Narcís: Hola Jordi: Ja tenim el cole engegat. Tot ha començat a caminar i sembla que ja anem agafant el ritme ordinari.
Jordi: Ritme de creuer… si petits i grans tots estem ja en marxa i crec que contents de tornar-nos a trobar! Tot i les mascaretes he intuït molts somriures.
Narcís: Ara queda acabar d’engegar l’oferta d’activitats extraescolars, que engany és super complerta!
Jordi: és veritat l’Alex i l’Albert s’ho han currat per fer una gran proposta ben renovada. Tenim una oferta molt variada i que té un ventall gran de possibilitats per grans i petits. Esports, idiomes, expressió, batxillerat dual (…) Enguany ens agradaria completar l’oferta amb activitats per pares i professors: participar a la Colla gegantera amb la gralla o diversos instruments de percusió, ioga, hambol, bàsquet.
Narcís: i no oblidem l’oferta que es fa de grups de fe. Un itinerari de creixement personal que dona profunditat i qualitat humana a la nostra vida: Conèixer els companys, poder parlar amb profunditat amb ells amb temes que de veritat ens importen, contrastar la nostra vida amb la proposta de Jesús i veure com poder ser millors no és poca cosa.
Jordi: Segurament és el més important. Crec que és una proposta interessant perquè va des dels més petits, amb la iniciació cristiana i la primera comunió… i acaba amb els grups de reflexió i creixement dels més grans. Aquesta setmana s’està repartint la invitació pels cursos.
Narcís: Sempre he pensat que és una oferta que dona molta qualitat i identitat a la nostra escola. Qui ho aprofita certament en surt molt beneficiat. Necessitem espais i moments que ajudin ens ajudin a anar cap endins i que a trobar-nos a nosaltres mateixos i amb Déu.
Jordi: Lliga molt bé amb el lema d’enguany: ens mou l’esperança. L’esperança és una virtut de la qual es parla poc i és molt important … podríem dir que ens permet viure la vida amb més color!
Narcís: Un gran lema per tots els salesians del món que ha proposat l’actual successor de Don Bosco: Don Angel, i que està al cap de tota la família salesiana.
Jordi: Em fas recordar aquella cançó tant potent: COLOR ESPERANZA.
Narcís: Recordo molt dues estrofes
Se que las ventanas se pueden abrir
Cambiar el aire depende de ti
Te ayudara, vale la pena una vez mas
Saber que se puede, querer que se pueda
Quitarse los miedos, sacarlos afuera
Pintarse la cara color esperanza
Tentar al futuro con el corazón
Jordi: preciós i profund. Valdria la pena posar-la no creus?