vos coses com ara les següents:

Posem un pessebre a casa i demanem per la pau al món cada dia davant d’ell.
Llegim diàriament un fragment de l’Evangeli o un poema/cançó/frase/text inspirador.
Fem algun donatiu solidari a qualsevol de les moltes organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a fer una mica millor el món.
Prescindim de part del temps que dediquem a Internet i regalem-lo a la família o a les amistats que fa temps que no veiem.
No deixem passar les festes sense participar de l’Eucaristia.
Obrim bé els ulls per veure persones necessitades prop nostre. Solen passar desapercebudes, tot i que estiguin al nostre costat.
Truquem o escrivim a alguna persona que estigui vivint un mal moment o una mala ratxa.
Fem algun moment de retir o d’interioritat personal que prepari el nostre cor per rebre el gran regal del Nadal en forma de l’Infant de Betlem.

Aquest any, si pots, ajuda més que mai. No mostris indiferència. Ajuda’ns a ajudar. Moltes gràcies en nom de l’ENTORN i dels usuaris qui s’hi adrecen.

Dimecres 16 de desembre

12.OBERTA

Sabeu per què m’agrada aquest poema?

perquè parla de les mans:

fines i delicades

amples i curtides

mans que planten

mans que creen

mans que estimen

Les mans modelen, canvien estats, donen forma a l’argila.

«Les mans de Déu són clares com el vent i tèbies com la sorra,

engendren les arrels i enlairen l’arbre,

encenen les estrelles,

desen llavors de dents al ventre d’una dona,

dibuixen les constel·lacions.

Les mans de Déu t’han lliurat el desig i les paraules,

tensen els ulls al gest de la mirada,

et permeten la tendresa i l’odi.

Les mans de Déu són fèrtils com la sang,

necessàries com l’aigua,

fan que et bategui el cor,

t’han creat de la terra,

i a la terra et retornen».

Carles Duarte

Les nostres mans

i les mans de Déu…

es confonen.

M’agrada aquest poema perquè ens obre a la transcendència des de la humil naturalesa humana: la nostra, la vostra.

Dijous 10 de desembre

Campanya de recollida d’aliments

Déu Vos Guard. “La fragilitat és innata a les persones. Estem cridats a ser comunitat”. Amb aquesta afirmació acaba un curt que ens convida a reflexionar sobre l’extrema vulnerabilitat de la condició humana. La gent que desenvolupa la seva activitat orientadora i educativa en l’àmbit de la comunitat, treballadors i educadors socials, ens confirmen que qui s’adreça a entitats com ara Càritas o Creu Roja ho fa perquè ha perdut més d’un dels tres pilars fonamentals que representen la CASA, la FEINA i el cercle de relacions FAMÍLIA i/o AMISTATS.

Aquesta pèrdua acaba generant l’aparició de necessitats bàsiques urgents com ara són: l’ALIMENTACIÓ, el PAGAMENT de rebuts o la SALUT, entre d’altres. La campanya de recollida d’aliments vol intentar cobrir una d’aquestes necessitats bàsiques. Enguany, la situació de la COVID ha deixat multitud de famílies en situació de precarietat alimentària:

Papa, què hi ha per sopar? Per a molts la nova realitat és una nevera buida.

La imatge de la nevera buida no ens pot deixar indiferents. Què podem portar? Enguany les necessitats han canviat una mica i principalment, us demanem: LLET, LLEGUMS, OLI, PASTA, ARRÒS, TOMÀQUET FREGIT, CONSERVES (Sardines, tonyina,…), SUCS DE FRUITA i SABÓ D’HIGIENE PERSONAL. Podem deixar els aliments en les caixes que s’habilitaran a cada aula fins al proper dijous.

Tot el que recollim anirà destinat a omplir les lleixes del supermercat l’ENTORN, gestionat per Càritas i Creu Roja de Mataró. Aquí s’hi adrecen els usuaris i poden bescanviar els punts que porten (com si fossin diners) per aquests aliments de primera necessitat.

Aquest any, si pots, ajuda més que mai. Ajuda’ns a ajudar. Moltes gràcies en nom de l’ENTORN i dels seus usuaris, els quals malauradament no paren de créixer any rere any. Que tingueu un molt bon dia.

Dimecres 9 de desembre

11.RESILIENT

Els 10 manaments de les persones resilients
Tots podem ser resilients, sí, però hem de tenir en compte alguns hàbits i creences que, malgrat que poden ser tan variats i flexibles com formes hi ha de viure la vida, tenen a veure amb els següents aspectes. Abans de compartir el decàleg, us demanem que feu un esforç de concentració i resiliència per seguir l´argumentari. Les persones resilients:

Prenen mesures per millorar la seva autoestima. Reconeixen que les accions que fan avui canviaran la manera de percebre’s el dia de demà. Per això orienten part de les seves accions cap a la millora de l’autoestima i l’autoconfiança, i ho fan de forma més o menys conscient, per assegurar-se l’eficàcia d’aquestes mesures i ser constants en aquesta tasca.
Se submergeixen en feines creatives. Aquesta és una de les formes de fer que tots els nostres pensaments s’enfoquin cap a la resolució d’un repte nou. La percepció d’estar creant quelcom original fa que aquest hàbit sigui altament estimulant, i la sensació d’haver acabat una peça de treball que és única al món és molt agradable.
Mantenen una actitud estoica quan toca. Són capaces de detectar les situacions en les quals és pràcticament impossible fer que el context canviï a curt o mitjà termini. No es plantegen il·lusions vanes i els seus esforços per adaptar-se al que els succeeix se centren en gestionar la seva manera d’experimentar el que passa en aquesta nova situació.
No deixen de buscar objectius. Acceptar situacions que, en principi, semblen molt dolentes no significa que, a partir d’aquell moment, tots els aspectes de la vida de la persona girin a l’entorn d’aquest context percebut com a negatiu. Les persones resilients saben treure profit a l’atenció selectiva; és a dir, no pensen tot el dia en les coses dolentes que els passen, sinó que se centren en els objectius que volen desenvolupar. Fixar-nos fites amb un significat personal és el que ens permet gestionar bé els nostres hàbits i prendre el comandament dels nostres actes.
S’envolten de persones amb una actitud positiva. Assumeixen l’existència d’una font anxiògena que els pot causar tensió, però, lluny d’ignorar-la o de suprimir el seu record, simplement dirigeixen la seva atenció cap a una altra banda. Envoltar-se d’una comunitat receptiva i que doni suport als seus membres és una bona manera de facilitar la gestió de les emocions.
També s’envolten de tot tipus de persones. Viure la vida amb normalitat implica no estar limitat per una bombolla d’amistats i coneguts que compleixin unes característiques determinades. Una persona amb un bon domini de les estratègies per afrontar situacions no tindrà problemes en interactuar, de tant en tant, amb tot tipus de persones.
Fan, fan i fan. Mantenir una actitud activa ajuda a centrar-se i a arribar als objectius desitjats, i això repercuteix positivament sobre la seva pròpia autoestima i autoconfiança.
Practiquen esport o algun tipus de meditació. L’esport serveix per relaxar-se i guanyar autoconfiança. La meditació facilita l’aparició de pensaments positius i redueix l’estrès. Aquests dos hàbits són rutines molt sòlides per al dia a dia.
Utilitzen l’humor per empoderar-se. L’humor és clau; permet treure importància a les coses a canvi d’un somriure. Fer bromes (espontànies i gracioses) sobre quelcom relacionat amb els problemes personals és molt saludable, ja que s’aborda el tema obtenint una resposta emocional agradable i ens alleuja del pes de l’estrès.
Reserven moments per pensar què poden fer a llarg termini. Enfrontar-se a les adversitats significa mirar més enllà de l’estrès o la tristor que pot experimentar-se de tant en tant. Planificar objectius a llarg termini ajuda a mantenir els pensaments fixes en les coses que poden ser canviades cap a millor. El fet de poder canviar materialment el context fa que sigui més fàcil plantar cara a les situacions negatives.

Amb quin d’aquests trets t´identifiques més?

Dijous 3 de desembre

Fent camí cap al Nadal

Déu Vos Guard. Una benvinguda amable, una salutació plenament adient per a l’actual temps d’espera i camí cap al Nadal. Un compliment que incorpora un bon desig envers els altres. L’Advent, com resen els cartells de la campanya, arriba per despertar-nos i ens anima a cercar dins nostre l’Infant de Betlem que dóna llum i sentit al Nadal. Com a temps d’esperança i preparatori del naixement de Jesús, l’Advent ens convida a fer una aturada, a trobar-nos amb nosaltres mateixos i a reflexionar sobre la nostra vida fent-nos conscients d’allò que no ens agrada i que és possible canviar-ho.

