+Bon dia Jordi. Ja som a la primavera i ja veiem la natura que està esclatant amb tota la seva força vital. Em fa pensar en el procés de la terra i de tot el que significa el creixement de les llavors. No cal ser agricultor per saber que una bona collita requereix de bona llavor, bon adob i regar-la constant.
-També és obvi que qui conrea la terra no s’atura impacient davant de la llavor sembrada i crida amb totes les seves forces: “Creix, maleïda siguis!”. És necessària l’actitud de la paciència i el de la confiança en la força de la terra i de la llavor.
+Una bona imatge del que significa l’educació.
-Hi ha una cosa molt curiosa que succeeix amb el bambú japonès i que el transforma en no apte per a impacients: Sembres la llavor, l’adobes, i t’ocupes de regar-la constantment. Durant els primers mesos no passa res destacable. En realitat no passa res amb la llavor durant els primers set anys, fins al punt que un cultivador inexpert estaria convençut d’haver comprat llavors infèrtils. No obstant això, durant el setè any, en un període de només sis setmanes la planta de bambú creix més de 30 metres! ¿Va trigar només sis setmanes a créixer? No. La veritat és que va necessitar set anys i sis setmanes per desenvolupar-se. Durant els primers set anys d’aparent inactivitat, aquest bambú estava generant un complex sistema d’arrels que li permetrien sostenir el creixement que tindria després de set anys.
+Realment sorprenent. I això ens serveix també en l’educació. Perquè en la vida diària moltes vegades tractem de trobar solucions ràpides, triomfs precipitats, sense entendre que l’èxit és simplement resultat del creixement intern i que aquest requereix temps.
-Potser per la mateixa impaciència, moltes persones que aspiren a resultats a curt termini, abandonen sobtadament just quan ja estaven a punt de conquerir la meta. És tasca difícil convèncer l’impacient que només arriben a l’èxit aquells que lluiten de forma perseverant i saben esperar el moment adequat.
+De la mateixa manera, cal entendre que en moltes ocasions estarem davant de situacions en què creurem que no està succeint res. I això pot ser extremadament frustrant. En aquests moments (que tots tenim), va bé recordar el cicle de maduració del bambú japonès i acceptar que no hem de baixar els braços ni abandonar perquè no “veiem” el resultat que esperem, ja que sí està succeint alguna cosa dins nostre: estem creixent, madurant. Crec que un bon exemple d’això és l’hàbit de la lectura que intentem fomentar… Temps, perseverança, esforç, constància segur que si ho fem en treurem bons fruits. O certes metodologies d’estudi …
-Un bon pensament per començar el dia d’avui: NO DONAR-SE PER VENÇUTS. PERSEVERAR EN AQUELLES COSES BONES QUE FEM I TENIR PACIENCIA. Els qui no es donen per vençuts, van gradualment i imperceptiblement creant els hàbits i el tremp que els permetrà sostenir l’èxit quan aquest per fi es materialitzi. El triomf no és més que un procés que porta temps i dedicació.
+Un procés que exigeix aprendre nous hàbits i ens obliga a descartar altres. Un procés que exigeix canvis, acció i formidables dots de paciència. UN BON PENSAMENT EN AQUEST TEMPS DE QUARESMA.
Regalem-nos un minut de silenci i interiorització d’aquest pensament per encarar bé el dia.