Avui us parlaré sobre el fet de viure la vida amb els ulls oberts.
Cal que visquem atentes als petits gestos, a les senyals que ens enviïn els altres, per ajudar-los quan ho puguin necessitar però no ens ho sàpiguen dir.
Per veure si hi ha alguna cosa que nosaltres puguem fer per fer del món un lloc millor.
Una mirada que vegi les coses des d’un punt de vista d’esperança, sabent que les coses es poden millorar.
Una mirada preparada per donar un cop de mà a qui li faci falta…com ens mostra el cartell del lema d’aquest any.
I…pensant, pensant, m’ha vingut al cap una cançó que fa uns anys que vaig escoltar i penso que ens va molt bé per donar-li voltes. A veure què us sembla!