Temps d’espera i esperança, temps d’alegria a l’espera d’un convidat a la nostra taula, temps d’optimisme, temps d’energia positiva.
Temps de reflexió, temps de trobar-nos amb nosaltres mateixos i d’anar més endins, més a fons. Temps de contemplar, temps d’agrair, temps de pregar.
Temps d’acostar-nos a Jesús i preguntar-li què vol realment de nosaltres, temps de reconciliar-nos, temps de purificar-nos i de renéixer com a homes nous, temps d’estar oberts a canviar coses començant per nosaltres mateixos.
Temps de solidaritat, temps d’actuar envers els altres, temps de tenir presents els més desfavorits i els més necessitats.

En clau cristiana, l’objectiu, en definitiva, és fer lloc al nostre cor per redescobrir el significat de l’arribada d’Aquell qui neix pobre entre els pobres i per viure un Nadal amb sentit, lluny de la dinàmica automatitzada i consumista, agraint els dons que rebem de la Terra i optant per una vida més austera i coherent amb els valors del Regne. Que tingueu un molt bon dia.

Dimecres 2 de desembre

10. COMUNICATIVA

SOM

Som paraula

PARAULES

I ens agafaran de la mà

Fins que tot s’acabi

TOT

Hem de capturar-les, alimentar-les

ESTIMAR-LES

I aquest poema de Miquel Martí i Pol ens n’ensenya.

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,

si voleu, ordenades amb aliva arquitectura

contra el vent i la llum,

contra els cataclismes,

en fi, contra els fenòmens externs

i les internes rutes angoixoses.

Ens nodrim de paraules

i, algunes vegades, habitem en elles,

així en els mots elementals de la infantesa,

o en les acurades oracions

dedicades a lloar l’eterna bellesa femenina,

o, encara, en les darreres frases

del discurs de la vida.

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres

perquè ho anem assimilant,

perquè ho puguem convertir en paraules

i perduri en el temps,

el temps que no és res més

que un gran bosc de paraules.

I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.

I més d’un cop ens hem reconegut

en alguna antiquíssima soca,

com la reproducció estrafeta

d’una pintura antiga,

i hem restat indecisos

com aquell que desconeix la ciutat que visita.

Però la nostra missió és parlar.

Donar llum de paraula

a les coses inconcretes.

Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva

perquè triomfem en elles.

Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

Miquel Martí i Pol, Paraules al vent

Dijous 26 de novembre

S’acosta l’Advent: anima’t a fer la felicitació de Nadal de l’escola

Diumenge que ve és el primer diumenge d’Advent, un temps d’espera i d’esperança. Ho volem celebrar proposant-vos un repte: preparar la felicitació de Nadal de l’escola. En cursos anteriors se n’havien cuidat els més petits de la casa. Aquest any recollim el repte des de la Secundària. Es una proposta adreçada a tot l’alumnat de l’ESO i no està vinculada a cap matèria. Animeu-vos, desperteu la vostra creativitat i seguiu les pautes que us dóna el següent vídeo :

Aquest any tenim un gran repte. És preparar la felicitació de Nadal de l’escola.
Podem fer un clip o una postal digital.
Aquest vídeo no pot durar més de mig minut.
Cal escollir arxius d’àudio que es puguin entendre.
Si fas un clip de vídeo has d’exportar-lo a mp4.
Si optes per la postal pots fer-la en paper i escanejar-la.
També pots editar-ho directament des de l’ordinador, sempre i quan tinguis una bona resolució d’imatges.
Si afegiu text, s’ha de llegir amb claredat.
Això s’ha de guardar en un arxiu jpg.
És necessari incorporar a un lloc destacat símbols cristians del Nadal, com ara són l’estel, el pessebre, l’espelma.
Com sempre, no poden haver-hi errades ortogràfiques ni de redacció.
Habilitarem una tasca del moodle, perquè pugueu enviar-ho.
Per felicitar aquest Nadal, totes SOM 1.

Dimecres 25 de novembre

CRÍTICA

Pensar críticament és una actitud imprescindible a la vida. Ser crítics ens ajuda a tenir una societat tan justa i tan digna com sigui possible.

Els infants exerciten i utilitzen el pensament crític de manera innata. Una de les moltes proves senzilles que podeu fer per comprovar-ho és oferir qualsevol objecte simple a un nen petit i ensenyar-li com es fa servir. Automàticament començarà a experimentar-hi de totes les maneres possibles, portant-ne els usos fins al límit, molt més enllà del que vosaltres li hàgiu mostrat. És a dir, analitzarà l’estructura i el mossegarà, el llençarà o el doblegarà per posar-lo a prova. Aquesta ‘avaluació’ constant que fan els infants de tot allò nou que descobreixen és un dels aspectes fonamentals de la definició de pensament crític.

A mesura que ens fem grans, es van limitant les vegades que utilitzem el pensament crític i donem per certes i incontestables moltes dades i opinions que no hem contrastat.

El motiu d’aquest canvi és simple. Utilitzar el pensament crític a través de l’anàlisi i el contrast de dades és una tasca que consumeix molts recursos al nostre cervell. En altres paraules, cansa. Per això és tan important viure aquest procés de pensament crític amb plaer. Trobar el gust a observar, a badar, a escoltar diferents opinions, a fer-se preguntes, a dubtar i a ampliar la nostra mirada sobre el món que ens envolta.

Per pensar de manera crítica cal dedicar-hi temps, mantenir la curiositat al llarg de tota la vida, dubtar d’idees que pensàvem que eren certes, buscar arguments, conversar i discutir amb els altres i escoltar activament a tothom.

De fet, hi ha un home apassionant, filòsof de soca rel, que es deia Sòcrates que va portar fins a l’extrem el llistat que acabem de llegir i que es pot resumir en una de les seves frases més celebrades:

L’únic coneixement veritable és saber que no saps res

Aquests bons dies són una glossa del següent article:

Bueno, David Es pot aprendre a pensar críticament

Dijous 19 de novembre

Campanya de Reis: cap infant sense regal

Per aquí han passat els Reis Mags.
Per aquí, també.
Per aquí no han passat.
Fes que passin per tot arreu!

Com haureu endevinat, aquest vídeo ens anuncia la imminència d’una de les campanyes emblemàtiques de la nostra Obra: la campanya de Reis. En efecte, tot i l’excepcionalitat de la pandèmia, aquest any no volem renunciar a res. El temps d’Advent-Nadal ens obre la porta a endinsar-nos en la nostra interioritat i anar a fons cap endins. Però també volem que sigui una oportunitat per projectar-nos cap en fora i desenvolupar la nostra vessant més solidària. Escoltem amb atenció la crida que ens fan des de VOLSJove, agrupem-nos per apadrinar algun regal, fem-ne difusió a casa i en el nostre entorn familiar.

Un dels moments més màgics de l’any és la Nit de Reis, on tots els infants que es porten bé durant tot l’any reben els seus regals. Malauradament, de vegades els Reis no poden arribar a totes les cases. Per això la nostra Campanya de Reis és tan important, perquè no volem que cap infant es quedi sense el seu regal.
Us preguntareu: com podem participar? La manera de participar és apadrinant un infant amb un regal de necessitat i un d’il·lusió. El de necessitat pot ser, per exemple, sabates o roba; el d’il·lusió, la joguina que més desitgi. Una vegada participeu, rebreu una carta manuscrita d’aquest infant que indica lògicament aquests regals. I el que haureu de fer és comprar aquests regals, amb un preu no massa elevat (aproximadament uns 20 euros per regal), embolicar-lo i posar un codi que ja indicarà la carta. I un cop el tingueu, l’haureu de portar a la recepció de l’escola, i nosaltres ja ho gestionarem. L’any passat, per exemple, vam repartir a la casa de 190 infants un total de 340 regals.
Per inscriure’ns, la data límit és el 8 de desembre i ho podeu fer a través d’un formulari que hi ha al web de l’escola, o bé enviant un correu a reis@mataro.salesians.cat Aquest any, que la il·lusió arribi a totes les cases!

En clau pastoral, no podem menys que agrair el fet de poder estar en comunió amb tanta bona gent disposada a fer del nostre entorn un món més just i solidari. Que el Senyor continuï mantenint viva dins nostre la flama de l’acció i el servei vers els altres, sobretot els més necessitats. Que tingueu un molt bon dia.

Dimecres 18 de novembre

8.AUTÒNOMA

Forrest Gump és la història d’un home que fa el camí per assolir la seva autonomia.

