La innovació educativa a tercer de primària

"Els nens aprenen i nosaltres també"

G. Leo, V. Lopes, M. Puente, F. Laban, A. Fontanals, N. Gonzàlez, N. Kempf, P. Rodríguez, M. Coutinho.

Les tutores de tercer de primària, la Maria Batlle i la Marta Rovira són les tutores de primària encarregades, amb l’ajut i el suport de l’Olga Gosset, cap d’estudis d’Infantil i Primària, de desplegar a les aules un nou mètode educatiu per tal que sigui eficaç i durador. L'equip de joves periodistes les entrevista tal i com ja ho va fer amb els tutors del 1r d'ESO. 

L'Olga, la cap d'estudis de primària, ens va deixar molt clar la importància que tenia el fet que els nens adquirissin unes competències…
MARIA: Fins ara volíem que els alumnes memoritzessin coneixements i en aquests moments, els objectius d'aprenentatge tenen en compte el desenvolupament de les competències. Volem que els nens siguin competents i hi creiem molt perquè la vida ens ho demostra cada dia.
MARTA: Avui, accedir al coneixement és més senzill, per tant, potser no és tan important saber molt del que sigui sinó “saber com saber molt” o “saber espavilar-te per a resoldre certes situacions”. És que ja no és tan rellevant memoritzar continguts i coneixements, com demanava la societat. Precisament per això, i gràcies a les noves tecnologies, tenim un accés als coneixement molt més ràpid.
MARIA: I treballar les competències és això: la capacitat de trobar eines i saber resoldre situacions noves a partir del què saps. El que volem aconseguir és que esdevinguin ciutadans competents.
Sou les tutores de tercer de primària, encarregades d'iniciar el procés d'innovació o actualització pedagògica, definit així per la pròpia Unió Europea. Amb quins reptes i dificultats us aneu trobant?
MARTA: Bé, les dificultats…. la manca de temps; amb el mateix temps o potser guanyant una horeta més per poder programar o preparar, t'has d'espavilar per parir un projecte completament nou i atractiu, amb el que treballis des de diferents matèries. I, sobretot sense perdre de vista que, per nosaltres, també és nou. Potser els continguts no, però la manera de treballar-los sí, i això, per a mi, és la principal dificultat.
MARIA: Una feina com aquesta o com la majoria de feines que treballen amb persones, te l'emportes a casa, si bé no físicament. Abans corregies molt, ara treballes mentalment, amb els ulls oberts a tot el que pugui estar relacionat amb el que s’està coent a l'escola. Per tant, això no és una novetat. De reptes n'hi ha sempre, com intentar ser una mica més bon mestre, per exemple. I nosaltres intentem imitar un bon mestre. No ho som del tot, poc a poc ens hi anem acostant.
MARTA: “Estamos en ello”.
MARIA: Sempre has d'estar obert al canvi i a la innovació, sempre has de voler millorar les coses. Si no, et dediques a una altra cosa: per exemple, treballes en una fàbrica de botons, perquè els botons són molt necessaris (riuen).
MARTA: Però és això, com diu la Maria, has d'estar sempre, encara que sigui durant el cap de setmana, veient què pots pescar d'alguna pàgina web, quines idees pots compartir amb els teus companys, què pots relacionar amb el projecte que estem fent, i, sobretot, què pots canviar perquè no n’estaves prou convençuda. Per tant, no descanses mai. Si realment t'agrada, hi poses totes les ganes.
MARIA: Malgrat tot, els reptes i les dificultats compensen sobradament el que estem fent perquè no deixem d’aprendre. Els nens aprenen i nosaltres també, i això és una meravella; una oportunitat que valorem molt. Estem contentes de liderar.
MARTA: Malgrat aquest estrès, jo no tornaria a la metodologia més tradicional. Sí que hi ha coses, tot sigui dit, que va bé treballar-les de manera més tradicional, però unes altres han de ser més sistemàtiques i s'han d'anar repetint perquè els nens les assoleixin. Però tota la resta és molt més engrescador i estimulant per a ells i per a nosaltres. Quan hi ha un repte, una problemàtica a resoldre, la seva reacció és molt interessant, la veritat.

