Molt bon dia a tots i totes. El curs està en el seu darrer tram. Avui prendrem un dels nostres poetes més il.lustres. És un moment de final d’etapa, de curs i de les activitats ordinàries que ens ocupen durant l’any. Demano al gran poeta Joan Maragall que ens ajudi a posar sentiment i llum a aquest moment tan especial que vivim. Us convido a escoltar amb atenció el que ens diu en el seu poema EXCELSIOR de la veu d’un alumne
Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil.la aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls enlaire, no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire, sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses, del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament.
Fuig-ne de la terra immoble, fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble; sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja, oblida’t de ton regrés:
no s’acaba el teu viatge, no s’acabarà mai més. Joan Maragall
El missatge que vol donar ens va bé també a nosaltres: “Vigila, esperit, vigila”[…] “No et deixis dur a la tranquil•la/ aigua mansa d’aquest port”. Diu que s’ha de fugir de la monotonia i del que un està acostumat a viure: “Fuig-ne de la terra innoble” i dels mals costums que podrien derivar a un mal acte: “fuig dels horitzons mesquins”. A l’última estrofa del poema diu que no es pot retrocedir, només avançar: “Fora terres, fora platja,/ oblida’t de ton regrés:/ no s’acaba el teu viatge,/ no s’acabarà mai més.” I quan repeteix dues vegades: “sempre, sempre mar endins.” Dient-nos que ens endinsem a descobrir coses noves, que no ens capfiquem amb el passat.
Us convido a tenir un minut de silenci per acollir aquesta crida del gran poeta: siguem conscients de la vida, acceptem els seus reptes. Aplaudim la sort que tenim i acollim el repte d’anar sempre mar endins. Fem-ho escoltant una pregària a l’E.S.