Amb la seva autoestima i amb la pràctica de la voluntat es converteix en un home lliure, que decideix cada pas de la seva vida.

Dijous 12 de novembre

Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas puede cambiar el mundo

Amb aquest curt del dissenyador uruguaià resident a Barcelona, Sebastian Baptista, volem incidir de nou en un dels pilars de la nostra campanya d’enguany SOM 1: la importància del reciclatge i de l’ús racional i sostenible dels recursos. En el rerefons, la necessitat que tothom ens sentim interpel·lats, ens hi involucrem i comencem a fer canvis de fons en la nostra manera de pensar i, sobretot, en la nostra manera d’actuar.

Diumenge passat, més de 20 joves del Moviment Juvenil Salesià de Mataró ens vàrem trobar virtualment.
Passat l’estiu, VOLSJove ens volíem retrobar i engegar la nova dinàmica de treball per comissions amb què volem treballar aquest curs.
L’excepcional situació de pandèmia que estem vivint no pot deturar les nostres profundes conviccions.
Les alumnes i exalumnes de VOLSJove no volem deixar de ser agents sensibilitzadors i transformadors del nostre entorn més immediat!
Això ho portem interioritzat en el nostre ADN des que fa uns anys, en una trobada interestatal amb altres grups de l’Espiral Solidària salesiana, una frase d’Eduardo Galeano ens va arribar a l’ànima:
“Mucha gente pequeña, en muchos lugares pequeños, haciendo cosas pequeñas puede cambiar el mundo”.

En clau pastoral, no podem menys que agrair al Senyor el fet de poder estar en comunió amb tants joves disposats a fer del nostre entorn un món més just i solidari. Acabem demanant-li que ens continuï donant la llum necessària per mantenir viu aquest petit miracle a la nostra casa de Mataró. Que tingueu un molt bon dia.

Dimecres 11 de novembre

Els treballadors motivats i feliços són uns dels actius més importants de les empreses. Segons un estudi de la Universitat de Warwick, els treballadors que tenen millor salut emocional i que se senten més ben valorats per l’empresa on treballen, són un 12% més productius que la mitjana dels treballadors. De la mateixa manera, els empleats descontents són un 10% menys productius.

Avui hem escrit una llista de vuit punts, per penjar a l’aula, a la cuina o a la vostra habitació sobre com convertir-te en una persona que participa per millorar el seu entorn.

1. Tracta les persones com t’agradaria que et tractessin a tu.

2. Proposa reptes i explica als altres els teus objectius.

3. Alimenta la teva autonomia i la dels que t’envolten.

4. Reconeix els teus encerts i els dels altres.

5. Aprèn dels errors.

6. Valora cada acció com una oportunitat de comunicació.

7. Sigues honest i coherent.

8. Diverteix-te mentre treballes per donar forma als teus compromisos.

Dijous 5 de novembre

Dia Internacional per a la prevenció del medi ambient

Steve Cutts, de qui ja vam veure un curt fa un parell o tres de setmanes, ens recorda, un cop més i no són pas pocs, que els humans tenim molt a veure amb la degradació del nostre planeta. Serveixi aquest vídeo per prendre’n consciència. Avui és el Dia Internacional de sensibilització dels sunamis (la setmana passada, sense anar més lluny, en vam tenir un associat a un terratrèmol, que va devastar terres gregues i turques). Demà divendres és el Dia Internacional per a la prevenció de l’explotació del medi ambient en la guerra i els conflictes armats. La nostra ONG Bosco Global se’n fa ressò a la seva publicació mensual “Tauler Solidari” i ens recorda que la celebració dels Dies Internacionals ens dona l’oportunitat de fer pedagogia envers temes relacionats amb els drets humans, el desenvolupament sostenible o la salut a l’hora que pretén cridar l’atenció dels mitjans de comunicació perquè insisteixin a l’opinió pública que existeixen un munt de problemes sense resoldre. En clau pastoral, a més de sentir-nos interpel·lats i començar a actuar des de les nostres individualitats, també podem afegir-nos a la pregària del papa Francesc en forma d’intenció, reflexió i demanda. Que tingueu un molt bon dia.

Dimecres 4 de novembre

ENGINYOSA

Mireu el vídeo Todos tenemos un talento

Transformar, convertir el que coneixem en una nova realitat? Un joc tradicional, un estri que té un ús concret i algú, li dóna la volta, el transforma.

No és això ésser enginyós?

Dijous 29 d’octubre

Max i la seva ombra

El protagonista d’aquest delicat conte il·lustrat ha nascut amb una ombra que el segueix per tot arreu. El mateix ens passa a nosaltres. En general, Ella percep que les persones solem defugir-la. El Max, per contra, l’accepta amb normalitat. Sap, o intueix, que forma part de la seva condició humana. Serveixi aquest conte per donar context als costums i festes del proper cap de setmana: la castanyada, la diada de Tots Sants, la celebració del Halloween i la festa dels Fidels Difunts. El nexe comú de totes elles és el record i la solidaritat esperançada envers les persones estimades qui han travessat el misteriós llindar de la mort.

LAURA (filologia anglesa): El mot halloween ve de la fusió dels ètims de l’anglès antic all que significa “tots/totes”, hallow que vol dir “sant” i even que es refereix a la tarda-nit. Per tant, es tracta d’un nom parlant amb el sentit de “vespre o vigília de tots els sants”. A molts llocs, infants i joves visiten les cases del barri disfressats de morts, de vegades recitant alguns versos o cançons a canvi de menjar. Les carbasses il·luminades vindrien de l’antiga tradició celta de buidar naps, posar carbó dins i posar-los prop de les tombes per assenyalar als seus difunts més estimats el camí de tornada i donar-los la benvinguda al món dels vius.

ELISA (geografia i història): “Per tots Sants, castanyes i panellets”. Aquesta dita ens recorda que castanyes i panellets eren les principals ofrenes que els fidels feien a les esglésies o a les tombes dels difunts perquè no els faltés de res en el seu viatge al més enllà. Aquesta pràctica, en el fons, és una reminiscència dels àpats funeraris celebrats antigament en comú al costat del sepulcre del difunt i que avui és encara vigent en la tradició de fer un àpat familiar molt ritual quan mor un ésser estimat.

JOSE ANTONIO (ciències religioses): els propers dies 01 i 02 de novembre són dues festes cristianes importants del nostre calendari. En realitat, Tots Sants és la jornada en què els vius honorem els morts, i els Fidels Difunts és el dia que els morts visiten els vius. Aquesta segona afirmació, que pot desconcertar, significa la veritable aportació del cristianisme a una festa ja present no només en el món romà sinó en l’antiga tradició cèltica. Tot plegat ens porta pensar en els nostres avantpassats i en aquells que ens han precedit fent un camí realment modèlic.

La mort, en clau cristiana, és punt final de la vida terrenal, però alhora albada i porta d’entrada a una vida nova a la cerca de la comunió feliç en Déu per tota l’eternitat. Els cristians som al món per viure i donar testimoni d’aquesta esperança. En aquest sentit, la nostra pregària d’aquests dies pot ser per invocar el sant o patró preferit, però també per als difunts que es troben en trànsit cap a la vida eterna. També podem tenir un pensament per a persones properes, familiars o amics que ja ens han deixat. Que tingueu un molt bon dia.

Dimecres 28 d’octubre

EMPRENEDORA

“No te rindas”

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Mario Benedetti

Amb aquest fantàstic poema de Mario Benedetti llegit per la Júlia Cabrera de 2n de Batxillerat volem ilustrar la passió que caracteritza les persones EMPRENEDORES.

i tu…, et rendeixes amb facilitat?

Dijous 22 d’octubre

Història d’una mà

Aquesta “Història d’una mà” que acabem de veure ens continua alineant amb els objectius de la nostra campanya anual “SOM1” i amb la realitat de les missions que estem treballant a partir del passat DOMUND. El seu lema és plenament vigent: “Canviem la mirada per canviar el món”, “Sortim de les nostres zones de confort, canviem nosaltres per esdevenir agents renovadors de la societat que ens envolta, canviem nosaltres per canviar el món”.

Dins de les múltiples opcions que tenim al nostre abast per fer realitat aquest impuls transformador hi ha l’oferta de grups de l’IEF que ja va començar a funcionar divendres passat. Així, poc més de 100 infants i joves, des de 3r d’Educació Primària fins a 2nBAT, van iniciar el seu itinerari d’enguany amb totes les mesures de prevenció i seguretat però sense perdre l’optimisme i l’esperança.

