Maria Auxiliadora
Déu-vos-Guard,
Ahir vàrem celebrar la festa de Maria Auxiliadora, la primera festa postpandèmia de Maria Auxiliadora, a qui els antics cristians s’hi referien mitjançant l’epítet boetheia, un mot grec que vol dir literalment “la qui porta els auxilis vinguts del cel”. Les celebracions són moments d’expressió col·lectiva i d’interioritat que permeten aprofundir en allò que vivim i celebrem: celebrem el que vivim intensament, però també vivim més intensament el que celebrem.
Ve a tomb això perquè la celebració no va consistir només en la missa de les 08:00 hores, el Bon dia, o la dinàmica que vàrem fer per cicles abans del pati per significar la diada. No senyor, la festa ho és tot, tant el que vam fer el mateix dia 24 com tots els preparatius que ens van permetre arribar-hi i, per què no, aquells que en van associats per calendari i moment vital del curs, com ara passa amb les graduacions de l’alumnat finalista de l’escola i, enguany també, amb la diada dedicada als Antics Alumnes el proper diumenge 29 .
Per tot plegat, avui és d’aquells dies que toca donar gràcies, perquè, si no ho fem, ens passa el que ens passa: se’ns passa la vida sense assaborir-la, sense adonar-nos de les coses magnífiques que anem vivint i celebrant. Així doncs …
- Gràcies a Maria per revelar-se com una dona senzilla i compromesa, la qual revela el rostre maternal de Déu i ens assenyala el camí cap a la nostra plenitud existencial a través de valors com la senzillesa, la disponibilitat, el compromís fins al final, l’escolta atenta, la generositat en el servei.
- Gràcies per l’ambient d’esportivitat que ha presidit tots els partits que hem fet.
- Gràcies per la vivència de la celebració de Maria Auxiliadora al matí.
- Gràcies a tothom qui vàreu dedicar temps a pensar, escriure, parlar, llegir, enregistrar davant dels companys aportant la vostra reflexió i enriquint la significació de la festa.
- Gràcies als docents i PAS que de manera senzilla estan on han d’estar, quan toca i com toca. Tants i tants detalls, imprescindibles per fer d’aquesta escola la nostra. Amb el nostre tarannà.
- Gràcies a l’alumnat que, a part de rebre de l’escola, doneu, i la feu també vostra. Sou molts els qui aporteu i construïu un bon ambient. Sou molts els que des de l’anonimat feu que la classe i l’escola esdevingui família.
- Gràcies a qui va somniar escoles com aquesta i va dedicar la vida perquè fos realitat: gràcies don Bosco, i gràcies a qui et va inspirar i donar força per tirar endavant el somni: Maria Auxiliadora. El mateix Don Bosco ens convida sempre a expressar i a celebrar la nostra confiança en ella com a mare de Déu i mare nostra. I ens deixa dit: “Ella ho ha fet tot”.
Segurament ens deixem motius per donar gràcies. Si us en ve algun al cap, endavant, no us talleu i doneu-ne gràcies. Que tingueu un molt bon dia i una molt bona setmana de graduacions. I també de festa dels Alumni, Antics Alumnes.