Bon dia noies, quina gran jornada vam viure abans d’ahir! Partits, trucs de màgia, obres de teatre… Segur que Don Bosco s’ho hagués passat d’allò més bé als nostres patis. Però se’m passa pel cap que si haguéssim estat sols, no hauríem gaudit ni de lluny tant com ho vam fer… Aix… què seria la vida sense amics i amigues?
Amic… amic prové de la paraula amistat, i amistat segons el diccionari és un nom femení que significa Relació de simpatia i d’estimació que uneix dues persones a partir del coneixement i el tracte recíproc.
I direu… però Cristina, què són aquestes paraules i a més… que no estem fent llengua ara! Però és que… Us volia explicar que igual que vam conèixer a Don Bosco com a Pare i com a Mestre, avui vull dir-vos que Don Bosco també va ser AMIC.
Però no només va ser amic dels seus amics, què ho era, i un de molt bo! Si no que va ajudar a aquells joves a que també tinguessin amics tot creant la Societat de l’Alegria. Com el seu nom indica, aquest grup tenia com a objectiu estar sempre alegre, i per fer-ho es reunien per jugar, per compartir moments, per resar, per estudiar… i sobretot es recolzaven i s’estimaven els uns als altres.
I bé, que no m’enrotllo més, estic segura que quan dic amic o amiga a tothom li ve una o més persones al cap. Ara mireu als vostres amics i amigues de classes i doneu-vos una forta abraçada amb la mirada mentre escoltem aquesta cançó. Penseu que, qui té un amic, té un tresor.