Tanmateix, l’oferta de la nostra pastoral juvenil no s’acaba aquí. En breu, la setmana que ve en concret, VOLSJove farà la presentació al Batxillerat de com pensem enguany organitzar el treball per comissions sobre valors socials. Tampoc volem deixar de fer esment a la tasca desenvolupada a terme fins ara des de la comissió ecologista de l’escola EcoSalesMat. Sent proactius i col·laboradors envers les seves propostes també estem canviant la mirada i canviant el món. Donem gràcies que aquestes iniciatives tan joioses puguin continuar desenvolupant-se a casa nostra. Que tingueu un molt bon dia.

Dimecres 21 d’octubre

Avui us proposem un qüestionari personal. Us convidem a comptar les respostes afirmatives amb els dits de les mans. Són 11 preguntes.

Comencem:

1. Et consideres una persona creativa i amb la ment oberta?

2. Ets observador i analític?

3. Saps identificar els problemes de seguida?

4. Penses abans d’actuar?

5.Mires de no rendir-te amb facilitat?

6. Prens la iniciativa per resoldre els problemes del dia a dia?

7. Quan necessites alguna cosa, la demanes?

8. Quan tens una idea, la comparteixes?

9. Mantens la calma en situacions de pressió?

10. Ets optimista?

11. Acceptes les crítiques constructives?

Si has respost afirmativament a la majoria de preguntes, felicitats ets una persona RESOLUTIVA. Si no és així, no passa res…Poc a poc, ves incorporant alguna de les actituds que han sortit en el qüestionari.

Dijous 15 d’octubre

Avui volem significar el DOMUND, el dia mundial de les missions. El vídeo que acabem de veure ens presenta els missioners com el que veritablement són: persones que fan una opció de vida lluny del seu lloc d’origen en un entorn habitualment hostil amb els més necessitats. Potser en el passat estava difosa arreu la idea que el missioner hi anava exclusivament a ajudar i a difondre la fe cristiana. Els missioners actuals parlen més amb expressions com “sortir de la nostra terra”, “canviar la mirada i canviar el món” o “anar a trobar l’Evangeli”. Una idea més poètica i més bonica, perquè parla d’anar a compartir i viure plegats en un entorn desfavorit més que d’anar-hi des de la perspectiva unidireccional del JO t’ajudo o subvenciono a TU. Tenim, doncs, la cooperació i l’evangelització com a cares d’una mateixa moneda indestriable: promoció socioeconòmica i educació integral de la persona.

Voldria acabar aquest Bon Dia amb una breu pregària. Les pregàries poden ser moments de silenci corporal i d’interioritat espiritual, també poden ser accions de gràcies o també poden ser intencions i demandes com aquesta que us convido a fer de la mà del Papa Francesc.

Demanem perquè els joves africans tinguin accés a l’educació i al treball en els seus propis països

Per què se celebra el Domund? Què es fa amb els donatius recollits durant aquesta campanya?
Coneixem algun testimoni missioner de primera mà? Té sentit la feina missionera avui dia en contextos clars d’interreligiositat i multiculturalitat?
Sabem que actualment existeixen 1111 territoris de missió en tot el món? Podem fer nosaltres alguna cosa?

Dimecres 14 d’octubre

Escolteu aquest resum d’una conferència de la pedagoga Angélica Sátiro sobre la CREATIVITAT

https://aprendemosjuntos.elpais.com/ca/especial/como-despertar-la-creatividad-angelica-satiro/v/como-despertar-la-creatividad

Segons José Antonio Marina:

A la personalidad creativa le corresponden algunas cualidades esenciales: actividad frente a pasividad, expresividad frente a mutismo, innovación frente a repetición, descubrimiento de posibilidades frente al síndrome de impotencia adquirida, apertura frente a cerrazón, autonomía frente a dependencia.

PENSEM, ALUMNES I PROFESSORAT, ON ENS VOLEM SITUAR

Dijous 08 d’octubre

Avui dedicarem el Bon Dia a parlar d’un aspecte fonamental de la nostra campanya inspectorial SOM 1: el respecte i la cura pel medi ambient. Heus aquí un curtmetratge amb què volem sensibilitzar-vos sobre aquesta qüestió. A continuació, la versió en text i uns enunciats finals per a la reflexió:

a- Podem continuar vivint aquesta normalitat d’un sistema socioeconòmic de consum insostenible, injust, desigual i totalment irresponsable amb el medi ambient i les persones?

b- Podem continuar ignorant el crit de la terra i dels pobres?

c- Volem ser les mans de Déu per tenir cura del món que ens envolta?

El crit de la terra i dels pobres ja no pot esperar més

Bon dijous. Vull començar posant en relleu un pensament que recorre de dalt a baix l’encíclica papal Laudato Si: “El crit de la terra i dels pobres ja no pot esperar més”. Car, penso que el podem relacionar amb la nostra campanya inspectorial SOM 1. Una campanya que ens vol recordar la importància d’estimar-nos i d’estimar els altres, però no menys d’estimar el nostre medi ambient. La veritable conversió ecològica és més necessària que mai, perquè la situació en què estem deixant el planeta cada dia s’agreuja més i afecta especialment els més pobres i vulnerables. Us convido, doncs, a veure aquests curtmetratge i a fer-nos la pregunta de si realment podem continuar vivint aquesta normalitat d’un sistema socioeconòmic de consum insostenible, injust, desigual i totalment irresponsable amb el medi ambient i les persones. Siguem les mans de Déu per tenir cura del món que ens envolta!

“And then came man” de Steve Cutts és un curt d’animació sobre els principals impactes ambientals causats per l’ésser humà. Amb la música de Grieg in crescendo, el vídeo denuncia l’augment de la contaminació, la cacera i desaparició d’espècies, el consum insostenible … i on podem arribar si no hi posem cap mena de fre.

Dimecres 07 d’octubre

Escolteu la cançó Pau d’Els Pets

Pau treballa i estudia,

repassa apunts i llibres

sota el taulell, mig d’amagat

d’una petita oficina

on es guanya la vida

amb un contracte temporal.

Pau comparteix la nevera

amb dos companys de feina

i amb un marroquí mig il·legal

i a l’habitació somia

amb una gironina

que viu al bloc que hi ha al davant.

Pau és com la resta

quan beu molt molesta

les cambreres dels locals,

però al mateix temps es mou,

vol canviar el món.

Pau no espera des de la trinxera,

Pau té clar que no vol renunciar.

Pau no es queda resignat al terra,

Pau demà tornarà a començar.

Pau té proves cada dia

de la pornografia que escampa

el món neoliberal.

Pau hi ha cops que desespera

però sap que no hi ha treva

en un combat tan desigual.

Pau no és cap heroi,

no té vocació

de ser carn de santoral,

però per dormir tranquil

ha de seguir.

Una persona COMPROMESA amb tota la vida que l’envolta esdevé un potent agent de transformació social.

Vols canviar el món amb nosaltres?

Dijous 01 d’octubre

Avui dedicarem el Bon Dia a parlar d’un aspecte fonamental de la nostra proposta educativopastoral: l’oferta de grups de fe. Heus aquí el vídeo que hem preparat des de l’equip d’animadors per convidar-vos: veniu i veureu.

A continuació, la versió en text:

A Salesians no volem que et quedis sense viure l’experiència dels nostres grups

Bon dijous. Avui volem presentar-vos la nostra oferta de grups. Sí, malgrat l’excepcionalitat del moment, a Salesians no volem que ningú es quedi sense l’oportunitat de viure l’experiència dels nostres grups. Perquè estem convençuts que el veritable camí de creixement personal es fa en el marc d’un grup: un grup que escolta, estima i acompanya; un grup que s’obre a ser escoltat, a ser estimat i a ser acompanyat. En el sentit de la vida que nosaltres proposem no val tot sinó que prioritzem l’obertura als valors socials, a la reflexió ètica, a la dimensió interior i a l’espiritualitat religiosa, que hem de treballar en un camí de maduració en comunitat.

Veniu i veureu!