Expliqueu-nos amb profunditat el projecte en el que esteu submergides ara mateix.
MARIA: Ens fa gràcia que ens ho pregunteu així perquè és sobre l'aigua. (riuen)
MARTA: L’hem titulat H_2O, l'or transparent” i l'objectiu del projecte és crear una campanya d'estalvi d'aigua per a l'escola. Està pensat per a què els nens aprenguin a través de la creació de cartells publicitaris, adhesius, eslògans… A partir d'aquí, hem hagut d'incloure conceptes que s'han de treballar a nivell curricular: el cicle de l'aigua, conceptes matemàtics de càlculs utilitzant factures d'aigua per comparar-les, i veure si hi ha o no un estalvi posterior… A català també hem hagut de fer algun correu electrònic a en Narcís per a convidar-lo a escoltar-nos. Bé, us l’hem resumit molt, però és això. Vam introduir el projecte a partir d’una pel·lícula d'animació que es diu "Rango" d'un camaleó, i va d’això: d'un poble que s'ha quedat sense aigua i tota la trama que hi ha darrere. A partir d'aquí vam fer el lligam de l'aigua amb l'or, pel valor que aquesta té.

Com han reaccionat els nens davant aquest canvi?
MARIA: De moment súper bé. Al principi era com més excepcional. El primer dia que ens ajuntàvem per projectes a la “superaula” estaven molt esverats. Ara tot és més normal. Treballar en grup és un aprenentatge difícil per a ells i per a nosaltres. Cada dia veus que hi ha menys friccions, que són més respectuosos els uns amb els altres…
MARTA: Al principi eren menys flexibles. Són petits, la seva opinió és la que compta i els costa cedir.
MARIA: Tot i això, encara són nens poc autònoms i els hem de dirigir molt, però és un aprenentatge per a tots, per a ells i per a nosaltres. Els nens s’ho passen molt bé, els encanta.
MARTA: És molt gratificant.

Quina importància i beneficis us aporta la “superaula”?
MARTA: Com que treballem juntes les dues classes, l'espai és necessari. Penso que potser no hauria de ser una aula a la qual només hi vas a treballar per a un projecte concret.
MARIA: No hauria de ser una aula compartida amb els altres cursos.
MARTA: Cada aula hauria de ser així.
MARIA: O sigui, voldríem que els dos tercers anessin junts. Que el curs de tercer, fos l'A i el B, tots junts. I només ens separaríem -ho hem vist en altres escoles- per treballar aspectes puntuals. Per exemple: un grup se’n va a fer educació física i l'altre grup fa una altra activitat a l'aula.
MARTA: Les assignatures especialistes, com si diguéssim.
MARIA: I per al projectes, augmentar-ne les hores. El treballaríem sempre a la nostra pròpia aula. Perquè generes un pòster i, què en fas? On el penges, a tercer A o a tercer B?
MARTA: I és clar, la “superaula” també és la “superaula” de quart, i de cinquè, i de sisè. Llavors no la pots personalitzar i els nens no se la fan tan seva. Una experiència que hem vist en una altra escola, que també és salesiana és que les seves aules ja són “superaules”, són dobles i, per tant, l'excepcionalitat és sortir a fer castellà o fer educació física o música. Però tota la resta de les hores, sempre estan junts. Estem començant, però sabem que caminem en la bona direcció.
MARIA: Certament, hi ha més escàndol en alguns moments, però també és un procés perquè n’hi ha menys ara que al principi. I llavors, al treballar nosaltres dues juntes, aprenc moltes coses de la Marta i ella n’aprèn de mi… ens ajudem. Tenim un dubte i el consultem allà mateix. Això com ho fem? Doncs d’aquesta manera. D’això se'n diu codocència, i és un valor molt important. Molt, molt, molt…

Quina forma de treballar us ha resultat més efectiva i eficaç?
MARTA: El treball cooperatiu. La veritat és que el dia de demà, a la major part de les feines, formaran part d’un equip i treballaran amb gent. Penso que és molt important que des de petits aprenguem que no sempre treballarem amb el nostre amic o la nostra amiga sinó amb tot tipus de persones, caràcters i maneres de treballar diferents. I un bon lloc per començar a aprendre-ho és l’escola: treballar amb diversitat de caràcters i maneres de fer, i aprendre a ser flexibles, intentar consensuar les idees…., tot i que no hem de perdre de vista que són petits…
MARIA: És clar, és una feina lenta…
MARTA: I quan es recullen fruits és quan són més grans…Penso que també és molt gratificant. Al principi cal dedicar temps a ensenyar-los a arbitrar una mica els conflictes, els “enfados” que potser nosaltres trobem ridículs, però que per a ells són importants.
MARIA: I una cosa que ells aprenen i nosaltres també és que, tot i que hi ha diferents capacitats dintre del grup, tothom té una cosa bona a aportar al col·lectiu i això es descobreix amb el temps.
MARTA: Tothom se sent útil.
MARIA: Tothom ha de tenir el seu paper actiu, positiu, i això és un aprenentatge lent però molt, molt, molt important, ja ho ha dit la Marta.

