-Hola Jordi. Avui volia comentar-te el que diu una neuròloga famosa Marian Rojas Estape sobre l’efecte de la tecnologia i les xarxes socials, i que em sembla molt interessant. Parla d’una hormona que tenim en el cervell: EL CORTISOL. Una hormona que s’activa quan ens veiem en perill o quan estem en estrés. Sigui perill real o imaginari. I això condiciona el nostre cervell i tot el nostre organisme.
+Ho sigui quan estem nerviosos, o molt preocupats per alguna cosa, s’activa i no ens deixa estar bé. Uf…estem en un temps de pandèmia i tots hem tingut por, preocupació i un cert estres… devem tenir a “tope” el CORTISOL.
-Justament d’això anava la conferència. Una excesiva càrrega d’aquesta hormona afecta al meu cos i al meu cervell i per això estic més irritable, em fa mal l’esquena o les articulacions, no dormo bé…
+I com baixar el cortisol? Quines vies tenim segons aquesta especialista?
-Em sembla que val la pena que escoltem dos minuts de la seva brillant intervenció en una de les seves conferències i que s’ha fet molt viral, perquè hi ha un camí que sovint agafem i que és un parany. Té a veure amb l’ús que fem de les xarxes socials. Fa pensar…
+És més fàcil segrestar els nostres instints que dominar-los. Ho volem tot i ja… Aquesta és una gran veritat.
-I també que les úniques coses que ens poden fer de veritat feliços és l’amor i el treball ben fet. I Això demana temps. Temps, i esforç. No és fàcil. D’això parlàvem la setmana passada: “tot per amor”,“florir allà on ens han plantat”.
+Certament. Per això m’ha semblat molt interessant que en siguem conscients. Només des de la consciència del que ens passa podrem fer camí per desenganxar-nos i donar més importància a allò que realment importa. El món real sobre el món virtual! I tant!!
-Cortisol, Dopamina o el que sigui… Les hormones ens afecten i poden afavorir el nostre desenvolupament o perjudicar-lo. Es tracta de ser-ne conscients.
+La part prefrontal del nostre cervell és important. No en som prou conscients. En el fons ens diu que cal temps i serenor per poder estimar i treballar com cal.
-Cal donar-nos temps per les coses importants i per viure el present a fons, vigilant les evasions fàcils.
+Donem-nos temps pel silenci i pensem si donem temps a l’amor als altres i al treball ben fet. A l’escola certament ho podem practicar.
Bon dia i bona feina!