NARCÍS (Titular de l’escola i animador de grup): Els grups, una plataforma salesiana de veritat per créixer cap endins i cap enfora, cap al compromís vers els altres.
CLAUDIA (JOVES-2 i preanimadora): Penso que l’experiència de grups t’ofereix aquest moment de pausa i de parar-te a mirar tot allò que t’envolta i també poder mirar-te a tu mateix, que crec que és més que necessari.
JOSE ANTONIO (Responsable de Grups de Mataró i animador): Per a mi els grups de fe són un lloc privilegiat, que ens ofereix la possibilitat de descobrir, de conèixer, d’aprofundir, de tenir experiència de la proposta de vida de Jesús d’una manera que, segurament, ni ens imaginàvem.
JOSÉ ANDRÉS (Joves-2 i preanimador): Els grups m’han fet millorar com a persona, crear records inoblidables amb els meus companys i amics.
CAROL (professora i animadora): Els grups de fe són un viatge cap endins vostre i nostre.
ARNAU (Joves-2 i preanimador): A mi, mai m’hagués passat pel cap entrar a grups, però, mira, un dia m’ho van proposar i ja fa gairebé quatre anys que hi vaig.
JOSEP-IGNASI (professor i animador): Per a mi, grups és una oportunitat de créixer com a persona, d’apropar-te a tu mateix, als altres i sobretot a Déu.
LIA (FOC-2): Els grups de fe és un lloc on tu pots sentir-te confiat i segur amb la gent que hi ha allà, ja que ningú et jutjarà per dir la teva; per tant, és un grup sense prejudicis, sense estereotips; és una cosa que t’ajuda moltíssim a obrir-te i a confiar en la gent i en tu mateixa.
PABLO (JOVES-1): Jo personalment porto dos anys i aquest serà el meu tercer a grup FOC i jo animaria tothom a que s’apuntés, ja que és una experiència molt guai, coneixes els teus companys, els teus monitors i monitores com a persones i fem activitats molt entretingudes; som com una família i no sé, m’ho passo molt bé i jo animaria tothom que s’apuntés.

Dimecres 30 de setembre

Dijous 24 de setembre

Com ja heu vist aquests dies previs, enguany iniciarem la setmana amb un Bon Dia incorporat a les hores COR de dilluns. Els divendres continuem mantenint el Bdia d’aula amb les vostres aportacions. Batxillerat també mantindrà el seu Bdia de silenci/escolta musical.

Dimarts, dimecres i dijous accedireu, al començament de la segona hora del matí, a la pestanya de Bdies de l’espai web de l’escola per comentar breument el corresponent text, audio, vídeo, etc. que anirem incorporant setmanalment.

Dimarts serà un Bdia de caire més institucional i d’informacions diverses respecte del seguiment del curs.

Dimecres el Bdia tindrà un caire més pedagògic i se centrarà, fonamentalment, en la creació d’un discurs compartit entre els membres de la Comunitat EducativoPastoral sobre el model de persona que volem educar i les competències que cal treballar perquè l’alumnat el desenvolupi satisfactòriament fins a la seva sortida del centre.

Dijous proposem un Bdia amb un accent més pastoral. Avui hem volgut fer un vídeo més d’acollida i presentació, però en general presentarem algun text/cançó/clip/imatge i proposarem unes pautes i/o preguntes per a la reflexió. Heus aquí l’audiovisual i, a continuació, unes pistes finals:

què vol dir que som gent oberta a l’esperança?
quina és la nostra predisposició als canvis i a les novetats? Les novetats han de ser necessàriament bones o dolentes? En el context de l’època, ens haguéssim atrevit a provar aquests primigenis models d’ulleres o ens haguéssim esperat a veure-les venir?
Som persones agraïdes? Quin sentit té donar gràcies a Déu perquè algú hagués descobert i fabricat unes lents, com fan Guillem i Adso en l’escena comentada?

A Salesians som gent optimista i oberta a l’esperança

Bon dia. L’escola ha deixat de plorar i torna a gaudir de la vostra presència a les aules, als passadissos, als patis. Tot i que l’excepcionalitat i les incerteses continuen, us volem donar la benvinguda més càlida i us volem donar un missatge d’esperança, perquè (no ho oblideu) som dels salesians, gent alegre i optimista.

Som conscients de les inseguretats i incomoditats amb què engeguem aquest curs. Segurament haurem de deixar de fer algunes coses o fer-les de manera diferent, però no és menys cert que també tindrem l’oportunitat d’iniciar, viure i consolidar-ne d’altres. Enguany, sense anar més lluny, encetem dues novetats de les que n’esperem força: les hores TIM i les hores COR.

Nosaltres estem fermament convençudes que amb una actitud oberta i resilient superarem aquests moments d’ensurt i de no saber cap a on anar. Arran d’això em ve al cap precisament un flaix de El nom de la rosa. És una novel·la que he rellegit diverses vegades i que parla, entre moltes altres coses, d’una sèrie de crims que esdevenen en una abadia medieval al voltant d’un llibre prohibit que tempta, perverteix i mata a qui gosi llegir-lo.

Doncs bé, hi ha una escena en què el protagonista, el frare Guillem de Baskerville, extreu un parell d’ulleres i se les posa per explorar un dels manuscrits de la biblioteca. Els monjos, que mai abans havien vist res semblant, observen amb curiositat però no s’atreveixen a preguntar. Guillem explica llavors a Adso que el pas dels anys endureix els ulls i, sense aquest prodigiós instrument, molts savis, en acomplir la cinquantena, deixarien de ser hàbils per a la lectura i l’escriptura.

Això, de fet, és el que passava, per exemple, a l’antiga Roma. Però, quan es començaren a desenvolupar les primeres lents, l’espant i els dubtes continuaven sent un obstacle que n’impedia la socialització. Va ser necessari vèncer aquestes pors i atrevir-se a trencar hàbits, rutines i constructes ideològics per corregir les diòptries i la vista cansada de molts lectors. L’escena acaba amb els dos, mestre i aprenent, donant gràcies al Senyor perquè algú hagués descobert i fabricat aquests fabulosos discs capaços de ressuscitar la visió.

Aquesta crisi està posant a prova la nostra humilitat, ens està ressituant vers el món i ens interpel·la a viure renúncies i incerteses amb optimisme i esperança. Pensem-hi una mica i, si pot ser en el marc d’un grup, molt millor.

Primària

Dimecres 16 de juny

Ens acomiadem. Diem adéu. Últim Bdia d’aquest curs.
La veritat que ha sigut intens i interessant. Sentir-vos des d’aquest petit despatx.
Mirant enrere…veiem tot el curs que hem passat. Veiem lo cansades que estem, tot el que hem aprés, tot el que hem viscut i compartit. Somriures i llàgrimes. Bons moments i de no tan bons. Però tots i cadascun d’ells ens ha fet créixer.
De ben segur que ens emportem un bon grapat d’anècdotes i experiències que poc ens imaginàvem al setembre que viuríem. Avui és un bon moment per recordar-les. Per veure que tan sols ens queden 4 dies per endavant i que ja estarem parlant de vacances d’estiu. Algunes vindreu a l’escola a les diferents activitats que fem, d’altres anireu de vacances a algun lloc o anireu cada dia a la platja…però totes descansarem. Que ens ho hem ben guanyat.
Avui ens acomiadem, sabent que hem seguit les passes de Don Bosco, de Jesús i de Maria Auxiliadora, que hem intentat ser millors persones del que erem ahir, que hem intentat ajudar a qui ho ha necessitat, que hem mantingut totes les mesures anti-COVID que ens han donat…i hem tingut èxit.
Ens acomiadem desitjant-nos a totes…que tot ens vagi bé.
Mol bon i merescut estiu a tothom.
Cuideu-vos molt!

Avui dia internacional del nen i la nena africans. Divendres, dia internacional del SUSHI.

Dimecres 26 de maig.

Ja hem celebrat Maria Auxiliadora, el mes de maig s’acaba.
Hem inaugurat la piscina, de mica en mica va arribant la calor.
Els temes de les diferents assignatures van passant i es van acabant.
I tot indica que només ens queden pocs dies perquè s’acabi el curs…en concret: 20 dies de classe! I totes sabem com aniran aquests dies: piscina, jocs, pati, tancament del curs, dies més nerviosos i dies més tranquils…i ja ens haurem plantat al dia 22 de juny, últim dia del curs.
La veritat que ha passat ràpid i, mirant enrere, hem deixat un munt de moments viscuts.
Però jo, sincerament, em quedo amb el dia d’ahir. Celebrant la festa de Maria Auxiliadora…i per les alumnes del CS va ser la primera excursió del curs. Al CI i el CM ja heu fet alguna sortideta també…i us en deveu haver adonat del que passa, oi?
Es creen relacions diferents entre nosaltres. Juguem, xerrem més, compartim, descobrim coses juntes, ens fem preguntes i ens interessem més per les persones que som i no per com fem les coses…i això només passa quan sortim de l’escola juntes. Ahir, per a mi, va ser un regal de debò. A vosaltres també us passa això? Creieu que quan tenim excursions ens relacionem de manera diferent? Que connectem més? Doneu-li voltes, que és un tema interessant. Jo, si més no, li dono gràcies a MªAux per donar-nos un bon motiu per sortir de l’escola.
Acabo amb dues dates importants: Ahir, 25 de maig, va ser el dia mundial de l’orgull friki! Confiem que tothom l’hagués gaudit! I el proper divendres, 28 de maig…dia mundial de l’hamburguesa! Ja sabeu què tocarà per sopar!
Bon dia i bona setmana!