Us heu pres alguna llibertat a l’hora d’adaptar-vos al nou sistema? Noves tècniques o recursos?
MARIA: Bé, doncs ens hem tret de sobre la por.
MARTA: Sí, som força atrevits.
MARIA: Evidentment tot està inventat. Ara més que mai. Amb els recursos que hi ha a la xarxa, tots compartim moltes coses, per exemple amb els docents del món sencer. I si alguna cosa no ens ha quadrat i ens ha sorgit alguna idea diferent, la hem provat. I si ens ha anat bé, la mantenim. O la canviem en el cas que no hagi estat prou reeixida. En aquest sentit no tenim por i l'escola, la veritat s'ha de dir, ens dóna molta llibertat, ens fa molta confiança. No ens han posat cap inconvenient perquè som persones assenyades, eh? (rialles còmplices entre les dues).
MARTA: Ens agrada innovar però tampoc fem coses desgavellades (riu). Però sí, tant a nivell tecnològic com a nivell metodològic, cap problema. El nivell tecnològic m'agrada molt, Kahoots i Classrooms…, totes aquestes històries ens interessen i compartim contínuament les nostres descobertes. Un dels millors valors de la nostra feina: l’intercanvi de descobertes i l’enriquiment mutu.

Creieu que ha estat una bona idea començar a tercer de primària?
MARIA: Ni bona ni dolenta…
MARTA: S'havia de començar per algun lloc. Potser a primer són molt petits … Tampoc et sabria dir si està bé o malament.
MARIA: De totes maneres representa que som les que fem més, però tothom està immers en el procés perquè a primer estan fent coses diferents, a sisè també; tots al capdavall. Som com els oficials però deu n'hi do el que està fent tothom…
MARTA: Sobretot en Medi Natural, que es treballa per projectes. El nostre és interdisciplinari: medi, català i matemàtiques. A l’any fem tres projectes, un per trimestre. Estem a primera línia, però bé, la veritat… genial (riu).

Per tal de formar-vos heu hagut de visitar diferents escoles, oi?
MARIA: Sí, però això no és només una cosa nostra, sinó de tota l’etapa.
MARTA: Vam anar a Ciutadella, als salesians de Ciutadella.
MARIA: Això aquest any. L’any passat no vaig visitar cap escola.
MARTA: Jo tampoc (riuen). En canvi altres companys que no donen classe a tercer sí que hi van anar.
MARIA: És política de l'etapa no centrar tota la formació, totes les oportunitats, en dues persones. Potser una mica més, però intentar que els altres també en vagin veient pinzellades, i entre tots compartir-ho.
MARTA: Hem fet reunions entre aquells que havien visitat escoles per compartir la seva experiència amb tots els altres.

Creieu que aquest és un camí sense retorn?
MARTA: Penso que sí. No crec que tornem a la classe d'abans. Com avaluem, seria un altre tema, però quant al treball per projectes….
MARIA: Tornar, mai. Tornar no tornarem a la forma de fer d'abans. Però cal ser prudents perquè en aquest procés que representa un trencament important, a vegades es llencen coses bones. És allò que passa quan fas neteja a fons a casa i exclames alegrement: "Tot això fora, llença’t!", i algú amb seny et diu: "Però, un moment, si això serveix! Calma’t!".
MARTA: És el que dèiem abans: hi ha coses que paga la pena conservar.
MARIA: És una progressió que segurament ens portarà a un lloc diferent, però pel camí, hem de reconèixer i mantenir maneres de fer d’abans que funcionen. I no ho dic jo perquè sigui la gran de les dues. És de sentit comú perquè en qualsevol àmbit, no només en l'educació, si una cosa funciona i és útil, per què no mantenir-la?
MARTA: Pel fet de no fer-se a la “superaula” amb tres mestres i el suport de kahoots i històries, no s'ha de perquè descartar si aquella manera de fer està bé. Per tant, penso que és un gran pas endavant, però sense oblidar que hi ha coses que hem de mantenir perquè funcionen.