Avui, 27 d’abril, us recordem una data important, la de demà: dia internacional de la conscienciació del soroll.
Recordeu l’ambient que hi havia pels carrers ara fa dos anys? La pau i la calma de la ciutat al veure que no hi passaven gaires cotxes? Les terrasses dels bars sense gent, les escoles buides…evidentment son coses que no volem que es repeteixin, però si ens hi fixem, durant el temps inicial de la pandèmia vàrem veure coses extraordinàries: dofins a Venècia, animals salvatges recuperant el seu territori, i sobretot, vam sentir més silenci que mai.
Ens crèiem que allò que havíem après amb la pandèmia es quedaria amb nosaltres. Que havíem après a valorar algunes coses que no teníem: un ritme de treball més pautat, les abraçades sinceres a les persones estimades, el silenci per les nits a causa del toc de queda…i jo la veritat que enyoro aquelles nits. Aquella calma i tranquil·litat…fins a un punt.
Hem de ser conscients que vivim en una societat que, ja de per si, és molt sorollosa. Som cridaners quan ens comparem amb altres països, cridem als carrers, a casa nostra, a les escoli. Anem escoltant música amb un altaveu quan passegem, al tren o autocar amb el mòbil a tot drap…sense respectar gaire als altres.
Us heu parat mai a pensar en l’ambient que podeu necessitar per estar tranquil·les? I per concentrar-vos?
Si sou de les classes que practiqueu els 3 minuts de tornada a la calma després del pati i a més a més, poseu els àudios de tranquils i atents com una granota, haureu vist que principalment només parla una noia…la resta és silenci. Què n’és d’important!
Així doncs, i igual que ja us ho vaig proposar el curs anterior, procurem que el dia d’avui sigui una mica més silenciós. Per respecte als altres, per respecte a aquelles companyes que potser hi senten més que les altres…per respecte a nosaltres mateixes. Regalem-nos un dia més silenciós.
Que tingueu molt bon dia.