Dimecres 19 de maig.

Maria Auxiliadora és la setmana vinent.

Cada cicle ho celebrarà a la seva manera, però dedicant-li el dia.

Durant aquesta setmana algunes aules començarem a preparar-nos per gaudir bé el dimarts, preparant ofrenes o accions de gràcies, fent dibuixos i guarnint aules i passadissos…perquè tot i que el dia assenyalat és dilluns nosaltres ho festejarem dimarts, perquè estarem de pont!

Recordem els valors en els que Maria ens fa pensar:

Fraternitat.
Acollida.
Empatia.
Solidaritat.
Auxili
…

Quins altres valors i sentiments desperta, per a vosaltres, Maria? Vinga, us convido a xerrar-ho una estona durant aquest matí, i que això ens ajudi a preparar la seva festa!

Dimecres 12 de maig.

Setmana dels projectes artístics. Treballem per inspirar-nos en les seves obres, per deixar-nos emportar i deixar que les emocions viatgin des de les coses que van representar fins a nosaltres…

Aquest mes, on celebrem la nostra festa de Maria Auxiliadora, també ens he de deixar captivar per les seves emocions pròpies: l’alegria, l’amor, la fraternitat, l’acollida, el respecte…

És un mes on nosaltres podem seguir l’exemple de Maria Auxiliadora i estar allà per aquelles persones que ho necessitin: per donar-los-hi forces per enfrontar-se a les seves dificultats i superar-les, per donar-los-hi ànims i empenta, per fer companyia.

El dia 25, dimarts, tornant del pont de 4 dies, celebrarem la seva festa. Cada cicle ho farà a la seva manera, però totes tindrem en comú un moment de pregària on reflexionarem i compartirem pensaments sobre Maria, on ens prepararem per viure el dia de la millor manera possible: essent felices…per tant, preparem-nos, que ho tenim a tocar!

Dimecres 28 d’abril.

Avui, 28 d’abril, dia internacional de la conscienciació del soroll.
Enguany duem mascaretes i no podem cridar gaire per la COVID…i això ens ha anat bé per baixar el volum.
Amb tot, seguim essent molt cridaneres.
Vivim en un món ple de sons…i sovint sorolls.
Els sorolls, com els motors de cotxe, els crits, la televisió, la música a tot drap…són sons que afecten negativament a la nostra concentració i salut. Penseu que el soroll està considerat com un element contaminant invisible.

Aprofitant que aquest any hem aconseguit reduir una mica el soroll…i si ens ho marquem com a objectiu del dia? Fer menys soroll avui? I si ens proposem seguir treballant-ho per no haver de cridar a l’aula, evitar fer sorolls, baixar el volum de la televisió a un so que el senti jo però no la veïna…no només nosaltres ens en beneficiarem, sinó que tota aquella fauna que ens envolta també.

Per acabar, el bon dia que vàrem llegir ahir i que vàrem veure un vídeo sobre la brossa, era per les companyes de secundària. Nosaltres tindrem notícies la setmana vinent d’una campanya que farem d’aquí ben poquet. Estigueu atentes!

Dimecres 21 d’abril.

Bon dia! Avui m’he pres la llibertat de preparar-vos una cosa un xic diferent,
preparades, preparats? Que ben aviat comencem!

Avui, 21 d’abril, és el dia internacional de la creativitat,
No deixeu mai que ningú us digui “què fas, pringat”.
El dia 22 és el dia de la Mare Terra, el nostre planeta
Dia especial per cuidar d’ella, per mimar-la una estoneta.
I finalment, el dia 23, Sant Jordi celebrem,
Una festa ben nostra, que amb molt de gust viurem.

És un dia on recordem una llegenda,
On un cavaller lluita contra una bèstia immensa,
Salvant a una princesa d’un perill brutal
Sense cap rascada, ni una mica de mal!

Per sort els temps canvien i anem endavant,
I ja no tot són cavallers i princeses esperant.
De vegades cavalleres, de vegades princesets,
el que importa avui dia és que siguem ben igualets.

Llibres i roses aquest divendres repartirem,
Amb distància, mascaretes i la higiene permanent.
Esperant amb il·lusió que potser l’any vinent,
Celebrem un Sant Jordi d’aquells que no s’obliden, que ens el mereixem.

M’acomiado desitjant-vos, a petites i grans,
Que durant aquests dies fins divendres us aneu preparant.
Poemes i raps, contes i cançons
Ompliran les escoles, per totes les aules i racons.

Que tingueu bona setmana,
De tot cor us desitgem
I que d’una millor diada
Totes disfrutem.

Molt bon dia!

Dimecres 14 d’abril.

13 d’abril: dia internacional del petó.
15 d’abril: dia mundial de l’art.
I la nit de dilluns a dimarts…va començar el Ramadà! Ramadan Mubarak!

Ahir en Jordi i en Narcís ens parlaven de la situació tan complicada que estem vivint. Portem ja més d’un any amb restriccions i privacions…i això ens afecta a tots els nivells.

Actualment la població està molt afectada per un tipus de salut del qual no estem gaire acostumades a parlar: la salut mental.

Hi ha diferents tipus de salut, la física, aquella que mostra símptomes com mal a alguna part del cos, la social, aquella on desenvolupem les nostres habilitats per relacionar-nos amb les altres persones de manera sana…i la salut mental, aquella que afecta a les maneres d’entendre allò que ens envolta, que gestiona les nostres emocions i reaccions, etc.

Actualment, després de tant de temps sense veure a familiars i amics, sense quedar i fer tantes activitats com fèiem abans…la nostra salut mental s’està veient afectada. Cal estar amb els ulls ben oberts i observar els diferents indicadors que ens mostres malestar: irritabilitat, aïllament, malestar general, tristesa, falta d’energia i de ganes de fer les coses, apalanque general…i actuar. Acostar-nos a les persones en la mesura del possible dir-nos coses boniques, mostrar-nos amor, bondat, simpatia, companyia…fer-nos presents a les altres. Tard o d’hora arribarà el moment on tornem a la vida d’abans…però mentre això no arribi, ens hem de cuidar molt.

Per això, ahir era el dia mundial dels petons: estimeu-vos! Feu petons a les de casa, llanceu-vos petons tot i la mascareta…i demà, el dia mundial de l’art: busqueu obres que us facin vibrar, que us transmetin emocions i sentiments…i gaudiu del que la vida encara ens pot oferir.

I com diu la cançó…HAKUNA MATATA!

Que tingueu molt bon dia!

Dimecres 7 d’abril.

Bona Pasqua!

Hem tornat de la Setmana Santa, i això vol dir que hem celebrat la Pasqua! El triomf de la vida sobre la mort. Tal i com ens deia ahir en Narcís, és un moment de plenitud pels cristians, és néixer de nou, però no sols com a una persona “com abans”, sinó essent més.

Nosaltres hem treballat per revisar-nos i millorar…ho heu aconseguit?

Mireu, avui també us vull parlar d’una cosa molt important que passarà dintre de ben poquet…i és el Ramadà. Voleu saber més cosetes sobre el Ramadà? Escolteu, escolteu…

La Rim és una nena de 4t de primària i té deu anys. La seva familia l’altre dia li van explicar que dintre de poc començaria el Ramadà. La Rim és una nena molt curiosa i es fa moltes preguntes. El seu pare li ha explicat que tant ell com la seva mare estaran sense menjar tot el dia i que quan el sol marxi la primera cosa que menjaran serà un dàtil i un got de llet, com el pa i el vi de Jesús. La Rim els hi vol explicar a les seves amigues de la classe, així que li diu al seu pare que li expliqui més coses. El pare de la Rim li explica que el Ramada es un mes del calendari musulmà i que durant tot un mes les persones musulmanes no mengen durant el dia i han de ser bones persones, han d’estimar als seus amics, demanar perdó, saber escoltar, respectar al nostre voltant, no fer mal amb les nostres paraules, etc. A la Rim aquestes coses li recorden a Don Bosco o a quan la Vella Quaresma diu que hem de demanar perdó i aprendre acceptar-lo, així que decideix escriure una notícia del cap de setmana per llegir a la classe, on explica a les seves companyes de classe que ella farà el ramadà, però no deixarà de menjar, sinó que intentarà ser millor persona cada dia fent petites accions al seu voltant.

