La importància de posar bones bases

Aquests dies l'escola està d'acollida, tal i com comentàvem en una entrada anterior, però per alguns cicles els objectius són més complexos i les dinàmiques han de ser per força més treballades. És el cas del Cicle Mitjà d'EP i del 1r cicle de l'ESO. Ara ens centrem en el primer i, en propers articles, ens aturarem a explicar l'altre cas. Tercer i Quart són els cursos on el procés d'innovació de la Primària es viu amb més força, tot i que l'onada expansiva de la innovació s'estén per tots els cicles de l'etapa, com demostren les fotografies i el treball per projectes a l'àrea de medi. Avui volem parlar del treball cooperatiu i de la importància de posar unes bones bases pel que fa a la cohesió de grup, amb unes fotografies molt il·lustratives.

El treball en equip cooperatiu, tal i com ja van expressar en els seus fonaments els germans Johnson i, també, Slavin al 1999, comporta l’assoliment de metes per tot el grup i desenvolupa competències molt importants per la vida. I també té les seves exigències. Cal que els nens i nenes integrants del grup confiïn els uns en els altres i s’ajudin a aconseguir els objectius de manera compromesa. Així doncs, la cohesió de grup, com ja va dir Pujolàs (2008): “és una condició necessària” per treballar amb equips cooperatius dins l’aula. La nostra escola afegeix que és una condició prèvia. Per això, l’equip docent de Primària ha posat les seves energies i el seu saber fer per preparar aquest seguit d’activitats de coneixença, de cohesió i de confiança pels primers dies de curs.
(l'article continua després de la galeria fotogràfica)

I per això, igual que “l’aprenentatge cooperatiu és també un contingut que cal ensenyar” (Pujolàs, 2008), les activitats de cohesió de grup són un aprenentatge que cal programar de manera conscient. El blog Don Bosco Educa també insisteix en això quan diu: “Cuando el grupo de alumnos está muy conexionado, son amigos entre ellos, hay un buen ambiente en el aula y abundan los lazos afectivos, el AC. es fácil de implantar.” Per promoure aquest bon clima d’aula, l’equip de mestres de Cicle Mitjà hi ha dedicat àmplies estones durant aquestes dues setmanes escasses que portem de curs, amb una programació específica i sense escatimar esforços. Es tracta de dinàmiques de grup, activitats, jocs cooperatius… relacionats amb la cohesió de grup per “aconseguir que, a poc a poc, els alumnes i les alumnes d'una classe (o nivell o cicle) prenguin consciència de grup, es converteixin cada vegada més en una petita comunitat d'aprenentatge”. Paraules aquestes que us recordaran, segur, les del nostre director, Jordi Mauri, a les reunions de famílies d’aquest principi de curs. Les imatges anteriors en són un petit exemple, de tot això.

És un àmbit d’intervenció indispensable pel treball cooperatiu, com explica Pujolàs, i sobre el que “cal incidir constantment”, però sobretot abans de plantejar-nos projectes d’equip. “Si el grup no està mínimament cohesionat, si entre la majoria dels alumnes i les alumnes no hi ha un corrent afectiu i de predisposició a l'ajuda mútua, difícilment entendran que els proposem que treballin en equip, ajudant-se uns als altres perquè tots aprenguin al màxim de les seves possibilitats, en lloc de “competir” entre ells per a veure qui és el primer de la classe.” (Pujolàs, 2008)