-Bon dia Jordi. Estem acabant el trimestre. Ara sí! I comencen a saber-se les notes. Què diries avui en acabar el trimestre?
+La vida és un seguit de moments. Ara toca començar una nova etapa tot aprenent del que ha passat. Segur que tots hem fet una mica d’avaluació. Ara però toca mirar endavant amb el que hem aprés.
-Suposo que es tracta de mirar de viure el moment present. A vegades ens passa que estàs esmorzant i estàs pensant en el trajecte, o en les classes… Avui he llegit aquestes paraules d’un conegut autor: AVUI NO HAS ESTAT PRESENT. AVUI NO HAS VISCUT EL ARA. T’ESTÀS PERDENT LA VIDA MATEIXA.
+Tens raó. I moltes vegades no som capaços de adonar-nos del moment present. Quantes vivències del dia a dia que no sabem assaborir perquè tenim el cap i el cor en un altre lloc.
-Hi ha una aforisme que diu: “On hi ha el teu cap allí hi tens el cor”. Tot plegat vol dir que vivim molt dispersos.
+Cal viure el moment present. Amb els pensaments pul·lulant cap aquí no som capaços de mantenir el cor serè, enfocat i atent. Quantes sensacions, quantes vivències i oportunitats no ens estem perdent!
-Aquest diumenge precisament, amb un grup de persones vam fer una reflexió interessant sobre la necessitat del silenci. Massa sovint estem molt plens de sorolls i neguits. El silenci és la base per acollir la vida. El silenci convida a l’encontre amb l’altre i a l’encontre amb Déu.
+Sense silenci no pot haver-hi escolta. Però no és fàcil: Hi ha vegades que el nostre cor no aconsegueix fer silenci, n’hi ha altres que no volem ni suportem el silenci.
-Cert, perquè el silenci ens parla de nosaltres, dels altres i, en definitiva, posa en contacte el nostre cor amb el més profund de nosaltres mateixos. I això a vegades ens fa por. En aquest temps d’ADVENT és una bona cosa aprendre a fer silenci. La primera que ens mostra el camí del silenci és Maria, la mare de Jesús, i aquest silenci permet l’acollida del Misteri de Déu.
+M’adono que som una escola que ha d’aprendre encara més el valor del silenci, de l’escoltar… Sovint som molt, MOLT sorollosos. Està clar que els sorolls impedeixen la conversa. El silenci va equilibrant. Tot va encaixant. Ens restaura. El soroll ens atabala i ens estressa.
-Hi ha molt més … cal descobrir certes dimensions del silenci. SILENCI D’HUMILITAT I ACOLLIDA: És el silenci del respecte per l’altre. Escoltem des d’un silenci actiu i atent. SILENCI DE GRATITUD: De vegades diem “no tinc paraules per agrair”. Agraïm un DO, un regal, el contemplem en silenci, astorats, perquè hem rebut alguna cosa gratuïtament. SILENCI D’ADMIRACIÓ DAVANT DEL MISTERI DE LA VIDA: Com un infant davant d’allò nou i desconegut.
+I podríem afegir el SILENCI D’ALEGRIA: Quan hom assoleix el cim de l’alegria, el cor s’omple satisfet i sobren les paraules. I també el SILENCI DEL PERDÓ: És aquell que sorgeix de la vivència que el perdó és un regal, un petit miracle, que es dóna i es rep gratuïtament.
-Uf. Hem dit moltes coses i profundes. Ara sí que cal que fem un minut de silenci per a que entrin ben endins.
+Això mateix: Us proposem un minut de silenci per agrair la vida i si és el cas per perdonar i restaurar el nostre cor.
BON DIA A TOTS I TOTES.