Nosaltres, com a cristians, no celebrem el Ramadà, però si que fem un temps d’abstinència al nostre calendari. La Quaresma. A la nostra escola hi ha ple de persones de la religió musulmana, i hem de saber acompanyar-les i respectar-les des de la diversitat i l’enteniment de que totes nosaltres, el que volem, és un món millor.

Dimecres 24 de març.

Aquesta setmana repassem el calendari i veiem que:

21 de març, dia mundial dels boscos.
22 de març, dia mundial de l’aigua.
26 de març, dia mundial del clima.

Aquestes dates ens han de fer pensar en el que us deia la setmana passada, en la Solidaritat Global.

Des de l’escola es farà una acció amb ECO-SALES-MAT demà a la tarda. Serà una batuda dels patis i terrenys de l’escola per recollir tota la brossa que hi ha pel terra. Aquesta brossa anirà al camp de gespa perquè la puguem veure totes i generar així conscienciació.

Recordar-vos també que aquesta setmana fem la nit solidària.

Per acabar, ens acomiadem amb una frase d’Antoine de Saint-Exupéry, autor del Petit Príncep, que de ben segur us farà rumiar:

L’essencial és invisible als ulls.

Dimecres 17 de març.

Aquesta setmana hem fet 1 any! Felicitats! Un any des que la COVID va arribar amb força a Catalunya! 1 any des que es van tancar les escoles i ens van confinar a totes! Per molts anys!!!…però la veritat és que no és una d’aquelles coses que ens agradi recordar o celebrar. De ben segur que ningú té ganes de tornar a passar el seu aniversari confinat a casa, o sense els seus amics i familiars més propers…segur que tenim ganes de treure’ns aquesta mascareta i poder abraçar-nos i fer la vida que dúiem abans…

No se vosaltres, però jo durant aquests dies no he parat de pensar en totes aquelles coses que hem deixat enrere, que esperen ser recuperades, de la nostra vida d’abans. Però també he pensat en totes aquelles coses que he aprés i que no m’ho hagués imaginat mai.

I pensant pensant, m’ha vingut al cap unes paraules clau que, a més a més, són la campanya de la nostra ONG Bosco Global, i aquestes paraules són: solidaritat global.

Me n’he adonat que la situació de pandèmia no s’hagués aturat mai si no haguéssim tingut aquesta solidaritat global. Una solidaritat que va més enllà del que tenim a prop nostre, una solidaritat que ens implica a totes i ens repercuteix a totes. Fer quelcom per ajudar-nos des de qualsevol lloc del planeta.

Si no manteníem totes la distància, si no ens rentàvem bé les mans, si no dúiem mascareta, si no ens quedàvem tancats a casa fent quarantena….de ben segur que estaríem molt pitjor del que estem.

Des de l’ONG què ens expliquen que vol dir solidaritat global?

És ser un/a amb les demés persones, amb les que estan a prop i les que estan lluny.
- És tenir cura del planeta. És consumir de forma responsable. És reciclar, reutilitzar i, sobre tot, reduir.
- És tenir empatia, posar-se en la pell d’aquells/es que es troben en una altra situació diferent de la nostra. És tenir cura del que fem i del que diem.
- És que les dones i els homes tinguin els mateixos drets i oportunitats. És que el gènere no sigui un obstacle per a ningú.

Què us sembla? Hem estat treballant això sense saber-ho. Estant en temps de Quaresma, què tal si continuem i intentem enriquir aquesta solidaritat? Si la seguim treballant? Rumiem-hi i som-hi!

Bon dia!

Solidaritat Global, el millor remei davant la desigualtat

Dimecres 10 de març.

El passat dia 8 de març va ser el dia de la dona treballadora. Com us vaig dir, el món s’atura si elles s’aturen. Perquè és el dia de l’any pensat perquè els nois i homes fem un pas al costat per ajudar-les a denunciar aquestes injustícies. Però necessitem de la força de totes, la voluntat i l’empenta per canviar-ho a cada dia que passa.

Avui, però, us vull parlar de la solidaritat, i és que si recordeu bé, cada any durant aquestes dates fèiem la nostra campanya de la Coca Solidària…l’any passat, sense saber-ho, va ser l’últim any que ho fèiem, i se’ns va tallar de cop per culpa de la COVID.

Aquesta campanya estava pensada per recollir diners que després donàvem a la ONG Bosco Global / Vols per tal de col·laborar amb els diferents projectes que realitzen arreu del món per ajudar a petits i grans…però no podem fer la nostra campanya per totes les mesures de seguretat que tenim…però hem dinamitzat, des de VOLS, gràcies a voluntàries, una campanya de recollida de roba que de ben segur anirà molt bé. Durant aquests dies veureu com buidem les capses. Penseu que aquesta roba abrigarà de ben segur a aquelles que ho necessitin.

La pregunta que us llenço avui és: què fem nosaltres en el nostre dia a dia per ser solidaris? O ens esperem tan sols a que arribin diferents campanyes per ser-ho? La solidaritat és cosa d’uns dies, o és una manera de ser?

Aprofitem aquests dies de Quaresma per pensar-hi i créixer.

Que tingueu molt bona setmana!

Per cert…ahir va ser el dia internacional de truita de patates! Ja en vàreu menjar?

Dimecres 3 de març

Estem en temps de Quaresma, i això vol dir temps de preparació, de mirar cap endins i de pensar en aquelles coses que volem canviar, millorar, deixar enrere…i aprofitant que el proper dilluns és una data molt important, us proposo deixar una cosa enrere: el masclisme.

Per donar-vos pistes sobre el que pot ser el masclisme, no és tan sols la violència física de pegar…sinó que són moltes coses. Segons un estudi de fa uns anys:

Qui s’encarrega de les tasques de la llar més sovint? Sigui tenint una feina, o no: les dones.
Qui dedica més estona a les tasques de la llar? Les dones.
Per ser dona es cobra menys diners…tot i que facis la mateixa feina.
Quan trobes una feina…tens menys oportunitats de trobar una feina estable si ets una dona. Segurament et donin una feina temporal.
Hi ha menys dones en càrrecs importants a les feines.
Els noms dels carrers: sabeu que a Catalunya hi ha 1300 noms de carrers d’homes i només 250 de dones?

Dimecres 24 de febrer

I tu, quines arrels tens? Avui repassarem una mica un tema que va dir ahir en Narcís quan parlava de la Quaresma, i és que és temps de mirar cap endins i de coneixer-nos millor. Tenim l’oportunitat d’aturar-nos uns instants i pensar: quines són les meves arrels? Què és allò que m’alimenta, m’ancla al terra i em fa créixer fort…?

Dimecres 10 de febrer

Durant aquests dies haurueu vist que a l’escola tenim unes Caixes solidàries per deixar-hi ROBA que anirà a Càrites. Des de Càrites Mataró ens han demanat un cop de mà, a veure si podem col·laborar portant aquelles peces de roba que ja no fem servir, no ens agrada o bé volem donar directament. Ha de ser roba de nen i nena de 0 a 14 anys, per tant, si algú vol participar d’aqueta acció solidària, benvinguda serà!

Aquesta setmana és una setmana grossa! S’acosta en Carnestoltes, el rei dels poca-soltes! Però sabeu què…avui he vist que faria molt de sol, o fred…bé, no que sé. Només se que avui m’he guarnit el cap amb un bon barret. I n’he vist de tots colors! Llampants i lluents, divertits i eixerits, senzills i seriosos…barrets de tot tipus! Em trec el barret davant vostre! Repassem la setmana: avui toca barret, demà toca pentinat! Divendres…podem venir disfressats del que vulguem! Dilluns és festa. Dimarts uns mitjons sobre els pantalons…i dimecres…dimecres de negres anirem, que en Carnestoltes acomiadarem!

Dimecres 3 de febrer

Aquest és un Bon Dia diferent, i és que us el faig des de casa. Per prevenció, estic confinat uns dies fins que estiguem segurs que tot està en ordre, però que això no ens faci perdre l’esperança. Praula clau sobre la que gira el Bon Dia d’avui. M’acompanyeu durant aquests poquets minuts?

Dimecres 20 de gener

Aquest divendres no, el següent, celebrarem la festa de Don Bosco.Recordem que se celebra el dia 31 de gener, però aquí a l’escola farem una mica de festa el divendres 29.Per culpa de la COVID, però, no podrem fer la festa com fèiem cada any, de passar tot el dia juntes, jugar, cantar i passar-nos-ho bé…però no volem deixar la festa de banda, perquè és una de les dates més importants que tenim a l’escola.

