No cal insistir en la importància del joc no només a la infantesa sinó al llarg de la vida. Homo ludens, com ens va batejar Huizinga. L’equip d’Infantil treballa per crear espais que afavoreixin el joc, per pensar estratègies que l’acompanyin, que l’estimulin. Sobretot del joc al pati, del joc obert, lliure i creatiu. Com ha de ser; que de jocs captius en una pantalla ja anem servits.
Després d’una reflexió compartida, va començar, ara fa un any, la feina de posar en valor l’espai del pati: primer va ser el pati blau, després les zones de joc diferenciat amb material adient (cuineta, cotxes, guixos,…), aquestes festes ha arribat la caseta i la porteria imaginària. I encara ens esperen més sorpreses!
Perquè el joc és vital pel desenvolupament dels infants i als educadors, pares i mestres, ens toca promoure’l. No podem fer que el nen o la nena juguin, ni que juguin a allò que nosaltres volem, i no podem jugar nosaltres per ells. El joc ha de ser volgut. Pot tenir o no regles, però sempre seran les regles o els límits del joc. Jugar és un espai on podem ser el que normalment no som, explorar possibilitats, cercar identitats, assajar opcions, divertir-nos. I també, on equivocar-nos de broma, on aprendre a acceptar frustracions, on compartir.
L’escola, a l’etapa d’infantil, en vol fer un eix vertebrador del desenvolupament de l’infant i hi està posant els recursos materials i humans.