L’escola commemorà el dia escolar de la no-violència i la pau amb un acte simbòlic.
Tot l’alumnat de l’escola i de la PES (Plataforma d’Educació Social), i llur professorat respectiu, van celebrar el dia escolar de la no-violència i la pau (DENIP) dijous dia 30 de gener de 2020. Cap a un quart de deu, tothom va començar a sortir de les seves respectives aules per reunir-se a les grades del pati exterior i dur a terme l’acte per recordar el llegat de Mahatma Gandhi i commemorar, un any més, l’aniversari de la seva mort i la vigència del seu missatge.
Som 1 per la pau
Durant les dues primeres hores del matí, tot l’alumnat va portar a terme unes manualitats amb diaris reutilitzats per elaborar diferents tipus de coloms de pau. Després cada aula va elaborar una llarga tira amb tots els coloms, la qual va ser duta al pati i distribuïda al voltant d’un gran cartell amb la paraula PAU. A més, per reforçar la significació de la celebració també s’hi va afegir el lema del curs “SOM 1”. En acabar l’acte, es van deixar els coloms penjats en les finestres de les classes de secundària i batxillerat per poder recordar-los durant els següents dies, i així es va fer.
D’altra banda, els estudiants de 4rt d’ESO van ser, un any més, els encarregats d’anar a buscar als nens i nenes del parvulari una estona abans d’iniciar la celebració per tal d’acompanyar-los durant tot l’acte a la manera d’un apadrinament entre grans i petits que també significa en la mateixa línia que el símbol de la pau.
La idea de la decoració va néixer de la comissió de pastoral d'infantil i primària. L’objectiu d’aquesta idea era simbolitzar tot el que es va dir al llarg de l'acte i el resultat va ser fantàstic, tot ple de coloms a fi “d’intentar sentir-nos com ells i anar per tot el món portant la pau”.
La pau és el camí
Un cop van estar preparats els 983 alumnes de l’escola, els 40 membres de la PES i els 62 docents, es va donar lloc a l’inici de l’acte a les deu i mitja. Primer de tot, l’Óscar Martín, coordinador de pastoral d'infantil i primària i professor de primària, va ser el conductor de l’acte i va contextualitzar el DENIP. Va començar el discurs aixecant consciència i fent entendre que “no n’hi ha prou amb parlar de pau” i que és necessari “creure en ella i treballar per aconseguir-la”. Seguidament va formular una sèrie de preguntes retòriques sobre si de veritat es vol un món en guerra, on hi hagi gana i on les persones no s’estimessin i, per acabar, va assenyalar que “no hi ha camí per la pau, la pau és el camí”, és a dir, que no es tracta de buscar ni seguir cap camí, sinó que “s’ha de contribuir dia rere dia a construir la pau amb les nostres accions”.
Tot seguit, en Gerard González i la Salma Benslaiman, alumnes de 2n de Batxillerat, van llegir el manifest final per donar suport a aquest dia, explicant el motiu de la seva celebració, i per conscienciar-nos de la importància que tenen alguns valors com el respecte, la igualtat i la unitat per arribar a la pau.
Per finalitzar d’una manera alegre l’acte, es va decidir posar pels altaveus la cançó titulada “el món seria més feliç”, la lletra de la qual està molt lligada amb tot el que s’havia comentat anteriorment i, precisament, s’hi volia tornar a insistir de manera indirecta.
El DENIP també commemora el traspàs de Gandhi
A més del DENIP, un altre motiu pel qual es celebra aquest dia és per commemorar l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi, el qual va morir el 30 de gener però de fa ja seixanta nou anys. Se’l va tenir molt present des del principi, perquè va ser una persona molt bona que desitjava la pau com ningú, tant que fins i tot va acabar sent assassinat com a conseqüència per perseguir-la. Per aquest motiu, l’objectiu d’aquesta diada és que “el seu llegat no caigui en l’oblit i animi la nostra manera de ser i el nostre comportament quotidià”. El que s’obté amb violència, solament es pot mantenir amb violència, per això, en cas de lluita, “s’ha de lluitar sense utilitzar males paraules ni cops, només amb bons arguments i bona actitud”, tal i com va expressar l’Óscar Martín, perquè “la violència és l’eina dels covards i nosaltres, volem ser valents!”.
P.S. Aquest article ha estat fet pels alumnes de l'assignatura de Comunicació Periodística de 1r de Batxillerat N. Cabezas i K. Velázquez