Newsletter Juliol 2020

Descarrega la carta de Juliol 2020

EXAMEN DEL COVID 19

Hem acabat un curs atípic. Molt atípic! Un curs que ha posat a prova la nostra capacitat d’adaptació a un món canviant, ple d’incerteses. Alumnes, pares i docents hem estat a l’alçada de les circumstàncies i  com escola hem superat la prova amb molt bona nota, com ens heu manifestat molts de vosaltres.

Ha arribat l’estiu 2020 i mentre molts casals de la nostra ciutat tancaven les seves portes a les activitats, ESTIU ALS SALESIANS s’ha posat en marxa tot fent l’oferta educativa que podia, donant servei i atenció a més de 300 infants i adolescents que han trobat aquí un lloc on socialitzar-se, fer amics i seguir creixent en un entorn positiu de lleure.

Veure algunes imatges del nostre estiu parla per si sol… Cal dir que les mesures  de seguretat que ens imposaven les circumstàncies de la COVID 19 han impedit l’espectacularitat d’altres anys. Tot i les limitacions s’ha fet una bona feina, enguany centrada en els grups petits. L’alta ràtio d’atenció nen/monitor ha fet imprescindible molta feina de voluntaris i molta generositat per part de tots.

Ha estat un gran repte. Un examen que hem superat! Ho hem fet convençuts que era el que necessitaven els nostres infants i joves de la nostra ciutat! Ho hem fet per fidelitat a la nostra vocació de servei als joves, i especialment als més necessitats. Una vocació que ens ve de Don Bosco, que va viure també una situació de pandèmia al juliol de 1854 a Torí i s’hi va comprometre posant en joc els seus joves, la seva casa i tots els seus recursos.

Ens queda obert el repte del proper curs. Continuarem fent realitat el lema del curs SOM 1 posant accent en l’estima de la gent i del planeta terra. Tot un somni a fer realitat pas a pas.
Ara és el moment de gaudir d’un merescut descans per refer forces i preparar-nos per a l’aventura del curs 2020-2021.

BON ESTIU!

Narcís Frigola i Ramió
Titular

REDEFININT L’ESCOLA

Qui ens ho havia de dir que el curs ens portaria un confinament i un motiu d’agraïment!

Confinament, nom masculí singular (de moment): paraula que hem après aquest curs i que vol dir que ens hem de quedar tancats a casa per motius de força major.

I així va ser. Inesperadament i sense precedents, ens va canviar el context de la vida educativa. Va canviar per  a l’alumnat, per a les famílies i per a l’equip de l’escola. I, tot i les dificultats, ràpidament ens vam adonar que l’escola seguia viva. Ens va tocar gestionar les incerteses, respondre a necessitats socials i digitals, escoltar preocupacions: ser-hi. I quedar-nos tancats no va significar aïllats, sinó connectats.

Gràcies, nom femení, sempre en plural: paraula que ja coneixíem però que la resposta a la situació ens ha fet tornar a utilitzar sovint perquè volem reconèixer els mèrits a les persones.

Gràcies nenes, nois, noies, nens perquè ens heu ensenyat com estar a prop vostre.
Gràcies famílies amb qui hem parlat, famílies que ens heu escrit, famílies a qui no ens ha fet por trucar. Gràcies equip docent perquè heu vist en la dificultat una oportunitat educativa.
Gràcies equip d’administració i serveis perquè us heu reinventat per fer fàcils les coses. Gràcies AMPA, gràcies Consell Escolar per les decisions compartides.
Gràcies, fins i tot, a la pandèmia que ens ha fet entendre que educar no és preparar per a una cosa concreta, sinó que els adults hem d’estar preparats per al que sigui i el nostre alumnat també.

Escola, nom femení singularíssim (quan es tracta de la nostra!): espai d’aprenentatge, d’acompanyament i de creixement col·lectius, significat que hem reforçat en moments difícils.

Ha estat una emergència sanitària i nosaltres vam entendre ràpidament que també era una emergència educativa. I ens n’hem sortit prou bé. Segurament perquè, tot i canviar-nos el context, no ens va canviar el rumb: teníem clar què vol dir ser comunitat educativa, estàvem convençuts de la finalitat i del sentit de l’escola. Aquesta missió compartida va fer sortir el millor de cada u. Dèiem que érem 1 i, ves per on, la pandèmia ens ha donat un motiu per demostrar-ho.

I per això acabem el curs molt cansats, sí, però tranquils d’haver intuït el que calia i d’haver fet tot el que podíem fer (i una miqueta més).
I amb aquest horitzó d’incerteses, estem preparats raonablement bé per al proper curs: amb els infants i joves motivats, els equips forts i les famílies a dins.

 

Jordi Mauri Solé
Director