Així doncs, no patiu, divendres 29 farem cosetes diferents, intentant passar una bona estona…perquè així ens ho va ensenyar Don Bosco, amb la seva societat de l’alegria. Un grup de companys i amics que buscaven estar alegres, parlar de llibres que els haguessin agradat, divertir-se, xerrar una estona i deixar de banda aquelles coses que els feien sentir malament, es divertien fent passatemps…

Avui: dia de conscienciació dels pingüins, perquè ens preocupem per ells, demà: dia mundial de l’esquirol i també de les abraçades i diumenge, dia internacional de l’educació.

Dimecres 13 de gener

Primer de tot, m’agradaria desitjar-vos a totes un molt bon any nou. Esperem que aquest 2021 sigui, a poder ser, millor que el que hem deixat enrere. Deixeu-me també que us doni l’enhorabona i les gràcies. Per què? Doncs perquè a la campanya de recollida d’aliments que vàrem fer durant l’Advent, on també vam recollir productes d’higiene personal, vàrem batre rècords històrics de participació com a escola, però sobretot, a Infantil i Primària. Normalment acostumem a omplir una furgoneta, fins a rebentar, d’aliments que va cap a l’Entorn. Enguany, però, els voluntaris van haver de fer fins a 3 viatges amb la furgoneta plena! Aquest èxit tan rotund es tradueix en una gran ajuda cap a la nostra ciutat que de ben segur aprofitaran desenes de famílies, i això és gràcies a l’esforç i col·laboració de totes! Des del fons del cor, i en nom de totes elles, GRÀCIES!

I ara que tornem de les vacances de Nadal, deixeu-me que us digui 4 coses molt importants que hem de revisar:

Durant aquestes festes de ben segur que hem celebrat àpats en les dates més assenyalades, com la nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, Cap d’any o el dia de Reis…i això ho hem fet trencant els nostres grups bombolla de l’escola per trobar-nos amb aquelles persones estimades, familiars i amics. De ben segur que més d’alguna de l’escola s’ha vist amb alguna altra d’una altra classe i tot. Segur que ho hem passat bé i ho hem gaudit…però tot això té un preu.
Tornem a l’escola en un moment una mica complicat pel que fa al bitxo de la COVID. Sembla ser que s’ha posat les piles i, com ens hem anat trobant amb tanta gent ell no es volia quedar pas al marge…i tornem a tenir força gent malalta. Els hospitals comencen a estar una mica atabalats de nou…per tant, hi ha mesures que cal que recordem, per seguretat de totes i per responsabilitat col·lectiva:
A les paraules: DISTÀNCIA-MANS-MASCARETA ara hi hem de sumar: VANTILACIÓ, i és que estar en espais ben ventilats, on hi corri l’aire, és de les coses més segures que podem fer. Això vol dir que les nostres finestres i portes han d’estar, a poder ser, sempre obertes per evitar contagis.
Però clar…en plena onada de fred…ens pelarem! Doncs si, no us falta raó. És per això que us demanem que vingueu a l’escola abrigades a consciència, és a dir, que quantes més capes de roba porteu, millor. Així, com una ceba. A ningú li agrada passar fred, però és mejor eso que…que ens infectem. Seguiu les indicacions i recomanacions de les mestres i ajudeu-nos a mantenir els espais ben ventilats. No abaixeu la guàrdia tampoc a l’hora del pati quan esmorzeu sense la mascareta.

Com veieu, hem de seguir lluitant per posar-li les coses complicades a aquest virus, però ho hem de fer entre totes. Som-hi, perquè puguem tenir un 2n trimestre el més normal possible!

I ah! Quasi se m’oblida: aquest dissabte dia 16…és un dels dies internacionals que més m’agrada: el de la croqueta!

Dimecres 16 de desembre

Avui 16 de desembre ja hem deixat enrere el 3r diumenge d’Advent, temps de preparació pel Nadal. Però, l’Advent no és només posar decoració nadalenca a casa, comprar torrons i esperar els regals. L’Advent també és el temps on ens preparem per celebrar el naixement de Jesús.

Aquí a l’escola també és temps per col·laborar i ajudar a aquelles persones que més ho necessiten. És per això que us recordem que avui i demà són els darrers dies per donar-nos un cop de mà amb la campanya de recollida d’aliments i de productes d’higiene personal. Encara hi sou a temps! Entre totes podem aconseguir donar un cop de mà a aquelles persones que més ho necesiten. Ens ajudeu?

Dimecres 9 de desembre

Avui comencem la campanya de recollida d’aliments! Des d’avui i fins el dia 17 de desembre podeu portar a l’escola aliments en conserves, olis, sucs de fruita i també productes d’higiene personal. És molt important que entre totes donem un cop de mà en aquestes dates tan complicades. Ens ajudeu?

CIRCULAR Campanya Aliments Nadal 2020

Dimecres 2 de desembre

A partir del dia 9 de desembre iniciem la campanya de recollida d’alimentsque, com cada any, ens servirà per donar un cop de mà a l’entitat de l’Entorn, gestionada per Càrites i la Creu Roja de Mataró.

Enguany cal fer un esforç més gran perquè la situació en la que vivim ens ho ha posat tot més difícil, però a poc que puguem hem de sumar el nostre granet de sorra. Ens ajudes?

Per animar-te avui m’acompanyen alguns dels delegats de pastoral de 3r i 6è d’EP: en Marc, en Grau, l’Helena i en Dani. Els voleu escoltar?

Dimecres 25 de novembre

Avui és el dia internacional contra la Violència masclista, i encara ens queda molta feina per fer. Per sort, encara hi som a temps!

Dona-li una bofetada!

Dimecres 18 de novembre

Pàgina web del Gran Recapte.

Anunci Gran Recapte.

Els drets dels infants.

Uniceff i es drets dels infants.

Dimecres 11 de novembre

Setmana mundial de la ciència!

Aquesta setmana és una setmana especial perquè a nivell mundial es treballa la ciència i els descobriments més importants que ens ha donat: l’electricitat, la tecnologia com la del cotxe o l’avió, els electrodomèstics, la medicina, el coneixement de l’univers…les branques de la ciència en són moltíssimes! Podríem dir que és com un gran paraigües del que recauen diferents temes. La física, la química, la biologia, la tecnologia, l’electrònica…hi ha tantíssimes opcions!

I dintre d’aquest món de ciència hi ha hagut molta gent que ens ha ajudat a avançar com a societat, però que segurament desconeixem. Tothom, qui més qui menys, coneix a algun científic famós, la pregunta és: coneixeu a alguna científica important?

Dimecres 4 de novembre

Avui és el dia internacional de la UNESCO, que és una organització que es va fundar després de la segona Guerra Mundial, cap al 1945.

UNESCO son les sigles en anglès per Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura.

Els objectius d’aquesta organització són millorar la qualitat de vida de les persones i promoure la pau, a través de la cooperació en l’àmbit educatiu, cultural i comunicacional de la ciència…és a dir, que cuida que tothom tingui educació i cultura perquè al món hi hagi pau.

Com veieu, és una organització ben important i que lluita per fer del món un lloc més just.

Nosaltres, que encara som petites, moltes vegades se’ns dius que “som massa petites per fer això, o allò”, però jo us pregunto: s’és mai prou petita com per deixar de fer del món un lloc millor? No creieu que qualsevol petit gest, qualsevol petit canvi que pugueu fer no haurà valgut la pena?

També podeu consultar la plana web de la Unesco clicant aquí.

Dimecres 28 d’octubre

Aquesta setmana és una setmana molt important tant per a la nostra cultura com per a la nostra fe. Celebrem la Castanyada el dia 31 d’octubre, així com també celebrem el dia 1 de novembre, dia de Tots Sants.

Aquestes dues dates, ben assenyalades al nostre calendari, són importants dates familiar que aquest any segur que es veuran afectades, però, amb tot, desitgem que les puguem viure amb felicitat.

Dimecres 21 d’octubre

Avui és el dia internacional de l’estalvi d’energia, i cal que tinguem la mirada ben atenta! Podem estalviar energia de moltes maneres, i no tan sols per estalviar calerons, sinó que, principlament, ho hem de fer per ajudar al nostre planeta. Perquè enguany seguim essent 1, però amb el nostre món.

Aquí teniu la reflexió del dia d’avui, acompanyada de la cançó Energia dins teu, que van fer a l’Escola Municipal de Música de Granollers l’any 2016.

Aquí la reflexió.

Aquí la cançó.

Dimecres 14 d’octubre

Us deixem també amb les webs que ens parlen sobre el DOMUND i que ens donen més informació sobre les missions que es duen a terme arreu del món.

DOMUND

Testimonis

Coneix una mica més