“M’ha agradat més del que esperava, la seva ironia i la remasterització a l’època actual.”
El passat dia 23 de gener, primer i segon de batxillerat van anar a veure una obra teatral, “La importància de ser Frank”, al teatre Poliorama de Barcelona. Els alumnes van sortir cap a Barcelona a les 18:00 en tres autobusos. Aquesta és una sortida en horari extraescolar amb l’objectiu d’assistir a una funció per a públic més adult i gaudir d’aquesta experiència.
L’obra va ser escrita per Oscar Wilde i es va representar en teatres i es va publicar l’escrit el mateix any, en 1895. L’idioma original de l’obra és l’anglès, que era la llengua natal de l’autor, però actualment existeixen traduccions a la majoria de les llengües més parlades. Una de les coses a destacar de l’obra és, encara que sembli irrellevant, el títol. Perquè presenta un joc de paraules relacionant el nom masculí propi Frank amb l’adjectiu franc. Un dels retrats més àcids i divertits que s'han fet mai sobre la hipocresia social. L’escriptor, que no es recuperaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle XX.
Després de l’obra vam preguntar a alguns companys de 1r de batxillerat per una valoració de la mateixa. “ M’ha agradat més del que esperava, la seva ironia i la remasterització a l’època actual. “ segons ens explica la Sílvia Roque, de 1r B. En quant al que més ha impactat de l’obra és la interacció entre els actors i el públic, i el gir de guió final, ens diu l’Eva Puig, de 1r B. Per últim, vam preguntar quin missatge els hi transmetia l’obra, i van coincidir amb que és molt important ser honest, perquè les mentides s’acaben descobrint i no intentar oferir una versió perfecta d’un mateix deixant de ser nosaltres mateixos. En quant a l’opinió d’un dels professors que van assistir a l’obra de teatre, Pere Tresserras, destaca la crítica a la convenció social que hi ha al voltant de l’enamorament i el matrimoni. Afegeix que la traducció catalana de l’obra és estupenda i val la pena anar a veure-la.
Així doncs, amb aquesta síntesi final, els alumnes de batxillerat en la seva gran majoria van captar el missatge i l’essència de l’obra, transformant aquesta sortida en lúdica i alhora reflexiva. En paraules dels tutors i tutores de batxillerat en consonància amb els mateixos alumnes.
P.S. Aquest article ha estat fet pels alumnes de l'assignatura de Comunicació Periodística de 1r de Batxillerat Rubén Olivares i Jose Andrés Gonzalez