Quan ens passen coses tristes o complicades, què fem?
Tu què fas? Te les guardes per a tu? Les expliques a algú? Et calles i aguantes fins que ja no pots més? Si, crec que això ho fa molta gent.
Però no tan sols quan ens passen coses que ens molesten…sinó quan ens passen coses tristes, sense necessitat d’haver-nos enfadat amb ningú…què fas? Ho expliques?
Diuen que les coses que carreguem per dintre es fan més fàcils de suportar quan ho comparteixes amb algú, quan ho expliques. Perquè deixes de sentir-te sola, perquè segurament aquella persona et consoli i es preocupi per tu.
Tu ho acostumes a fer, això? Saps diferenciar quan estas trista, i què et fa estar-ho? T’atreveixes a confiar en algú i explicar aquestes coses?